Selecciona Edició
Connecta’t
ELECCIONS CATALANES OPINIÓ i

Un debat a TV3 amb ‘fact-checking’

Aquest any, el debat de la televisió pública no serà el darrer amb els caps de llista, La Sexta en convoca un altre dijous

Foto de grup dels candidats a las eleccions del 14-F a l'inici del debat de TV3.
Foto de grup dels candidats a las eleccions del 14-F a l'inici del debat de TV3. EL PAÍS

El debat electoral de TV3 havia de durar un parell d’hores i en van ser gairebé tres. Molt llarg, massa, tot i que va tenir, per moments, una inèdita vivacitat amb una quota d’interpel·lacions i fiblades molt per sobre del que és habitual i més en un debat amb nou convidats. El moderador, Vicent Sanchis, va tenir un paper discret, el que toca, preocupat bàsicament per l’administració dels temps, la introducció dels blocs temàtics i per advertir els convidats que si es trepitjaven les intervencions no s’entenia res. Al debat de TVE el minutatge el feien membres de la federació de bàsquet. A TV3 no ho van explicar... però el resultat final va ser d’uns quasi 15 minuts per càpita. El tret més distintiu: l’equip de Planta baixa, des de Twitter, feia la verificació de dades (fact-checking). El debat va ser seguit per  1.895.000 espectadors, amb una quota de pantalla que va superar el 28%. 

Quan un candidat donava una dada sospitosa, Planta baixa penjava la correcció advertint si l’afirmació era falsa, inexacta o dubtosa. The Washington Post té una secció amb aquesta funció i quan pesca un polític li penja un, dos, tres o quatre pinocchios. L’any 2020 van proclamar Donald Trump com el més gran Pinotxo. Els de Planta baixa no anaven tan forts. Qui més falsos va rebre va ser el candidat de Vox (cinc), mentre que Dolors Sabater i Àngels Chacón no van passar de la inexactitud. És clar que la millor manera de salvar-se és no donar gaires dades ni explicar gaires suposats fets.

Aquest any, el debat de TV3 no serà el darrer amb els caps de llista. La Sexta en té un altre de preparat el dia 11. Això devia coure a TV3 perquè els seus periodistes van insistir molt que el seu era el debat clau d’aquestes eleccions per l’audiència catalana que té al darrere. Però una manera equivocada de donar-li importància va consistir a dedicar-li més de sis hores. Va començar a tres quarts de vuit amb la sobrera crònica de l’arribada dels participants a la manera de Hollywood (catifa vermella, photo-call i breu declaració d’intencions) i a la una de la matinada –no són hores– s’encetava una edició del Més 324 que el seu presentador, Xavier Grasset, va admetre en anunciar-la que era per a “malalts del debat”. Total, es van mobilitzar 25 càmeres.

TV3 va procurar introduir alguna amenitat accessòria, com un codi QR que es podia captar de la pantalla i permetia obrir un web amb dades electorals, programes, etc. O un núvol de paraules, de diferent grandària, que un algoritme va fabricar després del debat amb els conceptes més freqüentats pels protagonistes. La intenció era poder visualitzar els interessos temàtics de cadascú. No va ser del tot convincent.

En la història dels debats electorals que ha emès TV3 es va poder veure que sempre els havia fet amb tots els intervinents tranquil·lament asseguts, moltes vegades al voltant d’una taula. No serà fins al 2016 que s’imposarà el faristol, que continua sent el moble dels actuals debats. La mateixa TV3 va definir l’escenografia com a “austera i fosca”. Sobre les corbates, cal dir que Salvador Illa i Pere Aragonès van mantenir-la en el seu vestuari, però Alejandro Fernàndez, que la portava a TVE, va renunciar-hi. Fernández emprà força ironia i dialèctica per contradir el seu veí, en el debat, de Vox. Toni Cruanyes, Sanchis i Grasset van ser els conductors d’aquesta llarguíssima programació electoral. Cap concessió a la paritat. A La Sexta, el debat el portarà Ana Pastor.

En una enquesta prèvia feta per TV3 a gent del carrer sobre què esperaven del debat, les respostes van ser entenedores i planeres: que no es tirin els plats pel cap, que facin propostes i que ens diguin perquè hauríem d’anar a votar. No sé si tots els participants ho van escoltar. Al final, preguntats els candidats, van mostrar la seva satisfacció per com havia anat tot. També Ignacio Garriga, que havia tingut un moment de tibantor amb el moderador, va admetre que estava content. Potser per això... fins i tot ho va dir en català.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ