El taüt de cartró, la fórmula per abaratir funerals

Morir-se a Espanya no és barat. L'OCU ha constatat que un servei funerari “senzill” costa una mitjana de 3.500 euros. Malgrat tot, les diferències de preu entre ciutats són desconcertants. A Conca o a Las Palmas un enterrament costa menys que la mitjana d'Espanya. D'altra banda, tant a Madrid com Barcelona, un servei fúnebre supera els 5.000 euros. Tot i les crítiques, les funeràries sempre han tancat el pas a iniciatives que abarateixin els seus serveis. Una de les últimes idees va ser la que va dur a terme el madrileny Javier Ferrándiz quan el 2009 va dissenyar un taüt de cartró que costaria entre 100 i 300 euros als familiars respecte als entre 800 i 1.000 euros dels fèretres de fusta més barats. Ara una funerària de Manresa li ha adquirit el producte i ja l'està comercialitzant.

Javier Ferrándiz va crear l'empresa RestGreen de taüts ecològics i va emprendre una cursa d'obstacles fins que va aconseguir homologar la seva creació, el 2013. Tot i així, ningú l'hi va comprar. “El sector està format per famílies que no volen que entri ningú més que ells. No han volgut comprar el taüt de cartró i, per tant, no ofereixen aquest servei”, denuncia Ferrándiz.

El taüt de cartró era un projecte gairebé guardat en un calaix fins que la tardor del 2020 Eternam, una modesta funerària de Manresa (Bages), en va comprar diverses unitats i va iniciar un canvi dins del sector. Jesús Sánchez és un dels assessors d'Eternam: “La nostra filosofia és el preu just. Com totes les funeràries, tenim un marge comercial, però el nostre és just. Només oferim tres tipus de fèretres: el de cartró, l'ecològic per a incineració i el normal”. Eternam s'ha convertit així en la primera funerària que ofereix el taüt de cartró ideat per RestGreen.

“El meu fèretre suporta 100 quilos. En realitat, supera els 150. Té la mateixa mida que un taüt de fusta i el venem en tres colors: cru, blanc i amb una tintada a l'aigua de color fusta. També oferim un fèretre contenidor de fusta en el qual es col·loca el difunt dins del taüt de cartró per vetllar-lo. Aquesta mena de folre de fusta es torna a utilitzar en les vetlles i així té un cicle de vida molt més ampli”, destaca Ferrándiz.

“És ecològic, no porta vernís, només necessita una hora d'incineració en comptes de dues, s'hi pot imprimir la foto del difunt, una bandera… i a més té un tractament artesanal, ja que el comprem sense muntar, es transporta fàcilment i es munta al moment”, destaca Sánchez. L'assessor d'Eternam té clar per què la resta d'empreses no compraven el taüt de cartró: “Les funeràries el que fan és aplicar un sobrecost als fèretres per a la venda final. En el de cartró no es pot fer. Nosaltres oferim un servei funerari bàsic —sense vetlla, sense corones, sense recordatoris, sense música…— d'entre 1.600 i 1.700 euros. A part va l'enterrament o la incineració [a Barcelona costa 550 euros]. Les grans funeràries, d'una banda, apliquen sobrecostos al fèretre —en ocasions multiplicant per 10 el preu real— i, de l'altra, desinformen els usuaris en benefici seu. Moltes persones creuen que estan obligades a recórrer al tanatori però és legal vetllar al domicili”. “A ciutats com Saragossa o València hi ha tanatoris públics i les petites funeràries lloguen les sales. En canvi, a ciutats com Barcelona o Girona les funeràries són les propietàries dels tanatoris i és impossible entrar”, denuncia. Sánchez adverteix que hi ha un canvi de mentalitat entre els usuaris perquè es deixi d'“especular” amb els preus. “No cal oblidar que un servei funerari és d'obligada contractació i de manera immediata quan mor un ésser estimat”, destaca.

La directora tècnica d'Eternam, Luz Helena Bustos, destaca: “El condicionament d'un cadàver en un taüt de cartró és idèntic al d'un de fusta. L'única diferència és que nosaltres volem donar un servei ecològic i amb un preu just. Som partidaris de l'economia del quart sector, on no hi ha lloc per a l'especulació econòmica”.

Per la seva banda, Altima, una de les grans funeràries catalanes, assegurava ahir a EL PAÍS que la seva negativa a introduir el taüt de cartró entre el seu catàleg “no és una qüestió de preu, sinó de falta de demanda”.

Ferrándiz va oferir a la Comunitat de Madrid el seu fèretre de cartró, a preu de cost, quan va començar a créixer l'índex de mortalitat en plena primera onada del coronavirus. “Jo el venc per 100 euros i guanyo molt poc. El vaig oferir encara per menys. Em van dir que negociés amb les funeràries. No em van deixar entrar i la veritat és que els taüts de cartró són una solució molt més eficaç en les situacions d'emergència i catàstrofes. Eficaç i eficient energèticament perquè en un contenidor de 40 peus podríem transportar 240 fèretres de cartró mentre que de fusta en serien prop de 110”, lamenta. “A més, la incineració és més ràpida amb el taüt de cartró ja que s'arriba abans als 1.200 graus i s'estalvia així temps i gas”, destaca el fundador de RestGreen.