Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona-PSG, una dècada de tensions

Els clubs han mantingut una tensa relació des del 2010, accentuada ara per l’indefinit futur de Messi

Messi celebra la remuntada del Barça al PSG als quarts de final de la Champoins del 2017.
Messi celebra la remuntada del Barça al PSG als quarts de final de la Champoins del 2017.

Tot i que depèn de Leo Messi aclarir el seu futur, si continuarà de blaugrana o si marxarà amb la carta de llibertat sota el braç en uns mesos, pocs poden trucar a la seva porta, com a molt els de portatalonaris elàstic. Però cap com el PSG, club que li quedaria bé per la superioritat que té en una competició desigual ara que està acabant la seva carrera, club que des de fa una dècada està en pugna amb el Barça, rivals als vuitens europeus dimarts que ve. I la tensió augmenta. “Hi ha moltes possibilitats que Messi vingui al PSG”, va comentar Di María la setmana passada, mentre Koeman explotava: “Em sembla una falta de respecte, sobretot perquè escalfa més el partit de la Champions”. Mauricio Pochettino va replicar des de l'altra banqueta: “Un company de selecció va dir que li agradaria jugar amb ell. Des de París no hem faltat el respecte a ningú. Molts jugadors del Barça han comentat que voldrien que tornés Neymar i aquí mai ens hem queixat”. Una altra de les moltes picabaralles entre ambdues entitats.

A finals del 2010, el Barça va signar un acord de patrocini amb Qatar Foundation i l'estat de Qatar, tot a través d’Oryx Qatar Sports Investments, propietat de l'emir del país Hamad al-Thani i empresa gestionada per Nasser al-Khelaïfi, president del PSG. Un acord molt lucratiu amb què el Barça va guanyar 171 milions que va aprofitar per reforçar les seves files i enfocar el PSG. Tot va començar el 2013, quan el club blaugrana va temptar Thiago Silva, que es va desmarcar demanant el sou de Messi però va acabar acceptant l'oferta de renovació parisenca. Però el Barça, amb seriosos problemes en la defensa després de l'adeu de Puyol, va tornar a la càrrega l'estiu següent amb Marquinhos, que va donar la seva aprovació per a res, perquè al-Khelaïfi li va oferir una millora de contracte que amb el temps li ha servit per assentar-se al darrere del PSG.

“És molt difícil negociar amb qui té diners perquè saben que estan en una posició de força”, explica un extreballador del club blaugrana que va tractar amb el PSG: “no s'asseuen a negociar”. Tot i que en aquella època s'acontentaven amb la negativa de Sergi Roberto i sobretot de Busquets a de marxar a París perquè preferien l’escut barceloní abans que el del petroli qatarià. Però l'enuig del PSG anava en augment i va esclatar el 2017, quan el Barça va intentar treure-li el centrecampista Verratti en una estratègia maldestra, ja que el jugador es va deixar veure a Eivissa per parlar sobre les negociacions i el president parisenc li va exigir que gravés un vídeo per demanar perdó i reafirmar-se en la seva voluntat de jugar a París, també embolicat en una capa de bitllets.

Neymar, al comptat

Desactivada la marxa de l'italià, el PSG va anar a totes a per Neymar, seduït per capitalitzar un projecte acabalat abans que seguir sota l'ombra de Messi. Decisió que va prendre, precisament, després de la memorable trobada del Camp Nou de vuitens de la Champions del 2017 davant el PSG, quan el Barça va remuntar un 4-0 en contra amb un eixordador 6-1. En aquesta trobada, ningú va brillar com Neymar, el millor amb diferència. Però el mèrit i les portades se les va emportar Messi, enfilat a la tanca publicitària de l'estadi amb els braços oberts sota una capa d'adoració culer. Uns mesos i 222 milions després (a clàusula de rescissió del brasiler), Neymar emigrava cap a la Torre Eiffel.

Des d'aleshores, el PSG i el Barça no s'han tornat a veure les cares, tot i que el saldo històric surt a favor blaugrana: s'han enfrontat en cinc eliminatòries i el PSG només va guanyar-ne la primera, als quarts de la Copa d'Europa del curs 95-95. Des que va començar a créixer la tensió, el Barça va vèncer a quarts de la Champions 2013, 2015 i també als vuitens del 2017.

Potser per això li va molestar tant al PSG que Adrien Rabiot acceptés jugar de blaugrana a l'estiu del 2018, operació que es va allargar però que va aconseguir fer cedir el xeic. Però eren moments tallants, ja que l'expresident Josep Maria Bartomeu va celebrar la investigació de la UEFA al club parisenc sobre el Fair-Play financer mentre Al-Khelaïfi prohibia al responsable d'estadística dels partits del club qe participés en un congrés tecnològic que se celebrava al Camp Nou. I així ha seguit la relació aquests anys: De Jong temptat més pel PSG que pel Barça, Di María negat fins a l'últim dia de traspassos, negociacions infructuoses per falta d'enteniment i voluntat per la tornada de Neymar... Fins que aquest estiu el Barça va decidir traspassar Rafinha a cost zero al jugador –tres milions en variables i el 35% d'una futura venda–, més com a favor al futbolista que al club.

Ara, sense Neymar per lesió però amb Messi revitalitzat i amb un somriure a la gespa perquè li agrada el vestuari blaugrana però no la falta de competitivitat en els moments clau, el Barça i el PSG es tornaran a veure les cares. Hi ha molts comptes pendents en una dècada de litigis. I tot està per decidir. Fins i tot el futur de Leo.

Piqué accelera i ja s'entrena amb el grup

La defensa del Barcelona segueix agafada amb pinces, amb Piqué i Araujo pendents d'entrar a la convocatòria, ara que ja s'entrenen amb el grup. Dest va jugar uns minuts davant de l'Alabès després d’haver-se recuperat d'una lesió muscular i apunta el lateral dret, on no podrà tenir el relleu de Sergi Roberto, que es troba a la infermeria. Mingueza està disponible i espera el seu torn, sobretot perquè Umtiti segueix sense el ritme necessari. Per això Alba i Lenglet semblen les úniques opcions davant d'un rival amb dinamita en atac.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >