Selecciona Edició
Connecta’t

El dia que l’artista Louise Bourgeois va aconseguir que Miró rigués dues vegades

El 1937, Bourgeois visitava anònimament les exposicions de Miró amb un sentiment alliberador del conservadorisme de l’escola de Belles Arts

Louise Bourgeois, amb Miró, en la performance en què parodien Júpiter i Tetis, d’Ingres, al Musée Granet
Louise Bourgeois, amb Miró, en la performance en què parodien Júpiter i Tetis, d’Ingres, al Musée Granet

Hi ha unes fotos divertides de Joan Miró fetes per l’artista i escultora Louise Bourgeois a primers de juny a l’apartament del 235 East 46th St., prestat per Richard de Rochemont, director de l’oficina de Time-Life a París. El 1937, Bourgeois visitava anònimament les exposicions de Miró amb un sentiment alliberador del conservadorisme de l’escola de Belles Arts.

No va ser fins que es van trobar al taller de Hayter el 1947 que es van fer amics. La jove artista de 36 anys, casada amb el reputat professor d’art Robert Goldwater i amb tres fills, estava aprenent gravat per il·lustrar els seus relats He Disappeared into Complete Silence. Als seus diaris inèdits havia anotat una conversa amb el matrimoni André Masson i Rose Maklès, mantinguda el 1944. Rose, maliciosament tafanera, li va comentar que Miró, quan li demanaven la seva opinió sobre qualsevol cosa, sempre deia primer “I tu?”. El considerava un burgès, i li havia contat una anècdota sobre Pilar Juncosa i una llagosta tan poc edificant que Maklès va concloure qualificant-lo de “bèstia i feixista”. Bourgeois no tenia una bona opinió dels surrealistes francesos exiliats als Estats Units i lamentava que Breton i Duchamp (al qual admirava) la veiessin “només com una noia”, no com una artista. Miró, en canvi, pensava ella, “era diferent”.

La jove artista converteix la trobada amb la família Miró en dues perfomances privades. La primera és un exercici de reconstrucció de la memòria i de retraducció del retrat que havia fet Balthus a Miró i la seva filla el 1937, que ja era a la vegada una traducció d’una obra de Josef Reinhardt. Feia deu anys des que els hi havia vist quan anaven a posar per al pintor suís a un altell de la galeria Pierre. Ella, que detestava el seu pare, considera que aquella expressió seriosa i greu que l’aristòcrata Balthus veia apropiada per a un refugiat de l’Espanya en guerra falsejava la relació del pare amb la filla, i els fotografia —l’imatge és inèdita— amb la mateixa posició, però ara amb Miró sonrient i mirant feliç Dolors, una noia ja de 17 anys.

La segona performance se li acut quan ella diu a Miró que el considerava un mestre més important que Picasso. L’elogi dona peu a la idea de parodiar jocosament el quadre Júpiter i Tetis d’Ingres: ella ret homenatge implorant de genolls al cofoi déu Miró, assegut en el tron de l’Olimp de la pintura i vestit còmicament amb la seva pròpia obra, una banderola part de la decoració de la Internationale Surréaliste. Per reforçar la broma, apleguen dos munts de llibres sobre Picasso perquè hi recolzi els peus i enalteixi així la seva altura artística. A l’anvers de la primera foto, Bourgeois va escriure. “Noti’s la severa expressió en la pintura de Balthus i el somriure embadalit en la foto. Miró va somiure dues vegades. Una, quan els seus peus van ser fermament plantats damunt els llibres de Picasso. La segona, quan va mirar la seva pròpia creació: Dolores va néixer el 1930”. En un text de 1994 a Artforum, Louise Bourgeois al·ludeix a l’escena de Júpiter: “Ell no era una persona ambiciosa… No té res a veure amb el complex Olimp”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >