Selecciona Edició
Connecta’t

Rafael Canogar, l’últim d’El Paso

La galeria Mayoral de Barcelona presenta set grans pintures informalistes de l’únic representant viu del mític grup artístic

'Barbecho', obra informalista de Rafael Canogar feta el 1963.
'Barbecho', obra informalista de Rafael Canogar feta el 1963.

Durant la presentació dijous passat de la monogràfica del pintor Rafael Canogar (Toledo, 85 anys) que li dedica la galeria Mayoral de Barcelona amb set de les seves obres del període informalista, el comissari Enrique Juncosa destacava que Canogar i Luis Feito eren els dos únics representants vius del mític El Paso, un grup tan fugaç com important que va acabar donant llum i dimensió internacional a l'art que des de la Guerra Civil havia quedat tancat dins de les fronteres espanyoles. Tres dies després, moria Feitio als 91 anys per coronavirus, i quedava només Canogar, doncs, com a únic i últim representant d'aquest moment decisiu de l'art espanyol.

Les set obres, realitzades entre el 1958 i el 1963, il·lustren clarament el període informalista de l'artista que va fer en un moment en el qual una sèrie d'artistes espanyols, reunits al voltant d'El Paso, a Conca i Madrid, els catalans de Dau al Set i els escultors bascos, va florir als anys cinquanta com a reacció a l'academicisme de l'art oficial i van trencar l'aïllament amb innovació i experimentació.

Rafael Canogar, en una imatge dels anys seixanta.
Rafael Canogar, en una imatge dels anys seixanta.

Canogar, amb tot just vint anys, fa el salt des dels seus gens destacats primers paisatges expressionistes a l'abstracció, influït pel descobriment de les avantguardes internacionals i per l'obra de Picasso, Braque i Miró, per més tard explorar les possibilitats que li oferia l'informalisme creant un tipus de pintura plena de força, en la qual predominen els negres, els tons grisos i marrons —deixant veure el gran influx en la seva obra de la pintura barroca espanyola, però també de les pintures negres de Goya—, com en les set pintures que es poden veure a la galeria.

La seva etapa informalista va acabar sent clau en la seva trajectòria artística, i va anar acompanyada d'una gran projecció internacional i la seva presència a les exposicions sobre art espanyol més rellevants de l'època, entre les quals destaquen les que es van fer el 1960 a Nova York, al MoMA, al The Solomon R. Guggenheim i a la Pierre Matisse Gallery. “Sent molt jove es va convertir en un nom central de les arts plàstiques espanyoles”, apunta Juncosa, que no dubta a parlar del molt que tenen en comú aquestes obres i altres manifestacions artístiques del moment, com la pel·lícula Viridiana, de Luis Buñuel, del 1961.

Les obres de Canogar són “sòbries i carregades d'una gestualitat intensa, deutores de l'action painting de l'escola de Nova York i, sobretot, de Pollock i De Kooning”, explica Juncosa, que aquests dies també comissaria a Barcelona l'exposició del jove Yago Hortal, caracteritzat per fer servir, com Canogar, pinzellades grans i denses i treballar amb els llenços a terra. “La matèria hi va jugar un paper fonamental, ja que, pel seu caràcter orgànic i mundà, trencava amb la dicotomia entre abstracció i figuració i permetia la creació d'un art no figuratiu”, afegeix aquest gran expert en artistes de la matèria, com Miquel Barceló.

'Dintel', obra de Canogar pintada el 1958 que es pot veure a la galeria Mayoral de Barcelona.
'Dintel', obra de Canogar pintada el 1958 que es pot veure a la galeria Mayoral de Barcelona.

Tot plegat es pot observar en obres com Dintel (1958), Pintura nº 78 (1961) i Barbecho (1963), tres de les obres de la mostra que il·lustren aquest breu període de l'artista, que sobre el 1963 va canviar la seva mirada a la crítica política i social, inspirant-se en les imatges dels mitjans de comunicació, malgrat que el 1975 va tornar a l'abstracció.

L'exposició, que estarà oberta fins al 29 de març, és l'última que dedica la galeria Mayoral a l'art de la postguerra espanyola, que l'han convertit en una referència en aquest període de l'art, després de les dedicades a pintors com Antonio Saura, Joan Miró, Alexander Calder, Eduardo Chillida, Manolo Millares, Antoni Tàpies, Juana Francés i José Guerrero. Tres de les set obres de la mostra pertanyen al mateix artista i estan a la venda per un preu d'entre 60.000 i 120.000 euros, les altres quatre pertanyen a col·leccions particulars i no es venen.

Canogar, amb obra a mig centenar de museus internacionals i uns 90 espanyols, només té pintures seves en un parell d'entitats catalanes: a la Fundació La Caixa i a la Fundació Fran Daurel del Poble Espanyol. I les seves obres només es poden veure a Catalunya en petites galeries individuals o col·lectives. El 1972 va exposar a la galeria Adrià, del carrer Consell de Cent, al mateix local que, anys més tard, va ocupar la galeria Mayoral, per la qual cosa la mostra és, a més, com tornar a casa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >