Selecciona Edició
Connecta’t

Josep Linuesa: “Ni m’han desnonat ni estic pidolant al carrer”

L’actor, conegut per sèries com ‘La Riera’ o ‘Nissaga de poder’, ha passat la pandèmia a Mèxic, a l’atur, i busca reinventar-se amb un canal de YouTube

Josep Linuesa i la seva parella, Mónica Corral, al seu apartament de Mèxic.
Josep Linuesa i la seva parella, Mónica Corral, al seu apartament de Mèxic. EFE

“En més de 30 anys de professió he estat aturat moltíssimes vegades… Soc actor!”, explica Josep Linuesa en una xerrada per WhatsApp, des de Ciutat de Mèxic, on està instal·lat en un cèntric apartament de 33 metres quadrats amb la seva parella, l’actriu Mónica Corral. Allà és on viuen, es confinen i graven els càstings que se’ls puguin presentar. Un teletreball en tota regla… tret que estan a l’atur i la guardiola dels estalvis ja no dona per a gaire més. La pandèmia els va agafar estant allà i els projectes de treball es van quedar en no res. “Per això vaig pensar que havia de reinventar-me i vaig decidir obrir el meu propi canal de YouTube [WalkingStreetsFilms] en el qual recorro els carrers de Ciutat de Mèxic i dono a conèixer la realitat del país”.

I el passat 7 de febrer va escriure un missatge al seu compte de Twitter perquè la gent s’hi subscrivís, una acció totalment gratuïta. “Ho vaig posar sense pensar en si era famós o no, en si la gent sabia qui era o no…”, explica. “Soc consumidor de Twitter però no actiu. Tinc 600 seguidors i comptava a guanyar uns 100 subscriptors, entre amics i familiars, o sigui que veia impossible superar els mil, la xifra a partir de la qual es poden posar anuncis en un canal com el meu… No necessitava expressament diners, simplement un impuls per reinventar-me. De fet, el missatge el vaig fer en català, per als meus”.

La cosa se li va escapar deliciosament de les mans: en qüestió d’hores es van multiplicar les subscripcions i aquesta setmana el centenar escàs de seguidors del seu canal s’ha multiplicat i supera amb escreix els 43.000. “No paro de donar les gràcies, no deixaré mai d’estar agraït a la gent”. La seva parella, la Mónica, també té el seu propi canal, més humorístic i desenfadat, En los zapatos de Mónica. Tots dos es van posar les piles amb les noves tecnologies i van sortir a gravar els carrers i l’ambient de la capital mexicana.

“Alguns mitjans de comunicació, sense preguntar-m’ho a mi ni res, van pensar que estava en la misèria i he arribat a llegir que pidolava pel carrer per menjar”, es queixa, entre al·lucinat i indignat. “No, no estic en la indigència, gràcies a Déu”, tranquil·litza, sense oblidar que, en el fons, ell ha estat un privilegiat en la professió: cara coneguda, sobretot, de la televisió (per a molts mai deixarà de ser el Marçal de Nissaga de poder), ha pogut viure de la seva professió, i admet que això no és poca cosa: “L’atur entre els actors és molt comú, tots passem temporades sense contracte, però jo no em podia queixar de com m’han anat les coses: vaig tenir bons sous, feina més o menys segura, vivia bé…”.

La crisi del 2008 i els anys successius va ser un punt d’inflexió, però així i tot, Linuesa considera que era “controlable”: “Veies que la indústria tornaria a funcionar, que era qüestió de temps”, comenta. Però la crisi del coronavirus és diferent. “No funcionem com és normal, la indústria està parada. El 90% dels meus col·legues estan aturats. I les expectatives són molt negres”, assumeix.

Després de participar en la sèrie de TV3 Les de l’hoquei, Linuesa se’n va anar a Mèxic per participar en una sèrie de Telemundo a mitjans del 2019, quan la paraula coronavirus només havia aparegut al còmic de l’Astèrix. “El principal problema va ser neutralitzar l’espanyol que jo parlava”, recorda. “Això vol dir convertir-lo en una variant que s’entengués a tots els països de Llatinoamèrica. Com el de Miami, per entendre'ns. Però aquí, a Mèxic, neutralitzar vol dir directament parlar mexicà. Vaig decidir que no, que jo no podia parlar com si fos mexicà (ni jo, ni ningú que no ho sigui) [i fa un accent mexicà realment bo… almenys a les oïdes d’un català] i, com que a plataformes com Netflix, que estaven al darrere d’aquesta producció, ja els interessa que hi hagi actors de tot arreu, doncs em vaig relaxar perquè el meu paper va ser el d’un policia… de Vigo”.

El gener del 2020 van acabar la sèrie i de seguida va aterrar la pandèmia. “Les coses no anaven gens malament fins llavors, ens anàvem a quedar a Mèxic perquè m’havien ofert un paper en una sèrie mexicana i colombiana sobre Hernán Cortés, però ja no es va arribar a fer”.

La Mónica i el Josep seguiran a l’altra banda de l’Atlàntic. “De moment tirem dels pocs estalvis que van quedant i la vida aquí és molt més barata que a Barcelona o a Vilassar, d’on és la família de la Mónica”, explica l’actor. Fins que el món de la televisió es torni a activar, tota la seva dedicació i la seva il·lusió estan posades als carrers del DF.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >