_
_
_
_
_

L’independentisme reforça la seva majoria malgrat el triomf del PSC

Vox entra al Parlament com a quarta força i Ciutadans confirma el seu daltabaix amb només sis diputats, amb el 98% escrutat

Miquel Noguer
Salbvador Illa després de conèixer els resultats electorals.
Salbvador Illa després de conèixer els resultats electorals.Massimiliano Minocri

El PSC de Salvador Illa ha guanyat les eleccions catalanes, però amb un empat tècnic amb ERC i amb una reforçada majoria de l'independentisme. Els socialistes han obtingut en aquestes eleccions marcades per la pandèmia i una baixa participació, de poc més del 53%, el 23% dels vots i 33 escons (amb un escrutini del 98%). Els mateixos que els republicans liderats per Pere Aragonès i un més que Junts de Laura Borràs. Però el bloc secessionista que podrien formar aquests dos partits amb la CUP s'assegura 74 escons, sis més que els obtinguts fa quatre anys i que són més que necessaris per investir el president de la Generalitat.

Els republicans, amb un 21,3% dels suports i 33 escons (igual que en la cita del 2017), superen Junts en vots i en un escó. La formació liderada per Carles Puigdemont, cap de llista de la formació però no candidat a la presidència de la Generalitat, obté dos escons menys dels que va aconseguir Junts per Catalunya en les passades eleccions després d'obtenir el 20% dels vots. Vox s'estrena a la Cambra catalana com a quarta força i 11 diputats. La CUP aconsegueix 9 escons.

Ciutadans pateix un daltabaix i passaria de ser la força més votada el 2017 amb 36 diputats amb només sis escons. El PP es quedarà amb tres, un menys. En Comú Podem repeteix resultats (vuit escons) i el PDeCAT es queda fora del Parlament. L'alta abstenció ha fet que només el PSC sigui capaç de superar els vots del 2017, entorn de 606.000. ERC, la segona força més votada ha perdut més de 360.000 suports.

Així, ERC podria tornar a governar, encara que el PSC també pot intentar sumar a Catalunya en Comú i a ERC a una eventual majoria d'esquerres. I si s'acaba imposant la coalició independentista ara estaria encapçalada per Esquerra Republicana en lloc de Junts, vencedora el 2017 dins del bloc independentista.

L'avantatge que té ERC li ofereix com a punt de partida la possibilitat de liderar la Generalitat des de la seva posició més pragmàtica pel que fa a l'independentisme, després que hagi defensat la necessitat d'ampliar la base secessionista per forçar la celebració d'un referèndum pactat amb el Govern central. La presidenciable de Junts Laura Borràs ha presentat una posició més dura en el cas que l'independentisme aconseguís en les eleccions un percentatge de vots superior al 50%. La majoria d'esquerres sembla més complicada perquè, encara que podrien sumar una majoria d'escons, ERC es va desmarcar durant la campanya de qualsevol acord amb els socialistes i ha arribat a subscriure juntament amb la resta de partits secessionistes un document en el qual es nega a pactar amb els socialistes.

L'elevada abstenció ha marcat les eleccions d'avui. Amb dades de les 18 hores la participació havia caigut 22,5 punts respecte al 2017, si bé llavors va ser rècord per l'agitació política que vivia aleshores Catalunya pel fracàs de la declaració d'independència. A més, la pandèmia ha disparat el vot per correu, que pot corregir lleugerament a l'alça les dades de participació. En total avui estaven cridades a votar 5,36 milions de persones residents a Catalunya i 255.000 que viuen fora.

Les eleccions d'avui, les quartes des que el 2010 Artur Mas va donar inici al procès independentista fallit, s'han celebrat vuit mesos abans d'esgotar-se la legislatura després que els socis de l'actual Govern, Junts i Esquerra, fossin incapaços d'acordar el nom d'un president per substituir Quim Torra, inhabilitat pel Tribunal Suprem el passat 28 de setembre per un delicte de desobediència. Els comicis van ser convocats de forma automàtica pel Parlament i el Govern, juntament amb altres partits, va intentar posposar-los fins al maig amb l'argument que la pandèmia de coronavirus no feia recomanable un moviment de 5,3 milions de votants potencials i 100.000 persones en l'organització logística dels comicis. El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va desestimar l'ajornament en rebutjar el decret del Govern.

Finalment, la Generalitat va acatar la decisió dels tribunals i va accelerar els preparatius per a unes eleccions marcades per les mesures de seguretat per la pandèmia, generadores d'un sobrecost de vuit milions d'euros. S'ha augmentat el nombre de col·legis electorals, s'han hagut d'adquirir equips de protecció per protegir els membres de les meses electorals i s'han reforçat els serveis de neteja. I s'ha potenciat el vot per correu, a través del qual s'han articulat 284.706 escrutinis, un 350% més que en les eleccions del 2017. Això suposa una mica menys d'un 5% del cens, que s'inclourà en el recompte aquesta mateixa nit.

La desmobilització ha marcat una campanya molt centrada en la gestió de la pandèmia juntament amb la necessitat o no de continuar empenyent a favor de la independència de Catalunya. La gran novetat d'aquesta cita és el candidat del PSC, Salvador Illa, que va deixar el Ministeri de Sanitat just abans de la campanya electoral i ha intentat aprofitar la seva projecció pública per millorar els resultats dels socialistes. En el bàndol independentista tots els candidats són nous també. Laura Borràs (Junts) és la candidata efectiva del partit de l'expresident Carles Puigdemont, que encapçala simbòlicament la candidatura. La seva opció és mantenir viva la idea d'una independència unilateral de Catalunya, encara que ara no compten amb fer-la efectiva a curt termini. Esquerra ha presentat com a candidat Pere Aragonès, de perfil més pragmàtic, després de la inhabilitació i condemna a 13 anys de presó del líder del partit, Oriol Junqueras, per la seva participació en el procés independentista.

Malgrat les disfuncions internes demostrades pel Govern de coalició de Junts i ERC, ambdues forces han mostrat la seva disposició a mantenir-la i han donat la imatge de vetar qualsevol aliança amb el PSC, en subscriure un document juntament amb la resta de forces independentistes en el qual es conjuren contra acords amb els socialistes de Salvador Illa. Aquest acord deixa molt feble l'opció de la segona porta que obren els resultats: un acord progressista en el qual sumarien PSC, Catalunya en Comú i Esquerra Republicana. La incògnita és si la CUP finalment estarà disposada a facilitar un nou Govern independentista a la Generalitat. La seva incorporació a l'Executiu està en l'aire.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_