Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

Gresca final al debat de La Sexta

Un debat de dues hores i quart on els candidats estaven avorrits de veure’s novament i repetien preguntes que, moltes, ja havien estat contestades en anteriors ocasions i anunciaven novetats ja anunciades

Els candidats al debat de La Sexta.
Els candidats al debat de La Sexta. LA SEXTA

Tercer, i darrer, debat electoral a la televisió. Aquest cop convocat per la Sexta i amb els mateixos protagonistes, llevat de la CUP. La debutant Laia Estrada semblava que ho havia fet tota la vida. Un debat de dues hores i quart on els candidats estaven avorrits de veure’s novament i repetien preguntes que, moltes, ja havien estat contestades en anteriors ocasions i anunciaven novetats ja anunciades. Per exemple, Pere Aragonés preguntant-li a Salvador Illa si acceptaria ser president amb els vots de l’extrema dreta (Illa, a TV3, ja li va dir que ni per activa, ni per passiva, ni per perifràstica). O Alejandro Fernández plantejant a Ignacio Garriga per què es presenta si realment vol suprimir l’autonomia. Salvador Illa va “anunciar” que faria un govern paritari com si fos notícia. Les frases, d’un conegut repertori, ressonaven d’altres debats.

A la moderadora, Ana Pastor, se li va escapar de les mans la primera part del debat, cacofònic, on va tenir dificultats per administrar la gresca. Ho demostra una breu selecció de les seves interpel·lacions: “Sr. Garriga, no cridi”, “si em deixen moderar”, “siguem adults, no s’interrompin”, “podem evitar un debat que produeixi el rebuig de l’audiència”... Laura Borràs va arribar a dir que allò era una gossada humana (“jauria humana”). Àngels Chacón va demanar educació. Alguna cosa els devien dir als candidats en el descans publicitari perquè el debat va reprendre a dos quarts de dotze amb uns tons més reposats. De totes maneres, el mal ja estava fet. “Yo me piro”, piulava un espectador a Twitter. El debat els semblava un Sálvame de luxe on tot es barrejava i que solament podrien entendre els iniciats en la problemàtica catalana. La Sexta lluïa un lema no sé si gaire oportú: “periodisme on fire”. Doncs, això.

A la segona part, Borràs va arribar a manifestar que els tècnics li havien retirat el so mentre Carlos Carrizosa li dirigia una pregunta incòmode. Pastor es va veure obligada a corregir-la dient-li que ningú havia manipulat el seu micròfon.

El debat va començar amb la polèmica per la nova negativa d’Illa a fer-se un test d’antígens. Els seus contrincants l’acusaven de no respectar la seguretat sanitària de totes les persones que eren a l’estudi de televisió i Illa va recordar que al debat de TVE cap persona es va fer cap prova preventiva i tothom va participar-hi amb total tranquil·litat. Li van tornar a preguntar si s’havia vacunat i Illa va tornar a negar-ho. Una altra clamorosa diferència amb el debat de TVE és que els candidats independentistes que van negar-se a fer servir el castellà en el primer debat... a La Sexta van celebrar-lo íntegrament en castellà com si res. Un sobtat canvi de conducta. Chacón va fer el minut d’or en català, però els espectadors van escoltar una traducció instantània en castellà trepitjant-se amb l’àudio original. Fernández, hostil amb Vox, va tornar a lluir-se dialècticament sense (quasi) explicar un mot del programa del PP.

 El decorat presentava uns gargots coloristes que recordaven el Club Super 3 en un estudi amplíssim on els candidats estaven quasi en línia i la moderadora en front. En el capítol de corbates, cap novetat. Aragonés i Illa van repetir. També hi va haver verificació de les dades i afirmacions fetes pels candidats. La feien Verificat (que també treballa per a Planta Baixa) i Newtral, una startup audiovisual de la qual Pastor n’és l’única accionista. El fact-checking en directe va ser menys intens que a TV3.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ