Barcelona, barris on guanyen l’abstenció i el PSC
Els socialistes aconsegueixen ser la primera força política a 46 barris
En les eleccions autonòmiques de desembre del 2017, el color taronja es va estendre com una taca d'oli per tots els municipis que conformen la gran Barcelona metropolitana. El cinturó vermell de la ciutat, com se'l coneix per ser un històric feu de vots socialistes, va passar a les mans de Ciutadans. Diumenge, els socialistes van aconseguir refer-se del cop que va suposar perdre el seu feu històric i van recuperar la majoria de municipis. Mentre que Ciutadans va caure més de 20 punts, el PSC va remuntar-ne entre 10 i 16. I va confirmar la tendència de les eleccions municipals del 2019, quan va recuperar la majoria d'alcaldies.
Ciutadans es va imposar el 2017 en ciutats tradicionalment de clara hegemonia socialista i va desplaçar el PSC de la primera posició en aquelles autonòmiques. Entre aquestes, ciutats tan importants com la mateixa capital, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Badalona. El resultat de diumenge a les urnes va capgirar els marcadors polítics en aquestes ciutats i en moltes més del cinturó vermell: a l’Hospitalet, Ciutadans va perdre 25 punts percentuals i el PSC en va créixer 16; a Santa Coloma de Gramenet, Ciutadans va caure 27 punts i els socialistes en van guanyar 18; i a Badalona, la formació taronja va perdre 25 punts i el PSC en va pujar 13. Els socialistes tornen a ser la força més votada.
A la circumscripció electoral de Barcelona, Ciutadans només ha retingut 5 dels 24 diputats amb els quals es va imposar el 2017 i el PSC ha passat de 13 a 23. Més enllà de l'àrea metropolitana, el partit d'Inés Arrimadas també va escalar al primer lloc en les autonòmiques del 2017 en ciutats com Granollers, Mataró, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Rubí, Mollet, Sabadell i Terrassa. I aquest diumenge va patir una estrepitosa caiguda en totes elles de més de 20 punts, davant d'un PSC que ha recuperat el paper de força més votada amb un increment d'entre 10 i 13 punts.
En aquestes mateixes ciutats, Esquerra Republicana continua sumant vots i millorant les seves posicions: és segona per darrere del PSC a una distància molt curta en algunes d'elles.
El vot de la por
“Les raons del daltabaix de Ciutadans poden ser diverses. Una de les principals és que la conjuntura de desembre del 2017 era molt diferent de l'actual. Probablement fa tres anys la gent que tenia por de l'aventura independentista es va mobilitzar i els va votar perquè era el partit més bel·ligerant contra l'independentisme —opina la sociòloga Marina Subirats—. El PSC també confrontava l'independentisme però d'una altra manera i respectant altres qüestions importants, com tot el tema lingüístic. Desapareguda aquesta conjuntura, molts votants que llavors van donar suport a Ciutadans ara han tornat al PSC. No s'ha passat la pàgina del procés, però no genera tanta angoixa en part de la població no independentista”. Subirats, que creu que avui ja ningú es creu que es declari la República catalana demà mateix, assenyala que en aquesta conjuntura els antiindependentistes veuen “més garanties” en un perfil com el del socialista Salvador Illa amb un partit fort al darrere.
Els moments polítics de Cs i del PSC i el PSOE també han tingut un reflex en el 14-F. Davant d'un Ciutadans en crisi amb la marxa d'Albert Rivera de la formació i l'adeu d'Inés Arrimadas com a cap de files al Parlament, s'hi contraposa un PSOE al Govern central i un candidat del PSC, Salvador Illa, molt conegut per la seva responsabilitat com a ministre de Sanitat. “Illa ha estat més ben valorat per la seva responsabilitat com a ministre pels votants de Ciutadans que no pas pels dels socialistes. I bona part dels vots de Ciutadans de fa tres anys han tornat al PSC. Les circumstàncies són importants en política i Ciutadans està en descomposició davant d'un PSOE al Govern i un PSC que ha remuntat la crisi en la qual es va sumir a partir del 2012”, apunta Lluís Orriols, professor de Ciència Política.
Ciutadans és un partit amb poca estructura territorial, una cosa que, en opinió d'Orriols, també pot ser un factor explicatiu de la seva caiguda: “Els partits que creixen, com ERC, ho fan perquè aposten per la transversalitat. Els republicans insisteixen en la idea d'ampliar la base i això els està donant una mitjana d'un 20% de representativitat a moltes ciutats amb un creixement constant i homogeni”.
La implantació al territori i la percepció de la feina que es fa és vital, en opinió de l'alcaldessa socialista de Sabadell, Marta Farrés: “El PSC és on havia de ser, és un partit útil que treballa amb polítiques de pràctica diària. Per això els socialistes estan a molts municipis. A Ciutadans, més enllà d'un discurs que provoca crispació, no se'ls pot identificar amb res més. Van tenir el seu moment el 2017 perquè era un moment especial, però les coses canvien”.
