_
_
_
_
_
Entrevista

Marc Clotet: “Ser pare m’ha ensenyat a dir que no i a deixar de ser el centre del meu món”

Per a uns, Marc Clotet és el fill del doctor Bonaventura Clotet. Per a d'altres, un dels investigadors més prestigiosos del nostre país és el pare d'un dels nostres actors d'èxit. Tots dos s’han unit contra la covid-19

Marc Clotet.
Marc Clotet. Pablo Sáez

Pep Guardiola va saber que sortiria en una pel·lícula de Netflix a través d'un missatge de text. L'hi va enviar Marc Clotet (Barcelona, 1980), encarregat de donar vida a la versió ficcionada de l'exfutbolista i actual entrenador del Manchester City. L'intèrpret forma part del repartiment d'Il divin codino, film que celebrarà els regatejos –dins i fora del camp– del davanter Roberto Baggio. Totes dues llegendes del futbol europeu van compartir vestidor i etapa crepuscular al Brescia a principis d'aquest segle. “El Pep em va contestar que li feia molta il·lusió reviure la història i el moment que narra”, revela Clotet a l'altra banda del telèfon.

Quan Espanya començava a aplaudir als balcons, l'intèrpret i la seva parella, la també actriu Natalia Sánchez (filla predilecta d'Espanya pel seu paper de Teté a Los Serrano), van dedicar les seves agendes alliberades per la cancel·lació de projectes a engegar la iniciativa #JoEmCorono. Una campanya que busca recaptar fons per finançar la feina de l'equip liderat pel pare de l'actor, el doctor Bonaventura Clotet, referent mundial en la recerca de malalties infeccioses i immunitàries que ha bolcat el coneixement adquirit en la lluita contra la sida a plantar cara als efectes de la covid-19 i la producció d'una vacuna. “Els primers mesos, quan estàvem donant forma a #JoEmCorono, amb prou feines dormíem quatre hores”, recorda, “intentant recaptar fons, involucrar la gent, pensant què fer i on comunicar-ho...”.

Pablo Sáez

Per si la coctelera en la qual l'actor viu immers no anés a prou revolucions, al maig van donar la benvinguda a un nen, el Neo (la Lia, la seva primera filla, va néixer el 2019), tot i que el nom, com apunta, no té res a veure amb el personatge de Keanu Reeves a Matrix. Li ha ensenyat alguna cosa ser pare per partida doble en tan poc temps? “He après a dir que no i a deixar de ser el centre del meu món. Has de ser conscient que has tingut fills per poder dedicar-los temps: veure'ls gaudir, créixer i estar amb ells”.

La seva vocació social li ve del bressol. “Des de petit el meu pare em va transmetre la responsabilitat d'intentar retornar al món una mica del que ens havia donat”. Va ser a la petita pantalla, en un programa adolescent de TV3 anomenat Vitamina, on va debutar com a actor amb només 13 anys. Després es va retirar del món dels platós i les audicions i va cursar la carrera de Direcció i Administració d'Empreses, i es va especialitzar en màrqueting. Però la pulsió artística va acabar guanyant la partida. Des de llavors, entre les desenes de papers que ha fet destaquen un guerriller de la postguerra que li va suposar una nominació al Goya (La voz dormida), un escaquista acusat d'espia a la França ocupada pels nazis (El jugador de ajedrez) i un immadur professor d'Educació Física a la popular sèrie Física o Química.

El rol de Vicente Vaquero en la ficció generacional d'Antena 3 li va donar el 2009 una popularitat sobtada i nacional que, reconeix, va arribar a ser aclaparadora. “Vaig tenir la sort que em va passar amb 27 anys i la maduresa necessària per saber que la fama va i ve”, aclareix. La sèrie va tornar el desembre passat en un especial de dos capítols anomenat FoQ: El reencuentro, i Clotet admet que va haver de contenir “la llagrimeta” quan va sentir per primera vegada la claqueta. Fins i tot estaria encantat de reprendre el rol en una hipotètica nova temporada. “A mesura que fas anys li dones més importància a treballar en projectes en els quals et sents a gust, amb gent que estimes”.

Avui, aconseguir papers tan gratificants com l'esmentat és una tasca complicada. Les xarxes socials modelen la producció de qualsevol pel·lícula o sèrie, i això fa que els seguidors a Instagram puguin pesar tant o més que el talent interpretatiu a l'hora de concedir un paper. “Ho he viscut en diverses ocasions”, ratifica Clotet. I posa com a exemple l'èxit internacional de La casa de papel o Élite, amb elencs semidesconeguts abans de l'emissió del primer episodi, com a prova de com és d'inadequada l'estratègia. “El fet que tinguis o no seguidors no vol dir res perquè, si el projecte s'ho val, els aconseguiràs en uns dies. El productor només hauria de pensar a fer un producte de qualitat”.

A la mutació digital de la indústria s'hi suma el cop que li ha clavat la crisi sanitària. La pandèmia ha encarit la consolidació de projectes que han de bregar amb la incertesa que un positiu a l'equip tècnic o artístic obligui a aturar una producció milionària. I ha retardat, al seu torn, l'estrena de les ja s'han rodat. En el cas de l'actor barceloní, fins a dues pel·lícules, la comèdia Caribe todo incluido –en la qual comparteix repartiment amb Alejo Sauras i Hiba Abouk– i el drama de Judith Colell 15 horas han ajornat el seu llançament a l'espera que les sales tornin al que solíem anomenar normalitat. Marc Clotet s'esforça cada dia perquè el moment sigui cada vegada més a prop.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_