Selecciona Edició
Connecta’t

La bombolla de TV3

Sectors de l'independentisme envegen les estratègies comunicatives del populisme trumpista

Quim Torra, entrevistat a TV3 per Vicent Sanchis, el 2018.
Quim Torra, entrevistat a TV3 per Vicent Sanchis, el 2018.

TV3 utilitza un feliç lema promocional: La teva. Però els amos són d'altres i no s’amaguen d’exercir els suposats títols de propietat sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A més, les desavinences dels patrons, la coalició governant, es traslladen a TV3. Una mostra excèntrica d'això és la del responsable de l'oficina de l'expresident Puigdemont, Josep Lluís Alay. Per a Alay, el gran perdedor de les eleccions nord-americanes és la credibilitat de TV3, pel seu vergonyós partidisme. Un atac a un bastió de prestigi de TV3: les corresponsalies. Però no és l'única mostra d'admiració al populisme trumpista. Josep Costa (Junts) ha envejat les seves estratègies comunicatives. Un assenyalament de ruta?

La pressió de l'entorn governamental sobre TV3 va quedar en evidència amb unes punxades telefòniques que van transcendir el novembre de 2020. S’hi pot escoltar com un dels socis de Mediapro demana que David Madí –antiga mà dreta d'Artur Mas– intercedeixi perquè TV3 compri vuit documents a la productora. El preu: 800.000 euros El director de TV3 va dir que no hi havia diners. Tanmateix, algú va tenir èxit en les gestions. Es van comprar les vuit peces. El preu: 440.000 euros No es confia en la plantilla de TV3?

Els treballadors van rebutjar l'arribada de Sanchis a la direcció

El sistemàtic afalac de TV3 a les tesis independentistes ha produït la fundada queixa de l'oposició. Ja el març de 2017, quan un amistós tripijoc entre Convergència i Esquerra va permetre el nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3, el comunicat de benvinguda dels treballadors manifestava que no era un bon senyal per a la independència professional. Però el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) mai ha criticat durament a TV3 i els seus consellers sobreviuen amb mandats caducats. El 2019 es va aprovar una llei que tornava a exigir una majoria parlamentària de dos terços per elegir els consellers i vigoritzar la democràcia interna al CAC i la CCMA. La llei no s'ha activat.

L’excepció al CAC va ser el periodista Salvador Alsius, que va renunciar pocs mesos abans de complir sis anys, no renovables, en el càrrec. Alsius, un dels fundadors dels informatius de TV3, és autor d'un llibre que parla sobre els codis ètics del periodisme televisiu i té en premsa un títol amb les seves memòries sobre els inicis de TV3. Alsius cita la distinció entre pluralisme intern i extern. “TV3 es veu en certa manera empesa a compensar la falta flagrant de pluralisme extern, però no només en l'aspecte polític. També en el lingüístic i el cultural. Crec que la falta de pluralisme extern és infinitament més indignant que la possible falta de pluralisme d'un mitjà concret. Això justificaria plenament que TV3 no fos plural per ella mateixa? Per descomptat que no. Però també hi trobem els incomptables prejudicis sobre aquest mitjà que ja vaig viure a principis dels anys 80.” Alsius afirma que, en l'avaluació del pluralisme, TV3 ha de distingir entre els espais estrictament informatius i la resta. “Als telenotícies no hi aprecio partidisme, fet que es reflecteix en tota mena d'estudis. A menys que, és clar, es vegin des d'un marc mental espanyol i no català. Sobre altres programes, es fa difícil negar el biaix processista”.

TV3 va tancar el 2020 com a líder a Catalunya per onzè any consecutiu. Un lideratge sostingut per l'audiència sobiranista. En sis anys, el seguiment dels informatius per part de votants dels partits de l'oposició ha baixat del 24% al 13,5%.

“La cadena segrega una part de la població”, diu el periodista Josep Rius

“Un mitjà privat pot seleccionar a qui es dirigeix. Sovint es fa per afinitat ideològica. Un mig públic no pot fer-ho. S’ha de dirigir a tota la societat i TV3 no ho fa. Crea un univers simbòlic, fins i tot emocional, que connecta amb una part de la població. Amb aquest segment fidelitzat guanya el còmput d'audiències, però no fa la funció de mitjà públic”, reflexiona Josep Carles Rius, autor del llibre Periodismo en reconstrucción i president de la Fundació Periodisme Plural. I les conseqüències de l'abandonament d'aquesta funció són greus. “TV3 segrega una part important de la població catalana i amb això incompleix un principi fundacional i perjudica la defensa de la llengua catalana”, prossegueix Rius. “Deixar a les fosques una part de la realitat catalana és manipulació. En un moment en què l'ecosistema mediàtic s'engruna i cadascú busca la seva bombolla informativa, l'obligació dels mitjans públics és trencar aquestes bombolles. Si no ho fan... Anem de camí a un desastre de convivència”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >