Selecciona Edició
Connecta’t
ART

‘El banquet dels gegants’ de Miralda es converteix en un documental

L'artista Àlvar Calvet, que el 1998 va participar en aquell memorable esdeveniment, dirigeix l'obra, que s'estrenarà a la primavera

L'artista reusenc Aureli Ruiz (dreta) amb els gegants originals del 'Banquet', durant el rodatge del documental.
L'artista reusenc Aureli Ruiz (dreta) amb els gegants originals del 'Banquet', durant el rodatge del documental.

El 27 de juny de 1998, Antoni Miralda, juntament amb diversos artistes, va organitzar un banquet per als gegants de Reus. Les viandes, colossals com els deu convidats, es van servir en plats de més de 80 centímetres de diàmetre fabricats per a l'ocasió en un taller de Miravet. Va ser un esdeveniment espectacular i exitós que va aconseguir involucrar tota la ciutat: empreses d'alimentació, pastisseries, agrupacions culturals, gremis i ciutadans de totes les edats. Fins i tot avui, 22 anys després, tothom el recorda, però en aquell temps la societat de les imatges encara no havia establert la seva supremacia, de manera que el happening va quedar en la memòria dels participants, en alguna foto i poc més. Tanmateix, l'artista de Tarragona Àlvar Calvet es va passar els últims anys buscant fins que va trobar uns enregistraments que van convèncer el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, per finançar el documental.

“Crec que és important ordenar i posar de relleu els esdeveniments culturals que van tenir lloc a Reus aquells anys. En aquell banquet, molts elements de la història i la tradició van confluir en un gest contemporani que es dirigia de manera totalment transversal a tota la població parlant de tolerància, integració, multiculturalisme, respecte per les minories i la diversitat”, explica Calvet, director del documental El Banquete Gigante, que serà editat per La Ferida Edicions de Gerard Gil i David Fernández, alternant fragments de l'època i enregistraments actuals.

El banquet dels gegants va ser un veritable happening ideat i dissenyat col·lectivament per vuit artistes (Àlvar Calvet, Ignasi Duarte, Cinta Mata, Sandra García, David Gázquez, Montse Margalef, Sonia Prieto i Bárbara Gutiérrez) amb l'assessorament de la poeta Rosa Pagès i la filòloga i cuinera Mariona Quadrada i sota la direcció d'Antoni Miralda. Tots ells havien participat el desembre de 1997 en un taller de Miralda sobre el Food Culture Museum en el marc de la Quam, la cèlebre i enyorada Quinzena d'Art de Montesquiu, dirigida per Rosa Pera, que, amb l'artista Aureli Ruiz, llavors tècnic d'art de l'Ajuntament, va aconseguir portar la trobada a Reus. “Va ser el clàssic projecte col·lectiu que neix en un taller amb meravellosos avantatges en el qual tot es conjuga per arribar a un resultat molt ric i ple de significat. Durant el taller vam visitar explotacions agrícoles, empreses alimentàries i altres llocs relacionats amb el menjar i la seva manipulació; després vam utilitzar aquest coneixement per confeccionar els plats del banquet”, recorda Antoni Miralda. L'artista ja ha estat gravat durant una xerrada amb Rosa Pera i Ignasi Duarte, que, malgrat la pandèmia, ha vingut especialment des de París, on viu des de fa anys, per participar en el documental. “Tinc molt mala memòria, però vaig aconsellar a Àlvar que preguntés als gegants, perquè ells li explicaran el que nosaltres hem oblidat. Els gegants són personatges icònics de la cultura reusenca i treure'ls en públic desparellant les parelles habituals va ser memorable”, afegeix Miralda, a punt de sortir cap als Estats Units.

Tant ell com Calvet recorden una coincidència curiosa i important. “El banquet s’havia de celebrar a la plaça de la Llibertat, abans anomenada dels Màrtirs, on hi havia un obelisc en record dels caiguts del bàndol nacional de la Guerra Civil. Feia temps que els habitants volien eliminar-lo i va coincidir que el van tombar pocs dies abans de l'esdeveniment, de manera que els trossos del monument es van incorporar a l'acció i van servir de taules perquè el públic pogués prendre orxata d'avellana i coca de cireres, el més típic de Reus”, explica Calvet. Entre altres plats, l'artista també va reproduir en xocolata el Negre del Museu de Banyoles, en aquell temps protagonista d'una llarga polèmica, perquè els gegants, criatures antropòfagues, se'l poguessin menjar per eliminar la ignomínia històrica. “Vull creure que el Banquet va accelerar el final de l'obelisc de la plaça Llibertat i va posar l'accent en problemàtiques com la tolerància, la integració i el respecte per la diversitat, que 22 anys després continuen sent actuals”, conclou Miralda.

Art i gastronomia

Malgrat la covid, aquest any Àlvar Calvet no ha deixat de treballar. Quan a causa del virus li van clausurar una exposició al Museu de Reus, va realitzar una de les primeres visites virtuals de les dotzenes que van seguir. Fa poc que ha guanyat la 4a edició de la Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils, ‘ex aequo’ amb Àngel Pomerol. En aquesta ocasió va presentar una ‘performance’ sobre els moviments que fem a l’hora de menjar, cristal·litzats en una vaixella de 12 plats que reprodueixen els gestos de la cullera quan mengem. “He substituït la tela per la ceràmica del plat”, assegura l'artista. Fins a finals de febrer, a la Sala Àgora de Cambrils es pot veure l'exposició de les 16 millors obres de la Biennal, que inclouen un vídeo de Ro Caminal que retrata la Catalunya rural de la postguerra a través del cultiu de les oliveres i la importància de la gent gran per mantenir viva la memòria col·lectiva del camp.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >