Selecciona Edició
Connecta’t

Carme Elias rebrà el Gaudí d’Honor

L’actriu barcelonina recollirà el guardó a la gala de l’Acadèmia del Cinema Català, el 21 de març

L'actriu Carme Elias, Gaudí d'Honor 2021.
L'actriu Carme Elias, Gaudí d'Honor 2021.

La junta directiva de l'Acadèmia del Cinema Català, formada per la seva presidenta, Isona Passola, amb Joan Bas, Judith Colell, Agustí Argelich, Josep Maria Civit, Maria Molins, Paco Poch, Sílvia Quer, Edmon Roch i Eduard Solà, ha acordat distingir l'actriu Carme Elias amb el premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2021, que concedeix cada any. La intèrpret rebrà el guardó honorífic durant la gala dels Premis Gaudí d'aquest any, el 21 de març, a l'Auditori del Fòrum CCIB.

“Aquesta actriu versàtil que ha fet teatre, cinema i televisió, sempre amb excel·lència. Aquesta dona que ha sembrat tant i a qui ara li ha arribat l'hora de recollir. Aquesta bellesa que ho és també de l'ànima. No se'ns podia acudir ningú millor per al Gaudí d'Honor d'aquest any”, ha reflectit la junta directiva. L'extensa i reeixida carrera audiovisual d'Elias inclou treballs amb cineastes com Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Isabel Coixet, Fernando Fernán-Gómez, Pedro Almodóvar, Javier Fesser o Carlos Vermut. Ha rebut importants reconeixements institucionals, com el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya; mediàtics, com el Premi Sant Jordi, i també dels companys d'ofici, com el Goya a la millor actriu o el premi Unió d'Actors.

Prèviament també han obtingut el Premi Gaudí d'Honor Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Francesc Betriu (2020).

Carme Elias, nascuda a Barcelona fa 70 anys, va descobrir la seva vocació al teatre del seu barri, el Clot. A partir d'aquí, va convèncer els seus pares per estudiar a l'Institut del Teatre i després viatjar a Nova York, a l'escola de Lee Strasberg. Ben aviat va començar a fer-se un lloc en l'àmbit del teatre català, i va iniciar la seva carrera el 1974 amb La señorita Julia, sota la direcció d'Adolfo Marsillach. Sis anys després va participar en el muntatge de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, que la va consolidar en l'escena teatral. La seva intensa i versàtil activitat en aquest àmbit, que conviu amb la seva carrera en el cinema i la televisió, inclou obres com Los cabellos de Absalón (1983), de Calderón de la Barca; La gata sobre el tejado de zinc (1984), de Tennessee Williams, com a Margaret; El hombre del destino (1989), de George Bernard Shaw; Casi una diosa (1993), de Jaime Salom, on donava vida a Gala Dalí; Els gegants de la muntanya (1999), de Luigi Pirandello; La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter; La gavina, d'Anton Txékhov; Edip Rei (2008), de Sófocles, en el paper de Iocasta; Prometeu (2010), d'Èsquil; Purgatorio (2011), d'Ariel Dorfman; Al galop (2015), monòleg dirigit per l'italià Guido Torlonia en el qual es posa en la pell de Diana Vreeland, editora de les revistes Harper’s Bazaar i Vogue, o l'última, Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, dirigida pel mateix Torlonia i on va compartir escenari amb Vicky Peña per recrear la rivalitat entre aquestes dues grans estrelles de Hollywood.

La seva primera experiència al cinema va ser a L’orgia (1978), de Francesc Bellmunt, un film controvertit perquè va ser un dels primers que tenia un alt contingut sexual durant la Transició espanyola. Des d'aquell moment, Carme Elias va compaginar el teatre i el cinema amb la mateixa excel·lència.

L'actriu ha actuat sota les ordres de cineastes de referència del cinema català: Massa vell per a morir jove (1987), d'Isabel Coixet; Pont de Varsòvia (1989), de Pere Portabella, per la qual va obtenir el premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor actriu; Capità Escalaborns (1990), de Carles Benpar; Els de davant (1993), de Jesús Garay; o Morir (o no) (2000), de Ventura Pons, entre molts altres.

En l'àmbit del cinema espanyol, la seva carrera ha estat també molt fructífera, i destaquen títols com Stico (1985), de Jaime de Armiñán; Los peores años de nuestra vida (1994), d'Emilio Martínez-Lázaro; La flor de mi secreto (1995), de Pedro Almodóvar; Sinfonía desconcertante (2004), de Belén Santos, amb el qual guanya el premi especial del jurat del Festival de Cinema de Indianapolis; Los aires difíciles (2006), de Gerardo Herrero, o Planes para mañana (2010), de Juana Macías.

Camino (2008), de Javier Fesser, on encarna la mare d'una nena que mor de càncer en una família de l'Opus Dei, la va portar a guanyar el premi Goya a la millor actriu, i molts altres guardons, entre els quals destaquen els de la Unió d'Actors, el Sant Jordi de RNE o el Premi Butaca. Més recentment, per a Quién te cantará (2018), de Carlos Vermut, va ser nominada al Premi Gaudí a millor protagonista femenina.

Carme Elias treballa actualment en un nou projecte de la directora veneçolana Claudia Pinto, amb qui ja ha rodat dues pel·lícules, La distancia más larga i Las consecuencias.

Pel que fa a la televisió, Elias ha participat en produccions emblemàtiques, en una època en què Madrid va acabar sent la seva segona casa. Va debutar a la petita pantalla el 1983 amb la trencadora sèrie Anillos de Oro, dirigida per Pedro Masó. Destaquen també la seva interpretació d'una advocada d'ofici a Turno de oficio (1986), d'Antonio Mercero, que la va convertir en una de les actrius més populars del moment, i altres ficcions televisives com Hasta luego, cocodrilo (1992), Señor alcalde (1998), Mar de fondo (2006), Herederos (2008), Gavilanes (2010), La riera (2013) o Cites (2015).

Com a actriu de doblatge ha posat la veu a companyes d'ofici com Demi Moore, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Nastassja Kinski.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >