Les matèriques pinzellades XXL de Yago Hortal

Les obres de Yago Hortal (Barcelona, 38 anys) no porten títol. Tan sols una petita inscripció amb les inicials del carrer on és el taller on les ha pintat i un número d'ordre: V de Viseu, a Portugal, on va residir el 2008, després d'acabar els seus estudis de Belles Arts; P de Pórtola, el seu primer taller després de tornar a Barcelona; K, al carrer de Kunstabrik, a Berlín, on va viure el 2010; SP, Sant Pere Més Alt, el seu penúltim taller a Barcelona i, les més recents, Z, per Zamora, el carrer on pinta les seves darreres obres. Això li permet, d'una banda, no condicionar la persona que contempla les seves obres i, de l'altra, poder ordenar els seus quadres cronològicament, sense haver de pensar on era quan el va pintar i si una peça la va fer abans que les altres; a més de poder situar a cada moment els interessos que l'han anat acompanyant aquests anys.

No ho ha tingut difícil llavors Enric Juncosa (gran especialista en Miquel Barceló) per ordenar les 36 obres que ha seleccionat d'aquest jove i prestigiós artista per poder muntar Allò era abans, això és ara, la primera retrospectiva que aborda la pintura realitzada en aquests 14 anys per Hortal. Es pot veure a Can Framis, de la Fundació Vila Casas, a Barcelona (fins al 30 de maig) aquesta mostra en què les obres coloristes radien optimisme i aixequen els ànims, molt necessari en aquests temps de pandèmia. “Hortal ha revisat el formalisme creant imatges a partir del llenguatge de la pintura, tractant aquest llenguatge com un material i creant obres, al final, molt romàntiques, hedonistes i celebratives, amb gestos èpics i exagerats”, explica Juncosa.

Les pintures d'Hortal estan creades, en la seva majoria, amb enormes pinzells que el mateix artista crea per poder arrossegar una gran quantitat de pintura sobre la tela en un sol moviment. El resultat són unes pinzellades XXL que prenen bona part dels llenços, en els quals també hi ha moltes esquitxades i matèria se superposa sobre els fons plans i lluminosos que crea amb pigments acrílics. “Les pintures parlen del procés de treball i de la seva tècnica. És indispensable parlar de la pintura, mentre va prenent forma”, assegura Hortal. En algunes les pintures són tan denses que sembla que desborden els llenços i acaben tenint un aspecte de merengues, que fan venir ganes de menjar. N'hi ha d'altres que semblen enormes meduses de molts colors sobre un fons aquós o, com apunta el comissari Juncosa, “ejaculacions” tenyides d'un blau intens.

És per això que segons el director de la Fundació Vila-Casas, Àlex Susanna, Hortal pertany a una de les últimes generacions d'artistes que han tornat a la pintura “desinhibidament” i “contra corrent dins de l'abstracció”.

Al llarg de cinc sales es veu la progressió en l'obra d'Hortal. A l'última es poden veure algunes peces, poques, en les quals els colors vibrants i gairebé àcids deixen pas a colors foscos, gairebé negres. “Són tons més foscos, més bruts, però no tenen res a veure amb la pandèmia”, aclareix el pintor. La prova: que al davant es poden veure quadres fets alhora en què tornen a aparèixer el taronja, encara que no tan lluminós i gairebé enfangat amb fons foscos grafits, negres i blaus ultramar. “No tenen res a veure amb la decadència i sí amb el trasllat a un nou taller al Poblenou”, explica Hortal, que, després d'acabar els seus estudis va començar a exposar, amb 25 anys, a la Galeria Senda de Barcelona (que continua sent la seva galeria de referència). Després ha exposat a Àustria, Berlín o Nova York participant en diverses exposicions col·lectives a Espanya, Europa i els Estats Units.