Adeu a les cabanyes de troncs arran de mar
Comença la neteja i destrucció de les tones de restes vegetals que el Glòria va arrossegar fins a la desembocadura del riu Ter
Un any després del temporal Glòria els seus efectes són encara visibles en algunes zones del litoral. La gola del Ter, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), és un dels espais naturals més afectats. La força del temporal va canviar la fisonomia de la platja i va arrossegar des de tota la llera del riu sediments, residus i restes vegetals que es van acumular a la desembocadura i els voltants. L'arribada de milers de troncs va ser aprofitada per la gent per construir cabanyes arran de mar en les quals es va arribar a pernoctar. Més d'una trentena. També per improvisar land art o art natura –art creat en la natura utilitzant materials naturals– amb la construcció d'escultures com la d'un cavall. Aquests milers de troncs no havien pogut retirar-se a causa de l'arribada de la pandèmia, la temporada d'estiu i una altra desena de temporals. Aquesta setmana, però, han començat a cremar la capa de troncs que cobria la sorra.
L'Ajuntament de Torroella i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han sumat esforços i des de fa diversos dies brigades municipals apilen troncs a manera de foguera amb l'ajuda d'una retroexcavadora. Des de primera hora del matí quatre efectius del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF), equipats amb motoserres estan tallant els troncs més grans i hi calen foc amb la torxa de degoteig –que provoca una flama barrejada amb gasolina i gasoil– amb què treballen aquests especialistes. Està previst que aquesta setmana cremin una quinzena de fogueres de la platja de la Pletera i que fins al final de mes facin el mateix a la gola del Ter i a la platja del Mas Pinell. Es tracta d'uns dos quilòmetres de costa dins del parc natural que havien quedat arrebossats de troncs de totes les mides.
El coordinador del GEPIF, Enric Sapés, explica que “les cremes controlades es fan ara perquè no és l'època de nidificació de les espècies protegides que habiten a la zona i per evitar que algú pugui encendre un foc i es pugui escapar cap a la vegetació del parc natural”. “Els troncs grans i els mitjans cremaran a les fogueres, i la cendra, que són restes orgàniques, l'escamparan el mateix vent i l'aigua del mar, i ho deixaran tot completament net”, detalla. Aquests residus, segons fonts municipals “era impossible retirar-los del lloc pel volum i pel cost”. Pel que fa a les restes vegetals petites, Mapi Carabús, tècnica del Parc, explica que “es deixaran perquè el sistema actiu de dunes pugui anar creixent, ja que, incorporant-hi material, s'ajuda a fixar i conservar la sorra i fa alhora de línia de defensa de la costa davant d'un altre temporal”.
El cost d'aquests treballs serà, principalment, a càrrec de l'Ajuntament i del parc. Calculen que seran uns 100.000 euros que s'hauran de sumar als 150.000 que el Consistori ja va gastar el 2020 per reparar efectes causats per una desena de temporals que van assotar el front litoral. D'aquests, 110.000 van ser exclusivament pel Glòria.
Amb les restes vegetals van arribar també fruit de l'embat del Glòria centenars d'objectes de diversos materials que van retirar voluntaris abans de l'estiu. Entre aquests, un vàter, una nevera, pneumàtics, porexpan de caixes de pesca, bastonets de les orelles, pals de xupa-xup, tampons, tovalloletes desmaquilladores, llaunes i ampolles de vidre.
La fesomia d'aquesta zona ha canviat. Podria semblar que la sorra que va desaparèixer per la potència del vent i les ones del Glòria l'ha retornat el Filomena.
