Nissan: la crisi que fa trontollar tota una indústria

El proper titular del Departament d'Empresa es trobarà sobre la taula quan assumeixi el càrrec una carpeta que conté els detalls de la pitjor crisi industrial de Catalunya en els últims anys: el tancament de Nissan a la Zona Franca de Barcelona (a més de les plantes de Montcada i Sant Andreu de la Barca) al desembre. Afecta 2.500 treballadors directes i 15.000 més d'indirectes i possiblement el futur de part d'una indústria que ha vist com la seva ocupació es reduïa un 20% des del 2007. Joan Tristany, director general de l'associació d'indústries Amec, adverteix: “Si perdem aquest substrat que representen els 20.000 treballadors de Nissan, de cap manera tindrem més inversions estrangeres. Hem tingut una política industrial efectiva a mitges però força reactiva i poc previsora”. En el cas de Nissan es van obviar cinc anys sense noves inversions, símptoma de falta de projecte i pròleg d'un tancament per inanició.

Sona alarmant per a una manufactura catalana que fa anys que espera una bona notícia en forma de gran inversió que no arriba. En els últims 15 anys tres fabricants d'automòbils han estudiat implantar-se a Catalunya. L'últim ha estat Tesla, però cap negociació ha acabat fructificant. Per contra, sí que s'han anunciat tancaments. Nissan, com a titular de la segona factoria més gran de Catalunya, és l'últim i més greu, però també altres multinacionals rellevants, com Continental i Bosch, acaben de decidir que marxen. “Nissan és la punta d'un iceberg d'àmbit mundial. O espavilem i decidim que volem ser una economia productiva i fem una aposta pressupostària o serà molt complicat”, afirma Àngels Chacón, actual cap de llista del PDeCAT i titular d'Empresa a la Generalitat quan el Govern i el Ministeri d'Indústria intentaven convèncer Nissan que no tanqués la fàbrica sabent els seus efectes nocius locals.

El seu temor no era infundat. Un estudi de la Generalitat apunta que si la indústria catalana no s'adapta a la transformació del vehicle elèctric es podrien perdre pel camí 38.000 llocs de treball. “Tinc dubtes de si estarem a l'altura del que ens demanin quan ens diguin que el motor de combustió ja no serveix”, afirma Josep Maria Arauzo Carod, professor d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili especialitzat en indústria. En la seva opinió, falten consensos de país i recursos públics.

Nissan, com ho fa Seat des de Martorell, oferia la possibilitat d'exercir un paper tractor en aquesta reconversió. Amb el tancament decidit, han començat les presses. Les administracions busquen un substitut per ocupar el lloc de la multinacional japonesa i podrien tenir davant seu un dilema. Acceptar implantar a la Zona Franca una fàbrica de bateries (si LG Chem, el candidat, ho accepta) i potenciar la transformació cap al vehicle elèctric a tot Espanya, amb el suport de Seat i Volkswagen a costa de no poder assumir tot el rastre laboral que deixi Nissan, o apostar per un ecosistema de projectes més petits vinculats a l'electromobilitat (o mantenir la fabricació de furgonetes elèctriques de Nissan per una marca blanca), que podrien assumir la càrrega laboral, però no tindrien la força que imposa tot projecte vinculat a primeres marques.

“Si es fa una bona feina conjunta podem estar parlant d'una iniciativa més positiva de la que tenim ara, veient els 10 últims anys transcorreguts dins de la planta de Nissan”, afirma Jordi Carmona, responsable d'automoció d'UGT-Fica, encara que és molt crític amb el ritme de la presa de decisions. Diverses fonts consultades expliquen que LG Chem volia anunciar la seva decisió al desembre, però informació apareguda als mitjans de comunicació va truncar la negociació i el Govern planteja ara la decisió gairebé com un concurs.

Nissan, malgrat que està de sortida, assegura el seu compromís per participar en la recerca de la seva alternativa, però assenyala les administracions com a “clau per convèncer les empreses interessades”. Mentrestant, a la planta els operaris de la multinacional esperen saber si en el futur podran tornar al mateix lloc on treballen ara o si hauran de buscar-se la vida. Al desembre s'acaba aquest compte enrere i no tenen notícies.