Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona frega els 100.000 aturats i s’apropa al pic de l’anterior crisi

L'atur registrat va augmentar un 36% l'any passat i s'acarnissa en districtes com Ciutat Vella

El carrer Ferran de Barcelona, un dels més afectats pel tancament de la restauració.
El carrer Ferran de Barcelona, un dels més afectats pel tancament de la restauració.

La pandèmia ha impactat durament en el mercat laboral de Barcelona. La ciutat va comptabilitzar al gener un 36,3% més d'atur respecte a fa un any: frega les 100.000 persones (concretament 96.227). La xifra s'apropa a tota velocitat als 115.000 aturats del pic de l'anterior crisi, el 2013. Només al gener, la pujada va ser de 77 aturats al dia. La desocupació ha registrat els augments més pronunciats als dos districtes més cèntrics: ha crescut un 58% al districte de Ciutat Vella i un 40% a l'Eixample. Els sectors més colpejats són els del comerç i l'hostaleria, que sumen el 30% del total.

Tot això en una economia molt depenent del turisme, on més enllà de l'atur hi ha milers de persones en expedients temporals de regulació d'ocupació (ERTO), tot i que no hi ha xifres oficials de la ciutat. Una fórmula, coincideixen tots els experts consultats, que ha esmorteït el cop. També val la pena tenir en compte que les xifres d'aquesta informació corresponen als veïns de Barcelona, tot i que treballin fora. Igualment, pot haver-hi treballadors d'altres poblacions que hagin perdut la feina que tenien a la capital.

Barcelona tenia el gener del 2020 70.602 aturats registrats i la xifra va saltar fins als 96.227 el gener d'aquest any. La diferència són 25.626 persones. Si es mira l'afiliació a la Seguretat Social (la suma d'autònoms i assalariats), va caure en gairebé 37.000 persones. I l'Enquesta de Població Activa (EPA) mostra que la taxa d'atur del quart trimestre del 2020 se situava en un 12,4%, quatre punts percentuals més que un any abans. Els aturats segons l'EPA, que també compta els qui ja no busquen feina, eren 103.900 el quart trimestre (70.300 fa un any). La ciutat, tot i això, registra una taxa d'atur inferior a la de Catalunya (13,8%) i la del conjunt d'Espanya (16,1%).

L'Observatori de la Fundació BCN Formació Professional va començar a elaborar un informe mensual de la situació del mercat laboral a la ciutat al començament de la crisi econòmica derivada de la sanitària. I ha continuat monitorant el mercat laboral per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona.

El responsable de l'Observatori, Ángel Tarriño, assenyala que no hi ha precedents d'un “impacte tan transversal de l'atur a la ciutat”. “És un fenomen que ha afectat tothom: totes les edats, nivells d'estudis, sectors i sexes. No havíem vist mai una cosa així, sobretot en la primera onada, quan es va concentrar una quantitat tan gran d'aturats en tan poc temps, per aquest motiu l'afectació era tan transversal”, explica.

A mesura que van passant els mesos, afegeix, els augments s'han estabilitzat en els sectors més ben formats i en les persones de més edat, que tenen més antiguitat, seguretat laboral i estabilitat. També perquè és més car acomiadar-los. En canvi, “l'impacte en els joves és molt alt, malgrat que hi ha hagut pics de contractació quan s'han flexibilitzat les restriccions per frenar el virus a l'estiu o per Nadal”.

El coixí i la incògnita dels ERTO

A tot plegat cal sumar-hi els ERTO: “Han estat el gran coixí. Si no fos per aquesta figura, l'atur registrat seria molt més alt. La incògnita és saber si els expedients temporals de regulació acabaran sent llocs de treball en pausa o destruïts”, adverteix Tarriño.

Amb deu informes mensuals a l'esquena, Tarriño també observa que “Barcelona ha resultat més afectada en intensitat d'atur que la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona”. “El fet diferencial són l'hostaleria, el turisme i el petit comerç”, conclou. Els indicadors de l'Observatori de la fundació també apunten a un descens d'empreses del 9% (7.200 empreses menys, sobretot microempreses). En canvi, del quart trimestre del 2019 al tercer del 2020 els autònoms han caigut un 1,4% (1.727 persones). Aquesta xifra, reduïda en comparació d'altres magnituds, pot explicar-se perquè els autònoms eviten costi el que costi deixar de cotitzar.

A l'Ajuntament de Barcelona, la comissionada de Promoció de l'Ocupació i Polítiques contra la Precarietat, Raquel Gil, qualifica l'escenari de “molt complicat” i destaca també l'efecte amortidor dels ERTO. També posa el focus en “el marge que tenen les persones que encara no han consumit l'atur”. Per contra, el preocupen les persones que sí que han esgotat les prestacions. La taxa de cobertura, el percentatge de perceptors de subsidis, era fa un any del 53,5% i aquest any només és del 37,3%. Això significa que sis de cada deu aturats han esgotat el subsidi de desocupació. “La ciutat ha reforçat les ajudes de serveis socials per intentar fer front a la situació”, assenyala la comissionada. El maig passat també es va facilitar una ajuda de 300 euros a gairebé 17.000 autònoms, amb un cost de cinc milions d'euros.

Gil explica que des de l'Ajuntament s'aprofita el marge que donen els ERTO per millorar la formació dels afectats. També han augmentat els aturats que s'apropen als serveis de formació, “per millorar les seves condicions quan es reactivi l'economia”. Com a exemple, explica que hi ha formacions en línia de Barcelona Activa a les quals s'han apuntat 200 persones, quan l'habitual abans d'aquesta crisi eren 10 o 20. També destaca que l'augment de dones usuàries dels serveis de formació ha augmentat entre set i vuit punts.

Sobre l'enorme impacte de l'augment de l'atur a Ciutat Vella, amb un increment interanual del 58%, Gil apunta com a causa els sectors del turisme, l'hostaleria i el comerç, però també l'àmbit de les cures i la neteja. Molt per sobre de la mitjana d'augment de l'atur del 36,3% també figuren els districtes de l'Eixample (40,1%) i Sants-Montjuïc (39,9%). A l'altre extrem de la ciutat, destaquen Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, amb increments inferiors, d'entre el 30% i el 32%. A la Fundació BCN Formació Professional, Ángel Tarriño treballa amb la hipòtesi que “la població de la zona que toca el Besòs no té tant vincle amb el comerç i la restauració, sinó amb els dos Vallès i zones industrials que han resistit millor”.

El geògraf expert en turisme i coordinador del centre de recerca Alba Sud Ernest Cañada posa el focus en “la precarietat” de l'ocupació vinculada al sector i en els treballadors que no han pogut acollir-se a prestacions o ERTO. “És un sector que ha externalitzat moltes tasques per reduir costos, que contractava a temps parcial o on hi havia contractes fixos-discontinus. El sector turístic ha apostat per la precarietat fins i tot quan les xifres eren molt bones, i quan han arribat mals temps molts empleats han quedat fora dels mecanismes de protecció”.

Des de la federació de serveis del sindicat CCOO, que engloba el turisme i el comerç, Paco Galván assenyala com a especialment complicada la situació del barri del Raval. I cita el cas de la comunitat filipina, on han aflorat empleats de la restauració “sense contracte, sense conveni, o contractats per molt poques hores”. Galván insisteix, a més, que més enllà dels treballadors del comerç, restaurants o hotels, “el sector del turisme té una gran transversalitat i afecta també el transport, l'alimentació i begudes, l'oci, muntadors de fires, hostesses… i va passar del tot al no-res d'un dia per l'altre”. ”Fa temps que diferents moviments socials avisàvem del perill de l'excessiva especialització turística de la ciutat, sense cap resposta ni abans ni ara”, recorda des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, el seu vicepresident i economista, Albert Recio.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ