Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya confia en la UE per activar 41.000 milions en inversions

Les matèries seleccionades són la descarbonització, les bateries elèctriques, l’hidrogen verd, la salut o la racionalització de l’ús de l’aigua

Seu del BEI a Luxemburg.
Seu del BEI a Luxemburg.

Un projecte centrat en l'automoció que gira entorn d'una fàbrica de bateries, un altre centrat en la generació i l'ús d'hidrogen verd i un tercer sobre descarbonització industrial. Són les tres principals iniciatives que Catalunya portarà a Brussel·les per intentar captar fons europeus per a la reactivació econòmica. Aquests tres projectes requereixen 20.707 milions en inversions, la meitat del volum que la Generalitat vol promoure a través de 27 iniciatives.

Primer s'havia de presentar al desembre, després es va ajornar al gener i al final ha estat el primer Consell Executiu de febrer, aquest dimarts, el que ha aprovat el llistat de projectes tractors amb els quals Catalunya vol pugnar a Brussel·les d'una banda pels fons de reactivació econòmica Next Generation. Ara els haurà de remetre al Govern central, que serà el que els defensi davant de la Comissió Europea. El Govern calcula que el seu llistat de projectes prioritaris, els més importants i els que haurien de tenir un fast track o via ràpida a Brussel·les per evitar la burocràcia i obtenir fons com més aviat millor, mourà una inversió conjunta de 41.000 milions d'euros.

En el llistat figura un dels projectes més esperats des de fa temps per donar un nou impuls a la indústria de l'automoció a Catalunya i ara per cobrir el buit que deixarà Nissan amb el seu tancament a Barcelona: una fàbrica de bateries. Però aquest projecte va més enllà, perquè s'hi suma una altra factoria especialitzada en les caixes on s'insereixen les cel·les (que cada fabricant vol a la seva mida), una altra per al reciclatge de les bateries i el desenvolupament d'una nova generació de carregadors públics. La inversió total: 6.870 milions d'euros. És un projecte que trigarà a arrencar (Nissan tanca al desembre) i per dur-lo a terme el primer any tot just es necessiten 16,5 milions d'euros.

La principal inversió prevista per la Generalitat és per al projecte Carbon Recovery, centrat en la descarbonització industrial i l'economia industrial. Calcula els recursos necessaris en 7.282 milions d'euros, sense concretar quants fons comunitaris podria rebre. I l'altre gran impuls per a la indústria catalana és l'anomenada Vall de l'Hidrogen de Catalunya. L'hidrogen comparteix a parts iguals ser un element de futur i desconegut i la Generalitat vol impulsar-lo com a vector energètic. La inversió és de 6.556 milions, prop del 10% dels quals s'utilitzarien ja el primer any d'execució del projecte.

La qüestió, defensa el Govern i per això la UE ha creat el mecanisme Next Generation, és buscar un augment important de la productivitat i, sobretot, estimular els “canvis profunds que necessita l'economia per transformar l'actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible”, segons va defensar ahir la consellera de Presidència, Meritxell Budó. En tots hi ha una confluència de participació pública i privada.

En el llistat publicat ahir es confirma la presència del projecte del Barcelona Supercomputing Center per desenvolupar xips perquè Europa pugui entrar en un àmbit en el qual tot just els Estats Units i Àsia hi tenen ara alguna cosa a dir. Hi ha projectes també per racionalitzar l'ús de l'aigua, tant en el regadiu com a la xarxa de proveïment urbà; i d'altres que busquen gastar nous recursos en vells projectes que van en la línia de reduir la contaminació, com seria la connexió del tramvia per la Diagonal o la finalització de les línies 9 i 10.

Hi ha també el projecte NewSpace per enviar nanosatèl·lits (109 milions d'euros) però també altres projectes que van més en la línia de revitalitzar hàbitats urbans o modernitzar les administracions públiques. El Govern central haurà de decidir si els té en compte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >