Selecciona Edició
Connecta’t

“Passeig i cap a casa”: Votar amb un epidemiòleg al costat

EL PAÍS acompanya el cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona al seu col·legi electoral. Celebra el compliment de les mesures, però demana que la gent eviti ajuntar-se

Cues per la votació a l'Escola Industrial. A la foto, l'epidemiòelg Toni Trilla.
Cues per la votació a l'Escola Industrial. A la foto, l'epidemiòelg Toni Trilla. EL PAÍS

En rigorosa fila índia i mesurant a ull un metre i mig entre ells, al voltant d’un centenar de persones espera a la fresca a les portes de l’Escola d’Art, al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona. A la cua, hi ha tants paraigües com mascaretes. El temps no acompanya aquest diumenge electoral a la capital catalana, ha plogut durant el matí i amenaça de tornar a fer-ho en aquest migdia fred i desagradable. A punt d’entrar a l’edifici, reconvertit en col·legi electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya, Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona, es frega les mans amb el gel hidroalcohòlic en creuar el llindar de la porta.

Són els tercers comicis a Espanya en temps de pandèmia —després de les autonòmiques gallegues i basques el juliol passat—, però Catalunya encara està sortint de la tercera onada de covid i s’ha intensificat el dispositiu sanitari per minimitzar riscos. La primera impressió, valora l’epidemiòleg, és molt favorable: “La cua és a l’aire lliure i hem anat intentant respectar les distàncies. Ara per ara, tot correcte”.

La fila avança a bon ritme fins a la porta d’una sala amb quatre meses electorals. “Podrien haver marcat una mica més les distàncies entre persones al terra, que les hem mantingut motu proprio els ciutadans, la qual cosa, d’altra banda, diu molt de la gent, que conserva les distàncies i és prudent”,assegura Trilla. No hi ha senyals al terra per separar votants, només uns adhesius en forma de fletxa que dibuixen el circuit d’entrada i sortida.

Abans d’entrar hi ha diverses taules amb els sobres i les paperetes. “En unes eleccions normals, potser hauríem xafardejat amb aquests partits estranys que no sabies que existien i fan gràcia. Avui no està la cosa per a això”, riu el metge, i treu de la butxaca la seva papereta i el DNI. Trilla fa un cop d’ull a la sala i fixa la seva mirada en les finestres. “Estan obertes i això ja arregla bastant la ventilació”, celebra. La transmissió del virus a través d’aerosols a l’aire s’han erigit com una de les vies de contagi més importants i una adequada ventilació dels espais tancats és clau per eliminar eventuals partícules a l’aire. De fet, és més important una finestra oberta que guants a les mans, com porten els membres de la taula a l’Escola d’Art. “El millor és anar rentant-se les mans periòdicament. La persistència de qualsevol cosa en el paper és mínima i la transmissió per fomites [una superfície infectada] és cada vegada menys rellevant del que pensàvem”, explica l’epidemiòleg.

El protocol de la Generalitat per a aquestes eleccions recomanava franges de votació —de 9.00 a 12.00 els col·lectius de risc; a continuació i fins a les 19.00, la resta de la població; i durant l’última hora, de 19.00 a 20.00, les persones en quarantena per covid (encomanats, contactes estrets i casos sospitosos)—, però no són d’obligatori compliment. De fet, passen de les 12.30 a l’Escola d’Art i un ancià en cadira de rodes acaba de votar. “A primera hora plovia més i la gent s’haurà esperat. El mal temps ha jugat una mica en contra”, argüeix Trilla.

Hi ha una mica d’embut a la sala de votació. La fila sembla que avança en una única mesa i, malgrat que les altres són buides, ningú no s’atreveix a sortir de la cua. Trilla pregunta a la presidenta del seu punt de votació, ubicada dues meses més enllà, si pot votar o ha d’esperar tota la cua. Té via lliure. A la mesa, tres dones, amb la preceptiva màscara FFP2, de més alta eficiència, i guants, revisen —sense tocar— el DNI del metge.

Trilla procedeix a votar. Tot just 30 segons de contacte pròxim amb els membres de la seva mesa electoral. “Mentre mantinguem la distància i evitem aglomeracions, la gent no té cap risc. Hem de ser coherents amb el que diem: distància, màscara i higiene de mans. I això s’està fent bé. Si les mesures es compleixen bé, són més que suficients”, insisteix l’epidemiòleg.

De fet, algunes mesures que contempla el protocol de la Generalitat, afirma Trilla, són innecessàries. Per exemple, vestir amb un equip de protecció individual (EPI) els membres de la mesa durant les franges horàries en les quals estan convocades les persones en quarantena. “No fa cap falta posar-se un EPI. La bona ventilació i la gent movent-se no justifica que t’hagis de protegir d’aquesta manera. Sempre tindràs la idea que et protegeixes més, però estrictament necessari no ho és: un positiu que va amb màscara, tu també, el tindràs davant 45 segons. En venen molts, sí, però l’exposició és molt curta i no crec que sigui un nombre extraordinari de persones. A més, es dona la paradoxa que a aquesta cua, ara mateix, hi pot haver positius i també gent en quarentena i la gent no porta els EPI posats”, assenyala l’epidemiòleg.

Així mateix, agrega, tampoc no és necessari mesurar la temperatura als membres de la taula a l’inici del dia ni sotmetre’ls a test d’antígens —estaven convocats a una prova voluntària entre el 9 i el 12 de febrer—. Cap de les dues mesures no és determinant. “Sobre la temperatura, hi ha entre un 30% i un 40% de gent infectada que no té febre o gent que té febre per una altra cosa. I els test el que et dirien és que tres o quatre dies abans no estàs infectat, però no té cap valor”, explica Trilla. A més, les proves d’antígens tenen un alt marge d’error en persones asimptomàtiques.

Catalunya afronta uns comicis amb una situació epidemiològica poc favorable. Si bé és cert que la corba de contagis va de baixada —12.000 noves infeccions en l’última setmana, la meitat que els reportats fa 15 dies—, la incidència acumulada continua sent molt elevada —384 casos per 100.000 habitants— i la pressió assistencial manté en alerta els hospitals: hi ha 638 persones amb covid en cures intensives, un volum de pacients que ha obligat a desprogramar activitat ordinària d’altres patologies per alliberar llits. No es pot abaixar la guàrdia, insisteix Trilla. “És important que la gent no aprofiti el fet de votar per ajuntar-se. Passeig i cap a casa”, avisa.

En les properes dues setmanes, la corba epidèmica cristal·litzarà l’impacte o no dels comicis. Encara que serà difícil, adverteix l’epidemiòleg del Clínic, mesurar la influència de les votacions en un eventual repunt de casos. “Esperem que no hi hagi contagis i, en cas d’haver-n’hi, que siguin puntuals. A partir d’aquí, en 14 dies hem de mirar-ho. Però també és veritat que a Catalunya les mesures s’han relaxat una mica i també estem en plena progressió de la variant britànica, que és més contagiosa. Esperem no tenir un repunt gaire important de contagis, però si el tinguéssim seria molt difícil saber si es deu a una o algunes d’aquestes situacions. I tot això descartant que tinguem un brot que es pugui relacionar directament amb alguna escola”.

Ja passa de la una del migdia i la cua per votar a l’Escola d’Art és encara més llarga que al migdia. Abans de tornar a casa, Trilla, que s’encarrega de coordinar la vacunació del seu hospital, el Clínic, porta tot el matí pressentint una idea: “Havia pensat que avui hi ha cinc milions de catalans cridats a les urnes. Si tinguéssim cinc milions de vacunes, potser era bona idea convocar la gent, tipus col·legi electoral, a vacunar-se. En una jornada electoral, si acceptés el 80%, seria genial i estaria molt repartit”, somriu el metge. De moment, “és només una idea”. Des de l’inici de la campanya de vacunació, Catalunya ha injectat dosis a 240.000 persones, però, ara per ara, només 167.600 han completat la pauta d’immunització. Les vacunes encara arriben en comptagotes i el pla d’escoles vacunals de Trilla haurà d’esperar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ