Selecciona Edició
Connecta’t
EXPOSICIONS

Joan Miró, l’avi transgressor

La Fundació Barrié desgrana a la Corunya les dues últimes dècades de l’artista i se submergeix en el seu peculiar procés creatiu

Sala sobre el procés creatiu de Miró a la Fundació Barrié de la Corunya, amb l'escultura 'Cap de dona' a l'esquerra.
Sala sobre el procés creatiu de Miró a la Fundació Barrié de la Corunya, amb l'escultura 'Cap de dona' a l'esquerra.

En un Nadal de principis dels setanta, mentre feia el pessebre a la seva casa familiar de Mallorca, l'avi Joan Miró es va posar a la butxaca una de les peces. La que va triar la mà de l'artista va ser un gall dindi de ceràmica acolorida que s'utilitza tradicionalment com a pessebre en els naixements mallorquins. Passat el temps, aquella au de corral de 10 centímetres es va convertir en un cap de dona de bronze i dos metres d'altura. “El meu avi sabia transformar els objectes amb ànima magnètica”, rememora mig segle després Joan Punyet Miró (Palma, 1968), que de petit va presenciar aquella escena nadalenca de la qual va néixer el 1974 l'escultura Cap de dona.

Aquest record infantil de Punyet ha inspirat un espai inèdit que es pot visitar des de dissabte a la Corunya. La Fundació Barrié ha obert a la seva seu de la Corunya l'exposició Miró. Una col·lecció, que inclou una sala en la qual es revelen tots els passos que va fer el geni de Miró per il·luminar Cap de dona, des del gall dindi de ceràmica, passant pels dibuixos preparatoris i els esbossos en guix, i arribant a l'escultura final. Al voltant d'aquest espai que desgrana el seu procés creatiu pengen 47 quadres que el pintor, escultor, gravador i ceramista mort el 1983 als 90 anys va crear en les dues últimes dècades de la seva vida, la immensa majoria procedents de l'Espai Miró de la Fundació Mapfre a Madrid.

Punyet Miró, responsable de l'entitat Successió Miró, que administra les creacions de l'artista català, creu que aquesta figura del pessebre familiar que va acabar convertida en art de projecció universal reflecteix bé el do del seu avi per “crear vincles d'acció poètica” amb els objectes que l'atreien. Podien ser pedres i petxines que recollia durant els seus passejos per Mallorca, un os o una simple ametlla. Els dipositava al seu taller i, en cert moment i d'alguna manera, acabaven incrustats en una de les seves obres.

A través dels quadres exposats a la Barrié els visitants podran descobrir un Miró “madur, que va experimentar amb moltíssims materials i que va aconseguir un gran moment de llibertat quan tenia entre 60 i 70 anys”, afirma el net de l'artista. Aquella etapa va ser per a Miró especialment “transgressora i revolucionària gràcies a la poesia”.

El seu últim període és el menys conegut i només recentment ha començat a atreure l'atenció de la crítica, apunten els responsables de la Fundació Barrié. A qui ha estat un dels artistes més influents del segle XX l'edat no li va impedir renovar-se, tot el contrari. A partir del 1960, amb gairebé 70 anys, el geni consagrat es va llançar a investigar nous materials i es va deixar portar per la intuïció “sense cap por de les crítiques negatives”, explica el seu net. Les obres que s'exposen a la Barrié brollen sobre un llenç esquinçat, una arpillera, un cartró o una tauleta. Són fruit d'una època més introspectiva, d'una mena de reflexió sobre tota la seva trajectòria.

La mostra està dividida en diversos apartats que recorren les temàtiques que més van interessar a Miró des dels seus inicis i que en les seves últimes dècades també van estar presents, encara que amb variacions. A Dones, ocells, estrelles, per exemple, aquests motius són un pretext per explorar la gestualitat en la pintura, alternant els traços gruixuts amb els arabescos, les corbes i el doll de gotes que deixa l'acrílic sobre la tela. I les criatures estranyes que poblen l'apartat de Caps il·lustren la depuració que va emprendre l'artista a partir dels anys seixanta.

L'exposició reserva un lloc així mateix per als seus crims pictòrics, aquests que Miró va perpetrar després de proclamar públicament el seu desig d'“assassinar la pintura”. L'exposició de la Barrié inclou quatre de les deu obres amb les quals l'artista va perseguir la seva pròpia metàfora. Es tracta de quadres d'autors desconeguts trobats en mercats sobre els quals ell va intervenir amb el seu estil pictòric inconfusible.

Algunes de les obres que s'exposaran a la Corunya amb entrada gratuïta fins al 16 de maig tenen un codi QR a través del qual es connecta virtualment amb el net de l'artista. Punyet Miró exerceix de guia d'excepció en uns vídeos de curta durada en els quals explica als visitant el significat i importància del quadre que tenen davant els ulls.

Miró va ser “un provocador nat”, recorda el seu net. Després de la seva mort el 1983, Punyet Miró va recopilar anècdotes sobre la intensa vida del seu avi recorrent les foneries amb les quals havia treballat per donar forma a les seves obres. En una d'elles, els operaris li van explicar que va haver-hi un dia del 1974 en el qual l'artista va aparèixer en Rolls Royce i amb un vestit fet a mida. Venia a revelar-los els detalls de la seva propera escultura. Per al seu desconcert, va treure de la butxaca un gall dindi de ceràmica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >