_
_
_
_
_

Catalunya aconsegueix retardar el lliurament dels 111 béns de les parròquies a l’Aragó

La jutgessa dona cinc dies a la Generalitat per presentar al·legacions, deixant sense efecte el termini per tornar-los del 15 de febrer

José Ángel Montañés
El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades per l'obispat de Barbastre-Monzó que està al Museu de Lleida.
El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades per l'obispat de Barbastre-Monzó que està al Museu de Lleida.HERMINIA SIRVENT

El jutjat de primera instància número 1 de Barbastre ha admès la intervenció de la Generalitat en el procés d'execució provisional que se segueix pel retorn dels 111 béns a la diòcesi de Barbastre-Montsó, que encara romanen al Museu de Lleida. La interlocutòria, feta pública aquest divendres, admet la intervenció de la Generalitat en el procés i indica que, una vegada acceptada, disposa d'un termini de cinc dies per formular les seves al·legacions.

El 17 de desembre, aquest mateix jutjat, després de la petició del Bisbat de Barbastre, havia decidit dur a terme l'execució de la sentència provisional obligant a tornar les 111 obres i fixava el dia 15 de febrer com a límit per fer-ho. Després d'assegurar que contra aquesta sentència no es podia interposar cap recurs, advertia que si no es complia s'establirien multes coercitives i mensuals, a més de responsabilitats penals. L'obertura d'aquest procés obliga la magistrada a modificar el termini d'execució de la sentència.

La jutgessa ha admès la intervenció de la Generalitat en entendre que, encara que els béns no estan en el seu poder, “no es pot obviar que té competència exclusiva en matèria de cultura”. Quan la magistrada tingui en el seu poder aquests escrits i les respostes que generin les dues parts implicades, el Bisbat de Lleida i el Govern d'Aragó, podrà fixar una nova data per al lliurament.

Des del Bisbat de Barbastre, a la seva pàgina web, asseguren que “tot i que la iniciativa de la Generalitat suposa una nova estratègia per retardar el lliurament, la seva acció ‘no posa ni treu res’ al que resol la sentència”. I afegeix: “Ningú es pensava que tornessin les peces el 15 de febrer”. “L'important és que el dia històric i somiat està cada cop més a prop, continuem fent passos i el Museu Diocesà de Barbastre-Montsóestà preparat per rebre les 111 obres de les parròquies aragoneses”.

El juny de 1995 va començar aquest litigi després que 43 parròquies de la Franja d'Aragó (entre les quals es troben les de Bafaluy, Buira, Roda d'Isàvena, Ardanué, Benavent de Ribagorça, Eixea, Fraga, Montsó i Tamarit de Llitera), que havien pertangut a la Diòcesi de Lleida, passessin a formar part de la de Barbastre-Montsó, creada feia uns mesos, a Osca. Les parròquies van canviar de diòcesi, però les obres que al llarg dels anys havien passat al Museu Diocesà no, malgrat que s'han reclamat des de fa anys als jutjats eclesiàstics. Des de Lleida s'assegura, amb papers que així ho acrediten, que les obres van ser comprades als capellans i sacerdots d'aquestes parròquies, mentre que des d'Osca es diu que només són al museu en qualitat de dipòsit i que s'han de tornar al seu lloc d'origen, una tesi que va compartir el jutge de Barbastre dictant una sentència de primera instància que no és ferma, sinó que està recorreguda a instàncies judicials superiors pel bisbat de Lleida i el consorci del Museu de Lleida.

Entre les obres més destacades hi ha els frontals d'altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa (segle XIII) i de Sant Vicenç Treserra d’Areny (segle XIII), l'arqueta de Buira de Bonansa (segle XIV), el retaule de Sant Cristòfor de Lícia (segle XV), la Verge Maria amb el Nen, de Saidí (segle XIV), la pintura sobre taula de Sant Martí Bisbe (segle XV), una creu processional en plata (segle XVI), un Naixement i Adoració dels pastors (segle XVI), una pintura Santa Eulàlia i Santa Madrona (segle XVI) i el bol de Benavent (segle XIV), entre altres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_