Selecciona Edició
Connecta’t

La rebel·lió de les escoles que s’han plantat contra els cotxes

Desenes de centres de Barcelona tallen el trànsit cada dues setmanes i exigeixen a l’Ajuntament que elimini carrils per reduir la contaminació

Manifestació contra la contaminació als entorns escolars.
Manifestació contra la contaminació als entorns escolars.

Barcelona viu una protesta insòlita que no para de créixer. Són escoles que s’han plantat contra la contaminació i el soroll que les envolta, provocats pel trànsit, i exigeixen a l’Ajuntament que elimini carrils de trànsit dels seus entorns. L’alcaldessa Ada Colau ha posat en marxa un pla per pacificar zones escolars, però aquestes escoles veuen insuficient el ritme i intensitat de les actuacions.

La meitat dels centres de la ciutat supera en horari lectiu els nivells de contaminació que recomana la Unió Europea. I hi ha evidències científiques que la contaminació afecta la salut i el desenvolupament cognitiu dels més petits. Les famílies, de la mà de les escoles, han dit prou. Cada dos divendres tallen simultàniament el trànsit davant dels centres a la sortida de l’escola. L’11 de desembre van ser 17 escoles. Divendres passat, més de 50, i es van sumar escoles de dues ciutats més, Badalona i Sabadell. La Societat Catalana de Pediatria i el institut ISGlobalrecolzen les seves reivindicacions.

La revolta de les escoles va començar a l’Eixample, el districte central de Barcelona. La pastilla negra, li diuen, per la contaminació que provoquen els 350.000 cotxes que el creuen diàriament(tants com a les dues rondes de circumval·lació). Amb l’excepció de l’any passat, per la pandèmiai les restriccions de mobilitat, l’Eixample supera sistemàticament les concentracions de diòxid de nitrogen i partícules en suspensióque fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Va ser fa gairebé dos anys quan un grup de veïns preocupats per la contaminació va crear la plataforma Eixample Respira. Es van estrenar a Twitter el maig del 2019 i van organitzar xerrades amb experts en escoles. Ho explica Guille López, portaveu de la plataforma, que també assenyala que, personalment, li va canviar la visió de ciutat tenir fills i portar-los a l’escola. A l’escola dels fills de López, les famílies expliquen que fan el trajecte d’anada en silenci: el soroll del trànsit és tal que és impossible parlar.

L'empenta a aquest moviment demanant menys trànsit va arribar quan, de la mà de l’empresa tecnològica Lobelia, Eixample Respira va publicar el mapa de les escoles de la ciutat que mostrava que més de la meitat suportava límits de contaminació excessius. A partir d’allà els van contactar altres escoles i van descobrir que dos centres ja tallaven periòdicament el trànsit. L’escola Joan Miró n’és un. “Que els cotxes ocupin la majoria de l’espai públic és insostenible, la contaminació i el soroll són insuportables. Ja no és una lluita de les escoles, és de barri i de ciutat”, defensa Guillermo Rojo, de l’associació famílies del centre, on tot el consell escolar, amb la direcció i els professors, s’ha adherit al manifest que demana de pacificar l’entorn.

La pandèmia va frenar el moviment, però “el xup xup era allà i ens vam animar a fer el primer tall abans de Nadal”, relata Guille López. Va ser un èxit i no va tenir rebuig veïnal ni dels comerciants. “És la salut dels nostres fills”, insisteix López, que aplaudeix el programa per a les escoles de Colau, però exigeix “que els carrers de la xarxa bàsica tinguin un sol carril de circulació privada”. “Si el Govern vol transformar la ciutat amb els entorns escolars ha d’atrevir-se a treure més cotxes”, conclou. Des de l’Ajuntament, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, respon que no “es pot intervenir en totes les escoles alhora”, que treure carrils “requereix un treball tècnic que no és immediat”, però que “el pla no té marxa enrere”.

El portaveu explica com han trobat “una fórmula de protesta que té un cost molt baix d’execució i un impacte molt elevat”. “Perquè totes les famílies recullen els seus fills, els divendres vas més relaxat, no has de desplaçar-te, i el tall dura només mitja hora”. Per facilitar les adhesions, han publicat una guia amb els passos i notificacions necessàries.

L’Institut de Salut Global (ISGlobal) i la Universitat Pompeu Fabra van publicar el 2015 l’estudi més gran realitzat en aquell moment sobre com la contaminació afecta el desenvolupament cognitiu. Van seguir 3.000 nens de 40 centres durant un any, explica l’epidemiòleg i investigador de l’ISGlobal Jordi Sunyer: “Vam observar que els nens que són en patis i aules on hi ha més contaminació, sobretot per trànsit, tenien un creixement de la funció cognitiva menor dels que estudiaven en escoles menys exposades”.

“L’impacte que es coneixia tenia molta relació amb la salut respiratòria i cardiovascular. Però va molt més enllà, perquè afecta el benestar, la capacitació davant de les oportunitats i gestionar la vida. Hem de protegir els nens per la seva projecció al futur, per això és urgent protegir l’entorn de les escoles de forma radical”, convé Sunyer.

Des de la Societat Catalana de Pediatria, el coordinador del grup de treball de salut ambiental Ferran Campillo, puntualitza que no només els nens de ciutats metropolitanes respiren aire contaminat. “A les grans ciutats la font és el trànsit, que té l’afegit del soroll i l’accidentalitat; en altres parts són fonts industrials, cremes agrícoles, calderes de biomassa...”, explica.

Els pediatres, diu Campillo, veuen les conseqüències de què alerten els estudis sobre impacte de la contaminació en la salut infantil. Indica que inicialment es van estudiar sobretot les patologies respiratòries, però avisa: “Va molt més enllà, són dies perduts d’escola, que els nens exposats a contaminació tenen pitjor rendiment cognitiu... és una situació d’injustícia, individual i col·lectiva”. “És la salut laboral de la infantesa, són exposicions que poden afectar la seva salut, la seva qualitat de vida i les seves oportunitats, necessitem mesures dràstiques”, conclou.

Mentrestant, les escoles sumen adhesions i busquen exportar el seu moviment a altres ciutats. Fins i tot han traduït el web a l’anglès. “La revolta escolar té potencial per ser el Fridays for Future dels nens”, assegura Guille López.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >