Selecciona Edició
Connecta’t

Lleida ha de tornar dilluns els 111 béns de les esglésies d’Osca

El TSJA admet que la Generalitat presenti al·legacions a l’execució de la sentència i parla d’“un nou calendari de lliurament”, però, hores després, rectifica i assegura que manté el termini previst tot i que accepta que la Generalitat pugui fer al·legacions a l’execució de la sentència

El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades per l'obispat de Barbastre-Monzó que està al Museu de Lleida.
El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades per l'obispat de Barbastre-Monzó que està al Museu de Lleida.

Dilluns s’acaba el termini donat pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre perquè el Museu de Lleida lliuri els 111 béns anomenats “de la Franja” al Museu de Barbastre-Montsó. Divendres passat, aquest jutjat va fer públic una interlocutòria en la qual assegurava que admetia la intervenció de la Generalitat en el procés i indicava que, una vegada acceptada i comunicada la seva intervenció, disposa d’un termini de cinc dies hàbils per formular les seves al·legacions. I malgrat que en la nota feta pública a primera hora del matí parlava d’“un nou calendari de lliurament”, passades 10 hores, el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) assegurant que “la jutgessa del jutjat de Barbastre, en la seva interlocutòria feta pública el mateix dia no va suspendre el termini de lliurament dels béns de Barbastre fixat per avui dilluns. I remarcava, a més, que “en cas que els béns no fossin lliurats en el termini establert per la sentència d’execució provisional, s’adoptaran les mesures pertinents”.

El 17 de desembre passat aquest mateix jutjat, després de la petició del Bisbat de Barbastre, va decidir dur a terme l’execució de la sentència provisional obligant a tornar les 111 obres i fixava el dia 15 de febrer com el dia límit per fer-ho. Després d’assegurar que contra aquesta sentència no es podia interposar cap recurs, advertia que si no es complia s’establirien multes coercitives i mensuals, a més de responsabilitats penals.

Divendres, la jutgessa Pilar Juste va admetre la intervenció de la Generalitat en entendre que, tot i que els béns no estan en el seu poder “no es pot obviar que té competència exclusiva en matèria de cultura”. Quan la magistrada tingui en el seu poder aquests escrits i les respostes que generin les parts implicades; el Bisbat de Lleida i el Govern d’Aragó, decidirà si les té en compte.

El juny de 1995 va començar aquest llarg litigi després que 43 parròquies de la Franja d’Aragó —entre les quals es troben les de Bafaluy, Buira, Roda d’Isàvena, Ardanué, Benavent de Ribagorça, Eixea, Fraga, Montsó i Tamarit de Llitera—, que havien pertangut a la Diòcesi de Lleida, passessin a formar part de la de Barbastre-Montsó, creada feia uns mesos, a Osca.

Les parròquies van canviar de diòcesi, però les obres que al llarg dels anys havien passat al Museu Diocesà de Lleida no, malgrat que s’han reclamat des de fa anys als jutjats eclesiàstics. En el judici, el bisbat de Lleida assegurava que les obres van ser comprades als capellans i sacerdots d’aquestes parròquies. El bisbat de Barbastre-Montsó assegurava que només eren en aquest museu en qualitat de dipòsit i que s’havien de tornar als seus llocs d’origen. I el jutge de Barbastre va acabar donant la raó al bisbat de la localitat d’Osca emetent una sentència de primera instància que, per tant, no és ferma, ja que està recorreguda a instàncies superiors pel bisbat de Lleida i el consorci del Museu de Lleida.

Entre les obres més destacades en litigi estan els frontals d’altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa i de San Vicente Treserra de Arén, del segle XIII els dos; l’arqueta de Buira de Bonansa i la Verge amb el Nen de Saidí, els dos del XIV i el retaule de San Cristóbal de Santaliestra, del XV.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ