Selecciona Edició
Connecta’t

El teu vot en el meu nom

Un grup de fills de migrants sense dret a vot el 14-F demana a abstencionistes que participin a les eleccions en representació seva

Safia el Aaddam i Ahmed Nasser el Alzoui davant de la Generalitat el 2019, quan va néixer la plataforma #votarésundret.
Safia el Aaddam i Ahmed Nasser el Alzoui davant de la Generalitat el 2019, quan va néixer la plataforma #votarésundret.

Safia el-Aaddam té 25 anys i sempre ha viscut a Segur de Calafell (Baix Penedès). És filòloga i educadora social. Els seus pares, berbers procedents del Marroc, es van establir en aquesta localitat fa gairebé 40 anys i ella va néixer l'hospital Joan XXIII de Tarragona. 25 anys després, encara no ha aconseguit la nacionalitat espanyola i, per tant, no ha pogut votar als comicis del país on va néixer. “Jo soc d'aquí. Espanya abandona els migrants nascuts aquí perquè no els dona la nacionalitat directament”, reivindica.

A les xarxes socials la coneixen com a @hijadeinmigrantes i allà va néixer una de les seves accions reivindicant drets. L'abril del 2019 s'apropaven les eleccions generals quan va publicar: “M’heu invisibilitzat des que vaig néixer. Però jo crido des que tinc veu. I no em callareu”. Va complir la promesa i va crear la campanya #votaresunderecho, gràcies a la qual relaciona els migrants que no poden votar amb les persones que sí que tenen dret a vot però no el volen exercir. D'aquesta manera, els abstencionistes voten pel partit que triï la persona que no pot votar tot i que fa anys que viu a Espanya.

Una plataforma uneix persones que no volen votar amb migrants

“Gràcies a la campanya, des del 2019, més de 2.000 persones han pogut exercir el dret al vot gràcies a altres que han renunciat al seu privilegi”, manté El-Aaddam. Diumenge que ve, 14 de febrer, també utilitzaran aquest sistema. Només a Catalunya, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, hi ha 1.253.913 estrangers amb targeta de residència als quals s’han d’afegir milers de migrants que no han aconseguit regularitzar la seva situació i que no apareixen a les estadístiques. Cap d'ells té dret a votar.

Ahmed Nasser el-Alzoui, de 20 anys, estudia bioinformàtica a la UPF. Va emigrar a Barcelona amb els seus pares quan tenia 12 anys i encara no té la nacionalitat. “Per obtenir-la has de viure 10 anys a Espanya i superar un examen. La situació dels meus pares al principi no era regular, per això encara em falta molt per poder examinar-me”, lamenta Nasser.

Els pares d'El-Aaddam no han sol·licitat mai la nacionalitat. “Són analfabets, no poden fer un examen. Jo vaig demanar la dispensa d'examen després d'haver cursat estudis universitaris. Encara espero que em concedeixin la nacionalitat. Si no la tinc no puc votar, però tampoc puc optar, per exemple, a una plaça de funcionària”, lamenta l'activista. Nasser també es va implicar en la campanya. “Soc molt actiu i milito en diferents associacions i plataformes. A més, paradoxalment, el diumenge de les eleccions seré apoderat pel PSC en un col·legi electoral. Podré controlar el funcionament adequat del procés democràtic en l'escola que m'assignin, però no tinc dret a votar”, lamenta Nasser.

Tant Nasser com El Aaddam ja tenen una persona que votarà per ells. Elisabeth Alarcón és, des del 2019, l'abstencionista que vota al partit que li diu El-Aaddam. “Som amigues i jo tenia molt clar que no votaria. Les dues persones d'un mateix municipi van juntes al col·legi electoral, el migrant li dona el sobre amb la seva elecció i l'abstencionista vota amb el seu DNI”, resumeix Alarcón. Una manera de votar que fins i tot preserva l'elecció del vot a l’abstencionista.

“Paguem impostos, cotitzem... Però no podem votar”, es queixa una afectada

Jessica González, de 31 anys, va arribar a Barcelona des de Colòmbia fa 14 anys per estudiar ciències polítiques a la UPF. “Només en fa dos anys que tinc dret a vot i és la primera vegada que puc votar a les autonòmiques. Em votaré a mi mateixa”, sorprèn González, que és la número 3 de la candidatura d'En Comú Podem per Barcelona. González va acabar passant per l'examen per aconseguir la nacionalitat. “No recordo que fos difícil, però també he de dir que vaig estudiar ciències polítiques i coneixia la divisió de poders. Recordo una pregunta estranyíssima: ‘Com s'anomena la dona de Mariano Rajoy?’”, destaca. Ha participat en eleccions municipals sense tenir la nacionalitat però reconeix que la normativa és imperfecta. “Només poden fer-ho algunes nacionalitats, com la colombiana, i a més t’has d'inscriure prèviament.”.

Rodrigo Araneda és el president d'Acathi, l'associació de persones migrants i refugiades LGTBI+: “Els migrants suposen més del 15% de la població a Catalunya, però no se'ls deixa votar ni tenen representació al Parlament. I després apareixen formacions com Vox, que poden carregar contra la migració sense que puguem defensar-nos”. Joana Mata, de 40 anys, transgènere i refugiada política d'Hondures, també pertany a Acathi. “Vaig venir a Barcelona per viure amb seguretat però em vaig trobar amb el mateix problema i amb moltes dificultats a nivell laboral. Hi ha moltes coses que s’han de canviar i hem de parlar clar. Els migrants no som un problema. Només venim a la recerca d'oportunitats per viure una vida digna. Cotitzem, paguem impostos, comprem... Tenim dret a ser ciutadans complets i això inclou el dret al vot”, reivindica Mata.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >