Selecciona Edició
Connecta’t

Les zones rurals critiquen l’asfíxia que comporta el tancament comarcal

Els hostalers i restauradors de les comarques de l'interior reivindiquen un tracte diferencial en al·legar menys casos de covid

Veïns de Montseny prenen un cafè al carrer aquest dissabte.
Veïns de Montseny prenen un cafè al carrer aquest dissabte.

Les estratègies a Catalunya per contenir la pandèmia pivoten sobre la transversalitat per evitar distincions de tracte entre territoris veïns. Però les comarques de muntanya i les zones rurals reclamen condicions diferenciades. Critiquen que decisions com ampliar el tancament de municipal a comarcal continua asfixiant els territoris, alguns amb índexs de contagi molt baixos. I argumenten que la densitat de població de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i els dos Pallars és mil vegades inferior a la de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Un cas semblant al de zones d'interior com la Terra Alta, el Priorat, la Noguera i el Moianès.

"Està sent una època molt dura perquè, evidentment, no vindrà el veí a allotjar-se a l'hotel”, manifesta Dolors Sendra. El 2018, ella i la seva parella van rehabilitar un casalot de Cornudella de Montsant per convertir-la en un acollidor hotel de set habitacions. El Palauet del Priorat –així el van batejar– de seguida va rebre ocupacions “del 70 i el 80% entre setmana i llistes d'espera els caps de setmana”. Però fa mesos que ha perdut l’encant. La Dolors no creu que la situació millori a mitjà termini. “Teníem reserves per al gener i febrer però amb el confinament es va anul·lar tot i ara seguirem igual, perquè aquesta comarca és petita”. Cornudella, amb 900 veïns, és el segon municipi més gran del Priorat i en les dues últimes setmanes no ha registrat cap contagi, segons les dades de la Generalitat. “Entenc que no tenen gaire temps per pensar i encara menys per valorar casuístiques, però hauria sigut l’ideal”, indica la gerent del Palauet del Priorat sobre la uniformitat de les restriccions.

“No és just, s'hauria d'haver atès la densitat de població i la quantitat de positius per habitant”, opina Rafel Muria. És l'amo del restaurant Quatre Molins, també a Cornudella, i ha guanyat una estrella Michelin fa poc. “Aquí som una centena part de la gent que viu a Reus i tenim les mateixes limitacions”, critica. El cuiner admet que el reclam de l'estrella l'ha ajudat. “Han vingut els veïns a provar i al Priorat, amb el ganxo del vi, sempre hi ha trànsit de cellerers i comercials”. Però sense gaires ostentacions: “Treballem per subsistir, no per guanyar diners”.

Al poble del Montseny (Vallès Oriental) conviuen 300 veïns i mitja dotzena de restaurants. “Tots tancats”, informa Jordi Serra. “Obrirem perquè vingui el veí a dinar? Si aquí gairebé tots treballem en la restauració”, indica. És la cinquena generació de Can Serra, un restaurant especialitzat en brasa i guisats. “Aquest any encara no hem treballat”. El Montseny i quatre pobles veïns, Campins, Fogars de Montclús, el Brull i Tagamanent, són zona de risc molt baix des de fa setmanes, segons Salut. El pas al confinament comarcal permet que Can Serra aixequi la persiana “un parell de setmanes, per provar”, però el gruix dels clients procedeix de “Barcelona i de la zona del Maresme”. Viure en un poble sense supermercat ni farmàcia implica que el confinament s'hagi d’infringir sovint. “Per comprar un enciam o gel de bany cal anar a Santa Maria de Palautordera”, detalla, a una desena de quilòmetres.

Un viatge encara més curt es necessita per anar de Rialp (Pallars Sobirà) a Sort. “Al Pirineu és incomprensible que es limiti la mobilitat entre pobles on no hi ha botigues i on viu gent gran”, critica Ainhoa Gresa. Té un restaurant a Rialp, un poble amb baix índex de contagis. “Un dels pocs ha estat el meu fill de vuit anys, que va ser asimptomàtic”, diu. “No és normal que s'apliquin les mateixes mesures que en una ciutat”, opina. “Ens queixem del centralisme de Madrid i aquí passa el mateix, es pensa tot en funció de Barcelona”. Núria Ventura és responsable de l'empresa d'esports d'aventura Aiguadicció. “Aquí el confinament municipal no el respecta ningú perquè no es pot respectar", diu. Malgrat el canvi de restriccions, dona per perduda la campanya de primavera. Li perjudica però fa una reflexió: “No crec que sigui gaire responsable deixar sortir tothom quan arribi la Setmana Santa”.

Les estacions d'esquí, en blanc

Passar del confinament municipal al comarcal tindrà una incidència escassa en les estacions d'esquí, segons preveu Quim Alsina, director de l'Associació Catalana d'Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya. “No serveix de res”, diu. “Si l'objectiu és animar l'economia de les zones de muntanya, l'impacte és mínim, perquè la gent que gasta més diners és la que arriba de fora”, opina. “Si tinc una estació d'esquí a 20 minuts de casa, ni vaig a un hotel ni dino en un restaurant”, afegeix. I no dona per fet que les comarques de muntanya tenen un nombre d'habitants escàs. “La població de la Vall d'Aran i del Pallars és baixa i dona per a poc”. De moment, les estacions es donen dues setmanes més de marge abans de decidir si tanquen la campanya o si aprofiten la possibilitat de captar públic al març.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >