Selecciona Edició
Connecta’t

Antídot visual per a negacionistes

John Akomfrah reflexiona a la Fundació Tàpies sobre els efectes de l’acció de l’home a la Terra, les migracions i la discriminació racial

L'actor que encarna el llibert Equiano a 'Vertigo Sea', d'Akomfrah, a la Tàpies.
L'actor que encarna el llibert Equiano a 'Vertigo Sea', d'Akomfrah, a la Tàpies.

Els documentals de natura no són només els que emet La 2 de RTVE a l'hora de la migdiada. El món animal està ple de crues escenes entre espècies per aconseguir sobreviure dins del difícil equilibri de l'ecosistema natural. De tots els éssers vius, l'home és dels pocs que ha perseguit i matat els seus. Amb aquest material és amb el qual treballa l'artista britànic nascut a Ghana John Akomfrah (Accra, 64 anys) per crear Vertigo Sea, una instal·lació de vídeo de tres canals, en què la vida i la mort animal i humana al voltant del mar són les protagonistes; una garrotada per a la consciència per a aquells que neguen problemes com el canvi climàtic i l'ús abusiu que l'home fa de la Terra, a més del colonialisme, l'esclavitud, els holocausts i la discriminació racial. Elements que llança en enormes pantalles múltiples com en les que es projecta aquest treball del 2015, que ara es pot veure a la Fundació Tàpies de Barcelona fins al 6 de juny.

Hi ha obres que et deixen indiferent. Però en aquesta d'Akomfrah que va presentar en la 56a Biennal de Venècia comissariada per Okwul Enwezor de fa sis anys, se surt diferent de com s'entra a veure-la. Les imatges colpegen una vegada i una altra mostrant una natura violenta i inhòspita, plena de tempestats, vents, gel i neu que ho impregnen tot, i en la qual les espècies animals s'enfronten entre elles. Com les tres orques que treballen de manera conjunta per poder capturar la foca ferida que s'ha refugiat sobre un bloc de gel o els cocodrils que es llancen a devorar un dels milers de nyus que creuen cada any el riu Mara, al Serengueti de Kènia. Cap com els caçadors que maten i espellen ossos polars o s'esquarteren balenes, que Akomfrah mostra en unes imatges de principis del segle XX en blanc i negre, però també en altres de més recents de color per deixar clar que són pràctiques que es continuen fent. Els arpons fan més mal quan a la pantalla del costat es veuen balenes que neden plàcidament amb les seves cries.

Projecció a la Tàpies de la pel·lícula de John Akomfrah 'Vertigo Sea'.
Projecció a la Tàpies de la pel·lícula de John Akomfrah 'Vertigo Sea'.

Aquest patiment animal queda petit comparat amb el de les imatges on es veu com esclaus són llançats al mar durant la travessia per alleugerir la barca i, poc després, apareixen morts a la riba de la platja. Són de ficció, però idèntiques a les reals que omplen cada dia els informatius amb persones que moren buscant una vida millor.

“Si hagués de descriure de què tracta l'obra, diria que va sobre la temptativa d'unir diverses històries o narratives sobre trobades terribles sobre el mar. I aquestes trobades s'ajunten o estan unides pel fet que inclouen persones, ja sigui com a víctimes o com a botxins. També sobre la nostra relació amb el mar com el lloc on es produeixen travessies”, explica Akomfrah sobre aquesta obra.

“Akomfrah, la família del qual va fugir de Ghana a Londres després del cop militar del 1966 i als anys setanta va patir amb tots els que van fer el mateix la discriminació per ser immigrants negres, descobreix la importància de l'arxiu i el muntatge, en aquest cas els de la BBC Natural History Unit, que barreja amb enregistraments nous fets a Escòcia, Noruega i les illes Fèroe, sovint utilitzant el recurs d'actors caracteritzats amb vestimentes d'època per recrear personatges reals, amb la intenció de rescatar-los de l'oblit i posar en evidència la violència d'alguns episodis de la història”, expliquen Glòria Domènech i Núria Homs, que han comissariat la mostra a la Tàpies i que reivindiquen aquest treball com de plena actualitat. En aquest cas l'actor representa Olaudah Equiano (1745-1797), un esclau africà llibert i pioner de la causa abolicionista que va navegar pels mars, va explorar l'Àrtic i va acabar vivint a Anglaterra, on va fer campanya per estendre el vot als treballadors i va publicar la seva història, peça clau sobre els horrors de l'esclavitud. “Les seves obres tenen moltes capes de lectura, la visual i estètica, però també la històrica, filosòfica i de denúncia”, comenta Domènech.

Projecció a la Tàpies de la pel·lícula de John Akomfrah 'Peripeteia'.
Projecció a la Tàpies de la pel·lícula de John Akomfrah 'Peripeteia'.

Com en l'altra obra seva que es pot veure a la Tàpies: Peripeteia, del 2012, protagonitzada per dos personatges sortits d'obres de Dürer que representen dos esclaus, a més d'imatges de gran detall del Jardí de les Delícies del Bosco, en la qual es veuen personatges de raça negra. Es tracta d'una peça més poètica en què torna a parlar de la imatge de l'altre amb la idea de contrarestar el relat dominant i excloent occidental, un dels objectius d'Akomfrah quan als vuitanta va fundar, amb altres creadors activistes el Black Audio Film Collective.

La mostra de la Fundació Tàpies coincideix amb la primera retrospectiva que es fa a Espanya que acull el Centre Andalús d'Art Contemporani (CAAC) de Sevilla, titulada La terra és plana, en la qual es poden veure, fins al 14 de març, a més d'aquestes dues obres, tres altres creacions del cineasta, com són Handsworth Songs, Mnemosyne i Acte de fe.

The Jump, el premi de la Han Nefkens Foundation

En la visita a la Fundació Tàpies, a més de les dues obres de John Akomfrah, es pot veure l'exposició dedicada a la important i productiva dècada dels 30 anys de Tàpies, que continua oberta fins al juny. Però també hi ha una tercera pel·lícula: The Jump, de Shuruq Hard, una obra feta com a encàrrec a l'artista, cineasta i escriptora, com a part del premi a la producció de videoart del 2019 de la Han Nefkens Foundation i la Fundació Antoni Tàpies. L'obra, amb unes espectaculars imatges de l'esquerda tectònica de la Vall del Jordà, explora els terrenys psicològics de saltar al buit, juntament amb els testimonis de dues dones invidents, una professora i una psicòloga i remeiera que parlen de la seva experiència de recerca de llibertat i la superació de les seves discapacitats.

Tot per set euros, de divendres a diumenge, que és quan la Fundació Tàpies, en aquests temps de pandèmia, obre les portes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >