Selecciona Edició
Connecta’t

Els municipis del delta de l’Ebre critiquen el pla del Govern central per “ineficaç”

La taula de regants i ajuntaments per a la protecció del parc acusa el ministeri de “claudicar” davant la regressió

Efectes del temporal Glòria al delta de l'Ebre.
Efectes del temporal Glòria al delta de l'Ebre.

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha publicat el seu pla per gestionar el delta de l'Ebre i la proposta suposa un nou disgust per als regants, arrossaires i municipis que envolten la desembocadura del riu. En una reunió d'urgència convocada ahir dijous després de donar-se a conèixer el text definitiu del document ministerial, els membres de la Taula de Consens pel Delta, de la qual formen part set ajuntaments i dues comunitats de regants, van criticar que l'estratègia plantejada accepti com a irrevocable la regressió de la franja costanera. “L'anomenen Pla de protecció del Delta, però no és ni un pla ni protegeix res perquè l'única mesura és anar a remolc i deixar perdre costa davant de l'embranzida del mar”, sintetitza Rafa Sánchez, hidròleg i coordinador tècnic nomenat per la taula.

A la declaració d'intencions d'un document de 600 pàgines es detalla que, com a punt de partida, cal tenir en compte “les previsions climàtiques per afrontar l'efecte de la pujada del nivell mitjà del mar”. Les principals línies ja van ser revelades al novembre pel secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Les propostes ja no van agradar llavors i segueixen sense agradar ara. “Presenta una reculada de la línia de costa, i això és una línia vermella que no acceptarem”, diu Lluís Soler, alcalde de Deltebre.

Entre les actuacions previstes de la Direcció General de la Costa i el Mar hi ha “la revisió de la delimitació del domini públic marítim terrestre, la creació d'una franja de protecció que permeti el lliure moviment de la costa i l'esmorteïment controlat dels embats del mar”. La Taula de Consens, que aglutina els interessos de municipis del Delta i de tots els sectors econòmics que en viuen, critica que, a la pràctica, el que fa l'Estat és eixamplar la franja de terreny públic arran de mar “per tenir les mans lliures i no fer res”. A la platja de la Marquesa el domini marítim terrestre creixerà fins a uns 500 metres dins dels arrossars. Rafa Sánchez, sosté que a Riumar la nova delimitació suposa introduir en l'espai públic una zona on hi ha més de 100 habitatges. “Demano als veïns que estiguin preparats per defensar el nostre territori”, assenyala Soler.

El projecte del ministeri se sotmetrà a consulta pública durant dos mesos i es preveu una bateria d'al·legacions. La Taula de Consens ha fet explícit el seu malestar i la Generalitat tampoc ho veu clar. El Departament de Territori i Sostenibilitat fa setmanes que aireja la seva contrarietat perquè els tècnics del ministeri no van acceptar suggeriments. “No ens van deixar participar”, lamenta el conseller Damià Calvet.

El Ministeri apunta que l'esborrany es va començar a desenvolupar el 2019 a partir de la documentació aportada per la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, on es recollien “les aspiracions” per a la intervenció del Delta definides amb la Universitat Politècnica de Catalunya i tècnics del ministeri.

El Delta és “una zona d'equilibri físic molt delicat”, assenyala el pla. El ministeri no amaga que sobre la desembocadura “es projecten importants interessos econòmics i socials”. En aquest sentit, tracta d'abordar una demanda històrica: l'escassetat de sediments. Per pal·liar el dèficit, es proposa la realització de transvasaments de sorra per regenerar les zones més erosionades.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >