Selecciona Edició
Connecta’t

Besòs, cronologia d’una catàstrofe

Ditecsa, l'empresa responsable de l'abocament al riu que va matar milers de peixos el 2019, acumulava sancions des del 2011

Incendi a la planta química Ditecsa el 2019.
Incendi a la planta química Ditecsa el 2019.

L’incendi es va declarar a les 7.36 i en pocs segons les flames es van estendre descontroladament sobre 1.100 tones de residus tòxics. Els treballadors que cobrien el torn de matí aquell 11 de desembre de 2019 a la planta química Ditecsa de Montornès del Vallès, a 20 quilòmetres de Barcelona i limítrof amb el riu Besòs, només van tenir temps de córrer per donar la veu d'alarma. Ni tan sols funcionaven els extintors. A les 7.55, unes 21 tones de dissolvents es van començar a abocar al riu. Només van caldre 20 minuts per fer malbé 20 anys de recuperació ambiental.

La indústria va tornar a perjudicar el Besòs. L'abocament, amb contaminants que superaven més de 10 vegades les concentracions permeses, va matar milers de peixos (al tram més afectat hi van morir el 99%). El riu, que als anys 80 va rebre el sobrenom de “claveguera a cel obert”, feia més de dues dècades que estava en recuperació. Des del 2000, quan es va posar en marxa el parc fluvial a l'últim tram, on la catàstrofe ambiental va causar més danys, s'han observat 250 espècies d'ocells, 12 de mamífers, 8 de rèptils, 4 d’amfibis i 8 de peixos.

Més d'un any després de l'incendi, la població de peixos s'ha reduït un 70% fins a la seva desembocadura a Barcelona, segons un estudi encarregat per la Generalitat. “No es pot posar una data per a la recuperació total de la fauna aquàtica en aquest tram”, explica Dolors Vinyoles, doctora en biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i cap de l'equip de biòlegs responsable de l'estudi.

Els dies següents a l'incendi, el Besòs semblava aquell riu que l'escriptora Patricia Gabacho va definir als 80 com una “criatura marginal, desvalguda i castigada per la desídia”. Centenars de peixos flotaven entre una visible i pestilent escuma tòxica. D'acord amb la reguera d'irresponsabilitats que acumulava l'empresa, era estrany que la catàstrofe no s’hagués produït abans. Des del 2011, Ditecsa havia estat sancionada amb quatre multes per valor de 76.000 euros per incompliments en matèria de seguretat. “Sabien o acceptaven que algun dia es produiria una interacció entre els residus acumulats que provocaria un incendi que podria afectar tota la planta”, afirma la Fiscalia de Medi Ambient en la querella que ha presentat contra el director general, el delegat a Catalunya i el responsable de la planta de Montornès. EL PAÍS ha intentat, sense èxit, contactar amb l'empresa.

La denúncia ja ha estat admesa pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Granollers (Barcelona) i molt probablement els tres directius acabaran asseguts al banc d’acusats per un delicte contra el medi ambient i un altre en relació amb la protecció de la fauna i la flora. Ambdós delictes es castiguen amb penes que oscil·len entre sis mesos i dos anys de presó. Un informe del juliol passat de l'Agència Catalana de l'Aigua, competent en la gestió de l'aigua a la comunitat autònoma, va constatar que al tram més afectat, a només 300 metres de la planta, encara hi ha un focus tòxic que emana contaminants. I no se sap quan acabarà.

Un dels pitjors desastres ecològics en anys

"Va ser un dels desastres ecològics més grans que es recorden últimament a Espanya”, assegura el fiscal Antoni Pelegrín. En el seu escrit d'acusació, retrata una empresa que no complia les mesures elementals de seguretat: no tenia murs elevats ni arquetes. Tampoc una bona connexió al clavegueram i els treballadors estaven mal formats, perquè “no van saber treure el bidó fumejant i separar-lo de la resta de residus tòxics fàcilment inflamables”. Ditecsa havia incrementat la producció de dissolvents en els últims anys. El 2018, una inspecció per sorpresa va documentar que emmagatzemava 612 tones de residus de manera incorrecta. “Era molt superior a la permesa”, explica el fiscal. Dos mesos abans de l'accident, una altra inspecció va demostrar que l'emmagatzematge continuava sent superior. “Els querellats, dins de la seva responsabilitat, eren conscients que a la planta hi havia acumulació de residus i productes perillosos molt superior als permesos”, incideix el fiscal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >