Selecciona Edició
Connecta’t

Entre Nàrnia i la Costa Brava

Edgar Cantero, que es va estrenar als 25 anys amb l'èxit 'Dormir amb Winona Ryder', triomfa als Estats Units i escrivint en anglès, amb històries inspirades en referents pop dels vuitanta i noranta

La il·lustració de portada de 'Meddling Kids', segona novel·la de Cantero.
La il·lustració de portada de 'Meddling Kids', segona novel·la de Cantero.

Viu a West Hollywood, com Johnny Depp i Katy Perry. Però no és una estrella de cine ni una cantant d'èxit. És escriptor. Va créixer fascinat amb la idea de l'Amèrica de cartró pedra, l'Amèrica pop del cinema de Steven Spielberg i Robert Zemeckis. Va veure una infinitat de sitcoms amb riures enllaunats en les quals hi havia nois que es deien Zach i noies que es deien Kelly. I es va dir que el món on vivia, una Barcelona sense cases amb jardí ni crema de cacauet, sense bicicletes amb cistella per al walkie-talkie ni més o menys terrorífics balls de final de curs, no tenia res a veure amb tot allò, però allò realment existia? “No, és només una idea romàntica. Però als americans els encanta veure com la reproduïm. Els genera fins i tot certa nostàlgia”, contesta.

El seu nom és Edgar Cantero (Barcelona, 39 anys) i té una història: la d'un escriptor que triomfa en la seva llengua materna, el català, als 25 anys. I que després desapareix. O no del tot. El següent que se'n sap és que els seus llibres passen setmanes i de vegades mesos en les llistes dels més venuts de The New York Times. No són llibres que es puguin trobar en la seva llengua materna perquè estan escrits en anglès. El cas és que són tan absolutament devorables que les seves gires pels Estats Units poden arribar a ser tan llargues que un dia el seu agent li diu que tot aniria millor si se n'anés a viure a Los Angeles. I això és el que fa. I llavors ja és un autor d'èxit i rep uns avançaments que deixen en una xifra ridícula el que havia rebut fins a aquell moment aquí.

Dormir amb Winona Ryder va posar Cantero al mapa del literari català el 2007. Va passar amb aquella novel·la una cosa semblant al que passaria uns anys més tard amb Permagel, d'Eva Baltasar. Que va aconseguir agradar tant a la crítica com al públic, i es va convertir en un petit fenomen. Cantero va publicar una altra novel·la. No va passar res d'extraordinari, però. “No estava còmode, de totes maneres. Recordo baralles ferotges amb els meus editors catalans perquè em deixessin escriure diàlegs que no sonessin normatius. Jo només pensava a expandir la llengua, però és molt difícil quan tens al damunt l'Institut de les Lletres i tota aquesta cultura tan normativa”, recorda. Li encanta que l'anglès “animi a crear paraules noves constantment”, afegeix.

L'escriptor català Edgar Cantero.
L'escriptor català Edgar Cantero.

Per això va fer el va saltar a aquesta llengua? “No. En realitat el vaig fer perquè em vaig obsessionar amb les novel·les de cases encantades i en vaig llegir piles en anglès, i quan em vaig posar a escriure em vaig adonar que estava tota l'estona traduint-me mentalment i em vaig dir: ‘I si provo de fer-ho directament en anglès?”. Va ser així com va sorgir The Supernatural Enhancements (2014). I què va fer quan la va acabar? “Vaig buscar agent als Estats Units. Em vaig ficar a internet i vaig contactar amb 78 agents. Només em van contestar tres, però als tres els encantava. Una em va dir que era la mena de novel·la amb la qual podia aconseguir un molt bon contracte. I ho va fer”, contesta. L'èxit va ser considerable. Minotauro la va publicar a Espanya al cap d'un any. La va titular El factor sobrenatural.

Amb Meddling Kids, la seva segona novel·la, que acaba de publicar Insólita Editorial en castellà —amb la picada d'ullet en portada al fet extravagant que es tracti d'un “best-seller de The New York Times”—, va passar una cosa ben diferent. “Quan vivia a Gràcia tenia una pissarra on apuntava idees. Normalment les meves novel·les sorgeixen de la combinació de dues idees. En el cas de ­Meddling Kids les idees van ser Cthulhu i El Club dels Cinc”, explica. És a dir, va imaginar una història en la qual el tentacu­lar i monstruós univers lovecraftià es topava amb els nanos que investigaven misteris en les novel·les d'Enid Blyton. Però es va posar a escriure-la de seguida? No, va esperar a veure què n'opinava el seu editor a Doubleday. “Els va agradar la idea, però no sabien qui era Blyton”, diu.

Va canviar Blyton per Scooby-Doo. En realitat, no ho va fer del tot perquè barreja referents. És a dir, l'Andy “és la lesbiana butch que podria haver estat la George —la protagonista d'El Club dels Cinc— de gran”, i Kerri, “la pèl-roja guapíssima de Scooby, però que és alhora la Vilma, la llesta”. Dels nois, un, el Peter, està mort, es va suïcidar perquè no podia amb el que la fama li hi havia fet —va arribar a ser un actor infantil famosíssim—, i l'altre, el Nate, acaba de sortir del manicomi, perquè tots són, sí, grans i tornaran al llac Sleepy, a Blyton Hills, a derrotar el veritable monstre del lloc que no era un paio disfressat, com el que van atrapar quan eren criatures, sinó un de real i sortit, atenció, del Necronomicon.

La novel·la es va publicar el 2017 i va tenir encara més èxit que la primera. Va ser llavors quan el seu agent li va recomanar instal·lar-se als Estats Units i intentar fins i tot de ficar-se en el món del cinema. Ja ha escrit el pilot d'una sèrie —basada en una de les seves novel·les— amb un altre guionista, i ha acabat i publicat una tercera novel·la, This body’s not big enough for ­both of us. Fa poc va rebre un correu d'una actriu de Glow interessant-se pels drets de ­Meddling Kids. Sembla que algun d'aquests projectes arrencarà, però Cantero segueix amb els peus a terra. Encara que sigui la terra amb la qual somiava de petit. “Per a mi, ser a Los Angeles és un somni”, diu.

Fa anys, avança, que escriu una mena de great Catalan novella fantàstica, i en anglès, és clar. “És una cosa llarguíssima i superpersonal. Per a ells, aquí, els noms dels pobles catalans semblen sortits de les novel·les de Tolkien. Parlo de la Costa Brava com si parlés de Nàrnia. Hi ha una mica de realisme màgic que en català sonaria diferent”, diu. Sobre la llengua i els editors d'una i altra banda de l'Atlàntic, afegeix: “Els catalans no veiem la nostra llengua com una cosa poderosa i resistent, sinó com una cosa estranya i fràgil, i els nostres artistes i editors, com a guardians d'aquest tresor. Als Estats Units, els editors no es deuen a causes tan abstractes; la majoria estan conformes amb la idea de ser part de la indústria de l'entreteniment”. La novel·la, per cert, ja té contracte. Es dirà Heaven Park.

Meddling Kids. Edgar Cantero. Traducció de Christian Rodríguez. Insólita, 2021. 416 pàgines. 22,95 euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >