Selecciona Edició
Connecta’t

Lliçons d’amor i violència en una coproducció del Liceu

El teatre de la Rambla estrena a Espanya una òpera contemporània de George Benjamin

El director de l'Orquestra del Liceu, Joan Pons (al centre), amb part del repartiment de l'òpera 'Lessons in love and violence'.
El director de l'Orquestra del Liceu, Joan Pons (al centre), amb part del repartiment de l'òpera 'Lessons in love and violence'.

Als qui van gaudir de Written on Skin, una òpera del britànic George Benjamin que es va veure al Liceu ara fa cinc anys, tenen una nova aposta del reconegut compositor que arriba al teatre de la Rambla a partir de divendres. Lessons in love and violence és una òpera que s'inspira en un fet real de l'Anglaterra del segle XIV, quan el rei Eduard II Plantagenet, després de ser coronat rei, s'obsessiona amb una relació amorosa amb un plebeu. Encara que la trama sigui medieval, l'aposta en escena és cent per cent contemporània, es desenvolupa en un apartament modern i té un cert aire de thriller amb les conspiracions dels nobles per destronar un rei homosexual. En la història no hi falta certa actitud homòfoba per part d'un dels personatges.

“Jo diria que el més important és que la gent vagi al teatre amb el cor, els ulls i les orelles ben oberts”, suggeria el compositor Benjamin en la presentació del títol aquest dimarts. Ho va fer telemàticament perquè viatjar des del Regne Unit és pràcticament impossible per les prohibicions imposades per la pandèmia. “Per això mateix crec que gairebé és una heroïcitat que s'hagi pogut mantenir el títol i li estic molt agraït al Liceu”, va afirmar. No són gaire habituals les òperes contemporànies al teatre de la Rambla, que va programar Lessons in love and violence després de l'èxit que va tenir Written on Skin. “És una gran obra d'un dels grans referents contemporanis”, va assegurar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu. En el cas de Benjamin, el seu primer contacte amb el teatre de la Rambla va ser el 2010 quan es va representar al Foyer l'òpera de cambra Into the little hill.

El compositor va treballar l'òpera durant més de dos anys conjuntament amb l'autor del llibret, Martin Crimp, i posteriorment amb una estreta relació amb Katie Mitchell, directora de l'escenografia d'una òpera que és una coproducció de sis teatres operístics europeus, entre els quals hi ha el Liceu i el Teatro Real de Madrid, on es podrà veure després d'acabar les funcions —fins a l'11 de març— a Barcelona. L'obra es va estrenar amb èxit el 2018 a Londres i arriba a Barcelona després de recórrer diversos teatres d'Europa.

Presentada com una òpera difícil, Lessons in love and violence requereix una gran riquesa orquestral que en temps de covid té les seves dificultats, i el fossat dels músics s'estendrà sobre quatre files de platea. “Són 90 minuts sense interrupció de molta intensitat. I les distàncies de seguretat sanitària ens fan ocupar espai a la platea. Per exemple, els instruments de vent necessiten dos metres entre ells i és una secció molt important en aquesta obra. El resultat és que l'orquestra se sentirà molt millor, perquè estarà més amunt, una cosa que no deixa de ser una mica problemàtica per als cantants, tot i que ho estan treballant molt bé”, explicava el mestre Joan Pons, que dirigirà l'Orquestra del Liceu i considera Benjamin “un dels millors”. Per a Pons, Lessons in love and violence és una obra que marca el camí del segle XXI.

Si musicalment l'obra és difícil, el repte persisteix amb les veus, a les quals se'ls exigeix, a més, una notable dimensió dramàtica. Part dels cantants que seran al Liceu són els mateixos que van estrenar l'obra a Londres: el baríton Stéphane Degout és el rei Eduard i el tenor Peter Hoare és Mortimer, un personatge que intenta posar ordre entre les obligacions d'un rei bojament enamorat de Gaveston, que interpreta el baix Daniel Okulitch. En una òpera de veus masculines en tons baixos, el contrapunt el posa la reina Isabel en veu de la soprano Georgia Jarman. Dividida en set escenes, la música avança creant moments de calma, de reflexió, en les transicions.

“És una obra que parla molt de l'amor entre dos homes molt cultivats, que cuiden molt la seva aparença externa fins a arribar a una harmonia”, detallava l'escenògrafa Mitchell, que dona especial importància a la mirada de la història que tenen els fills del rei i testimoni de les intrigues que provoca la barreja de poder, amor i violència.

“És una història sobre l'homosexualitat, la relació entre el rei i el seu amant; és un tema que en altres versions dramàtiques no s'ha volgut abordar. I una obra que plasma que el que passa en un dormitori pot tenir conseqüències terribles”, resumia Benjamin.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >