_
_
_
_
_
Del pujolisme al procés

“No sé dir-te què penso en política”

Kiko Arza, avui sommelier, no sap què pensar dels polítics. Malgrat tot, sí que denuncia la inseguretat de Barcelona

Alfonso L. Congostrina
Kiko Arza, sommelier.
Kiko Arza, sommelier.

Kiko Arza tenia 18 anys quan EL PAÍS el va entrevistar. Arza va participar en la sèrie La Generació del pujolisme. Llavors era un jove estudiant de l'Escola de Sant Ignasi d'Hosteleria, al barri de Sarrià (Barcelona). Tot i anar cada dia a una de les zones amb més poder adquisitiu de la capital catalana, Arza defensava a mort el seu barri, el Raval, i els seus orígens: és fill d'una dependenta de la Boqueria i es va criar entre fruites i verdures als passadissos del mercat més icònic de Barcelona.

Más información
“Necessitava pertànyer al grup”

Arza ja admetia llavors que no entenia gaire de política i encara que a casa la seva família normalment votava socialista, això no li impedia pensar que el president de la Generalitat Pujol era una persona respectable i un “home de molt cap”. A més, com a estudiant havia format part de l'equip de restauradors que un dia va servir un banquet en una sala propera al Pati dels Tarongers, al Palau de la Generalitat. Aquell dia va conèixer Pujol i li va semblar un paio “molt amable”.

Avui Arza té 36 anys i és el sommelier del restaurant Gaig. “Vaig començar a estudiar cuina però quan vaig descobrir la sala em vaig enamorar. Vaig sortir de l'escola i vaig anar a parar al restaurant Gaig, i encara hi soc. Vaig començar canviant cendrers i rentant plats i ara soc maître sommelier dels restaurants del meu cap”, recapitula l'Arza del 2021 a qui ja no l'impressiona atendre en banquets i àpats a polítics i clients vip.

“El 2003 jo era un nen del Raval amb poques aspiracions i ara he anat a viure a Badalona amb la meva parella i estem esperant un fill”, revela després de conèixer el secret de la felicitat.

La confessió de l'expresident català admetent els seus comptes a l'estranger va fer que aquest sommelier, com altres catalans, canviés la seva concepció del polític: “No m'esperava els seus embolics polítics. Jo creia que gestionava Catalunya i la seva vida molt bé. Però és clar que em vaig equivocar”.

Han passat 18 anys des d'aquella entrevista a EL PAÍS i aleshores no tenia gaire clar quina era la seva posició ideològica. Ara tampoc. “Des de llavors, he passat per diferents fases i si et dic la veritat, no sabria dir-te ben bé el que penso. He anat a ratxes. Va haver-hi un moment amb el tema del procés que vaig pensar que els polítics independentistes tenien raó, també pels pals que van donar els policies l'1 d'octubre del 2017, després vaig veure que tot eren obstacles. Més tard vaig pensar que potser no era el moment de la independència. No sé què pensar, la veritat”, admet.

La seva mare continua vivint al Raval, al carrer d’en Roig i segueix pensant que els socialistes són la millor opció. La unió de la família Arza amb el mercat barceloní no s'ha trencat després de tants anys: “Els meus germans treballen al bar Kiosco Universal de la Boqueria”.

Avui, aquest sommelier creu que Barcelona és una ciutat molt més insegura que quan ell era “un nen sense aspiracions” del Raval. “Abans al meu carrer, el d’en Roig, podia jugar a pilota i veure, en un carreró, algú punxant-se. Llavors era dur però la situació d'ara, amb narcopisos, robatoris… és insostenible”, manté.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_