Selecciona Edició
Connecta’t

“Hi ha molta ràbia i un cúmul de problemes”

Deu dels manifestants de Barcelona i València expliquen per què van participar en les protestes d'aquesta setmana després de la detenció de Hasél

Joves que han participata  les protestes de València. D'esquerra a dreta, Juan Antonio Garcia Ruiz, Babacar Diagne i Max Cantón.
Joves que han participata les protestes de València. D'esquerra a dreta, Juan Antonio Garcia Ruiz, Babacar Diagne i Max Cantón. EL PAÍS

L'entrada a presó de Pablo Hasél per una condemna de nou mesos per enaltiment del terrorisme ha estat el detonador de les nombroses protestes que aquesta setmana han tingut lloc a Barcelona, València i Madrid, entre altres ciutats espanyoles, que han acabat amb violents enfrontaments amb la policia. Però l'esclat de les manifestacions, protagonitzades sobretot per gent jove, revela també un malestar de fons i un afartament que van més enllà de la detenció del raper, de la defensa de la llibertat d'expressió i de l'influx que puguin exercir els grups més radicals, segons alguns manifestants. “Hi ha molta ràbia acumulada”, explica un dels deu consultats per aquest diari a Barcelona, epicentre dels aldarulls, i a València, on hi ha hagut vuit detinguts. La majoria dels joves procedeixen de col·lectius i formacions d'ideologia nacionalista, independentista, anarquista, antifeixista i d'un ampli espectre de l'esquerra.

“Hi ha molta ràbia i un cúmul d'injustícies i problemes que patim sobretot els joves, però que s'estenen a la resta de la societat. No podem accedir al mercat laboral o tenim feines molt precàries, tot i que tampoc crec que ho tingui més fàcil una persona de 50 anys, per exemple”, apunta Alex Cantón, de 24 anys, graduat en Ciències Polítiques i amb un màster en Cooperació que es guanya la vida com a repartidor de Just Eat. Ha participat en les dues concentracions a València al costat de Babacar Diagne i Juan Antonio García Ruiz, el seu company d'estudis.

“Jo tinc 27 anys i cap perspectiva de poder marxar de casa i de tenir un projecte vital. He treballat com a cambrer, en una botiga de roba i fins i tot he tingut un contracte només per un dia. La gent està farta i no és només per l'any de pandèmia, tot i que també; ens afecta a tots”, assenyala Juan Antonio, al costat d'un centenar de joves que esperaven divendres passat la sortida dels detinguts en la manifestació de dijous a la Ciutat de la Justícia de València. Ambdós militen en les joventuts d'Iniciativa del Poble Valencià, el partit de la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra, integrat en Compromís, que ha denunciat públicament les càrregues policials perquè les considera desproporcionades.

“Venim a la protesta, però Hasél és una excusa més. Protestem pels desnonaments, per la gent indefensa i sense empara, pels anys de repressió que portem a sobre. L'empresonament només ha estat la gota que ha fet vessar el got”, denuncia la Laura, de 40 anys, poc abans de la protesta de divendres a Barcelona. Ella es dedica al món de la comunicació d'empreses. Rubén, de 36, al camp de la tecnologia. No vol donar més detalls: “És el caldo de cultiu en el qual vivim i encara més amb la pandèmia. La gent ha perdut la feina, durant mesos ningú s’ha pogut manifestar i expressar que això no funciona, i ara que surt un noi cantant una cosa que és veritat, l'empresonen”, opina Rubén.

A Barcelona, molts manifestants declinen parlar amb EL PAÍS. Les protestes independentistes tenen els seus propis mitjans. I ha calat una certa objecció davant els mitjans d'àmbit estatal que, manifestació rere manifestació, són víctimes d'una proclama repetida per un cor que sol envoltar qui, per exemple, entra a fer un directe: “Premsa espanyola manipuladora”. Dels que parlen, gairebé cap dona el seu cognom. Tots justifiquen que volen mantenir l'anonimat per la “por” que els Mossos els relacionin amb els aldarulls, les destrosses en caixers i comerços i la crema de contenidors i mobiliari de la capital catalana. Hi ha hagut nombrosos ferits i detinguts. Ahir a la nit continuaven les protestes a Barcelona

Anthony Corey Sànchez és un estudiant d'Història nascut a Hondures fa 23 anys, però ha viscut gran part de la seva vida a Sabadell. S'enorgulleix d'haver ocupat en les passades eleccions el lloc número 63 de la llista de JxCAT per Barcelona. “Hi ha presos polítics empresonats, activistes, rapers... En canvi, ningú diu res dels exmilitars que van escriure en un xat de WhatsApp que volen afusellar milions de persones [el Ministeri de Defensa ha portat el cas a la Fiscalia] o les barbaritats que diuen periodistes com Federico Jiménez Losantos cada dia”, lamenta Sànchez.

Entre dues crisis

“Estem fartes” era la pancarta de la concentració de dimarts a València. Estava convocada per Arran, entre d'altres. Núria Martí, historiadora de 25 anys, treballa de cambrera i és la portaveu nacional d'aquesta “organització juvenil de l'esquerra independentista dels Països Catalans”. “Els joves nascuts després dels 90, entre la crisi del 2008 i la pandèmia tenim feines precàries, si és que les tenim; convivim amb desnonaments de veïns i la nostra realitat no té res a veure amb la promesa que fa l'estat del benestar que si t'esforces arribes on vols, la fal·làcia de la meritocràcia”, apunta. “No tenim futur i ells tenen el desvergonyiment de demanar-nos que siguem pacífics i no tirem contenidors”, agrega.

“Jo prefereixo no dir-te el meu nom perquè soc un dels nou de Lledoners”, confessa un jove de 28 anys, a Barcelona. Als nou se'ls acusa d’haver col·locat objectes a la carretera per evitar el trasllat dels independentistes empresonats des de la presó de Lledoners, propera a Manresa, fins a Madrid per assistir al judici del procés. La Fiscalia demana penes de fins a set anys de presó per a ells. “La detenció de Hasél és només un altre motiu. Estem aquí cada nit per dignitat. És la falta de democràcia en la qual vivim. No pot ser que els partits polítics es tirin a l'esquena la voluntat del poble”, lamenta.

Oriol és de Cornellà, té 24 anys i estudia Història. “La independència no ens servirà de res si creem una república que repliqui la falta de democràcia en la qual vivim”, adverteix. Els seus companys Edu i Marc assenteixen. Creuen que la pressió dels partits no és suficient. “Només es conquereixen els canvis socials amb la lluita als carrers. Ja hem fet massa manifestacions tranquil·les. La història ens demostra que els canvis no s'aconsegueixen sols”, explica Edu.

Els dos graduats en Ciències Polítiques modulen el seu discurs però apunten en una direcció no gaire diferent. “Una violència proporcionada després d'una persecució policial es justifica si has de protegir-te. No justifiquem actes violents contra persones o comerços locals, però si t'ataquen t’has de defensar”, afirma Juan Antonio. Consideren que la democràcia espanyola és representativa i té moltes deficiències en la justícia, per exemple, o en el poder de les elits. “No hi hauria d'haver cap problema en parlar-ne per superar-les”, postil·la Álex. “La crispació mediàtica, l'individualisme, la desigualtat i el conformisme” contribueixen a la situació, coincideixen, mentre critiquen aquells que aconsegueixen un treball molt precari i es conformen, sense defensar els seus drets i, per tant, els dels altres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >