Selecciona Edició
Connecta’t

Gaudí, a mig gas

Tres de les set construccions visitables de l’arquitecte modernista a Barcelona estan tancades al públic des de l’octubre i dues més obren només tres dies a la setmana

La façana de la Casa Batlló de Gaudí a Barcelona, tancada al públic des de l'octubre.
La façana de la Casa Batlló de Gaudí a Barcelona, tancada al públic des de l'octubre.

Amb el tancament dels equipaments culturals al març per controlar el coronavirus es va produir una situació inesperada: els edificis creats a Barcelona per l'arquitecte Antoni Gaudí, reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es quedaven buits sense els milions de persones que els visitaven cada any. I quan, entre el juny i el juliol, van tornar a reobrir, la situació havia canviat per sempre. Avui, dels set edificis visitables en aquesta ciutat, tres estan tancats des de l'octubre a les visites: la Sagrada Família, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell, a la propera Santa Coloma de Cervelló. Dos més, la Pedrera i la Casa Vicens, obren tres dies a la setmana, i només el Palau Güell i la Torre Bellesguard ofereixen visites amb els horaris habituals. El Park Güell, per la seva banda, ja torna a cobrar entrada per visitar el seu recinte monumental (entre les 9.30 i les 18.00), on és més palesa la mà de Gaudí.

Tots aquests edificis van perdre el 2020, de mitjana, un 80% dels visitants. Es dona gairebé per perdut el 2021, mentre que els seus gestors esperen que la recuperació arribi el 2022, quan les vacunes permetin viatjar a Espanya, sobretot, a persones del continent asiàtic, que són els que de manera majoritària els visiten, a més d'europeus, francesos, per la proximitat, i nord-americans.

La Sagrada Família és l'edifici més visitat d'Espanya. Fins a la pandèmia, 4,5 milions de persones, que finançaven les obres que estava previst acabar el 2026, centenari de la mort de l'arquitecte. Però el 2020 només en van ser 675.000, un 85% menys que l'any anterior. Al juliol van reprendre les visites per als barcelonins, però a l'octubre van tornar a tancar sense data prevista per reprendre-les. Si no hi ha visitants, sobretot de fora de les nostres fronteres, no hi ha ingressos i el cost d'obrir el temple és superior als ingressos. “Necessitem unes 600 persones al dia perquè sigui rendible, i ara no les tenim”, diuen des de la Sagrada Família, concentrats, després d'11 mesos d'aturada en les obres, a acabar la Torre de Maria. Ja s'ha anunciat que el 2026 serà impossible haver acabat tots els treballs. La setmana passada la Junta Constructora i l'Ajuntament van pactar ajornar el pagament fins al 2022 de gairebé 1,7 milions de les seves contribucions a la ciutat (que serà de 36 milions d'euros en 10 anys) per finançar el transport públic i el manteniment de l'espai públic. Les parts van acordar que es pagaria quan se superessin els 1,1 milions de visitants.

Façana del Naixement de la Sagrada Família, tancada al públic.
Façana del Naixement de la Sagrada Família, tancada al públic.

Després de reobrir al juliol, la Casa Batlló, construïda el 1906, va tancar les portes definitivament a finals d'octubre després d'uns incidents durant una protesta dels treballadors d'una subcontracta que feia les visites a aquesta casa del passeig de Gràcia que van acabar en el trencament d'una de les vidrieres de la façana que va motivar una denúncia per part dels propietaris, la família Bernat, que segueix el seu curs. El 2020 la van visitar 230.819 persones, un 78,3% menys que el 2019 (1.065.000 persones). No hi ha una data de reobertura. “Serà a la primavera o a l'estiu”, expliquen fonts de la propietat de l'edifici, la família Bernat, que asseguren que estan treballant “en una nova proposta que permeti gaudir de l'arquitectura més enllà de la visita museística”.

La cripta de la Colònia Güell és el tercer edifici de Gaudí que està tancat al públic. Situat a la colònia industrial que Eusebi Güell va crear a Santa Coloma de Cervelló, va reobrir el 4 de juliol, només els caps de setmana, i va tancar a finals d'octubre, quan van augmentar les restriccions que impedien al 75% del seu públic, escolars i turistes, accedir-hi. Dels 92.657 visitants del 2019 es va passar a 21.200, un 77% menys. “Va funcionar molt bé els caps de setmana d'agost. Va ser un èxit, i ho vam ampliar als festius durant el setembre. Però les restriccions de moviment comarcals i després municipals van fer que hi hagués una baixada important i vam decidir tancar a finals d'octubre”, explica Andrés Andrés, responsable tècnic del consorci que gestiona la colònia i la cripta construïda entre el 1898 i el 1914. Treballen, explica, amb la idea de reobrir de cara a la Setmana Santa. A l'octubre se celebren els 20 anys de l'associació que celebra la Festa Modernista i esperen commemorar-ho i poder rebre, com abans de la pandèmia, un gran nombre de públic.

Terrat de la Pedrera de Gaudí, a Barcelona.
Terrat de la Pedrera de Gaudí, a Barcelona.

La Casa Vicens, la primera casa creada per Gaudí entre el 1883 i el 1885, va rebre, en els 195 dies que va obrir del 2020, un total de 49.376 visitants, respecte als 163.096 de l'any anterior, un 70% menys. En les dades que va donar a conèixer el director Emili Masferrer aquest dimarts va assegurar que, de manera majoritària, els seus visitants van ser barcelonins, la meitat del total, seguits de francesos, italians i nord-americans i japonesos (entre el 6 i el 4%), que segur que la van visitar abans del tancament de fronteres de març. Des de la seva reobertura al juliol ho han fet només tres dies a la setmana, de divendres a diumenge i asseguren que estan en “un compàs d'espera” en el segon semestre de l'any en el qual hi haurà més demanda, en reactivar-se el turisme i així poder obrir més dies a la setmana.

La Pedrera és l'altre edifici obert només tres dies a la setmana, de divendres a diumenge. Va reobrir el 15 de juliol i malgrat els bons resultats que va tenir al gener i febrer, els seus visitants en tot el 2020 van ser 181.354, molt per sota dels 1,5 milions de l'any anterior, un 86,2% menys. Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera, propietària de l'edifici construït entre el 1906 i el 1912, confirmen que aquest any no organitzaran cap de les notables exposicions que acull el pis noble. Tampoc activitats, ja que, en ser una fundació, “sense abandonar el tema patrimonial, com demostra que s'estiguin fent tasques de manteniment de les pintures dels patis”, estan centrats en els assumptes socials “més urgents”. Marta Lacambra, la directora general, va calcular que el tancament de març a juliol suposava “unes pèrdues de més de 6,5 milions d'euros”.

Façana del Palau Güell, obra de Gaudí a Barcelona.
Façana del Palau Güell, obra de Gaudí a Barcelona.

El Palau Güell, és un dels dos únics edificis que estan oberts els set dies de la setmana. Va reobrir el 16 de juny, “per la responsabilitat de ser un edifici públic”, ja que és propietat de la Diputació de Barcelona. Malgrat tot, va rebre el 2020 un total de 45.597 visitants, un 80% menys que el 2019 (227.341). Del total, el 90% van ser espanyols i d'aquests, el 97% catalans, xifres que contrasten amb les anteriors, en què el 93% eren turistes i només l'1,6% era de Barcelona. Des de desembre la visita té un al·licient més: l'exposició del misteriós Aleix Clapés que va pintar la majoria de les parets de l'interior.

L'altre edifici que està obert cada dia és la Torre Bellesguard, l'edifici que Catalana Occident va comprar el 2018. Va ser el primer que va reobrir, després del confinament, el 9 de juny, i a mitjans d'agost, quan va transcendir que s'acaba d'adquirir part del solar proper per créixer, havia rebut unes 200 persones, que van visitar aquest edifici acabat el 1909 en grups reduïts.

La cripta de Gaudí a la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, amb les columnes de basalt i les rèpliques dels bancs.
La cripta de Gaudí a la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, amb les columnes de basalt i les rèpliques dels bancs.

Una columna de basalt de la Cripta Güell, al MNAC

Els responsables dels edificis de Gaudí consultats coincideixen que l'exposició que inaugurarà el MNAC sobre Gaudí (del 30 de setembre al 23 de gener) que després viatjarà al Museu d'Orsay a París, serà un revulsiu per rellançar la seva obra i recuperar les visites perdudes. “Per a nosaltres és molt important participar-hi i cedir alguna de les peces de la cripta”, explica Andrés Andrés, tècnic del consorci que gestiona la Colònia Güell. “És un aparador. Gaudí és molt conegut, però la cripta no tant. Que es puguin veure obres al MNAC i després viatgin a París és fonamental”, assegura. Per això, no han dubtat a prestar-los un dels seus elements més icònics: una columna de basalt similar a les que Gaudí va utilitzar per construir la cripta. En concret, un dels elements que s'han instal·lat en un jardí arquitectònic —que la pandèmia ha impedit inaugurar— amb elements que van quedar sense fer servir en paralitzar-se els treballs el 1914, que van impedir aixecar l'església. La setmana passada els va visitar el comissari de la mostra Juanjo Lahuerta i l'equip del MNAC per preparar la logística necessària per transportar-la fins al museu de Montjuïc, per ser una de les peces estrella de la mostra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >