Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

Un debat a TVE amb un munt d’idees repetides

Amb nou convidats i el control de temps resulta difícil que es produeixi una discussió de debò a la televisió

Debat de les eleccions catalanes aquest diumenge a TVE.
Debat de les eleccions catalanes aquest diumenge a TVE. RTVE / EUROPA PRESS

Els diccionaris associen el concepte de debat al de disputa. L’anomenat debat electoral de TVE va ser més aviat una successió d’exposicions i repetició d’idees ja conegudes. Amb nou convidats i control de temps resulta difícil que es produeixi una discussió. Les vegades que un o una dels polítics convidats feia una al·lusió directa, buscava el cos a cos, l’altra o altre acostumava a evitar-lo amb mig somriure, com volent desautoritzar-lo sense fer dispendi de temps en assumptes que no estaven a la seva agenda o no volia tractar.

Ja en els primers moments va saltar el tema de l’ús de la llengua. TVE l’oferia per La 1 i Ràdio 4 a Catalunya i pel Canal 24 Horas i Radio 5 a la resta del territori. També per internet. Laura Borràs (JxCat), Pere Aragonès (ERC), Àngels Chacón (PDeCAT) i Carles Riera (CUP) van fer servir exclusivament el català, tria que penalitzava l’audiència no catalanoparlant de fora de Catalunya. Carlos Carrizosa (Ciutadans), Alejandro Fernández (PP) i Ignacio Garriga (Vox), exclusivament el castellà. Jessica Albiach (Comuns) i Salvador Illa (PSC), els dos idiomes amb desigual mesura. Eren maneres de demostrar conviccions i de gratificar una determinada parcel·la de l’audiència, la que els anirà a votar. Treballadors d’informatius de Sant Cugat havien publicat hores abans un manifest contra la decisió de RTVE de fer el debat en castellà i contra l’elecció d’un moderador que no és de la plantilla de Catalunya, Xabier Fortes.

Fortes va recordar els convidats que el debat s’emetia per a tot Espanya, que molts d’ells criticaven la seva poca visibilitat als mitjans espanyols, que els gallecs estarien molt contents de tenir una oportunitat com aquesta… i que eren lliures d’escollir la llengua. TVE va resoldre la qüestió posant traducció simultània a l’emissió fora de Catalunya. Borràs va fer un reconeixement reivindicatiu dels treballadors de TVE a Catalunya, per pioners de la televisió en català. També era una al·lusió al conflicte difícil de captar si l’espectador desconeixia l’existència del manifest.

A mig debat es va tornar a plantejar una qüestió televisiva quan Riera, després d’una intervenció de Garriga alertant sobre una suposada “islamización” de barris que són un “estercolero”, va discutir que una televisió pública pogués acollir discursos d’odi. Fortes va respondre que s’obeïa a una decisió de la Junta Electoral. Les intervencions de Garriga no eren replicades per cap dels altres participants. Estava aïllat.

El moderador va poder administrar els temps amb equitat i sense maldecaps. No hi va haver tibantor dialèctica. Particularment en els inicis, els convidats parlaven a la càmera o mirant al moderador i ignoraven la resta, conducta molt visible quan TVE oferia simultàniament nou finestres amb la imatge de cadascú. Mentre un parlava, la majoria repassava els apunts sense mirar l’orador. Cada inici de blog s’amenitzava amb una música fatigant que, al principi, s’allargava massa, trepitjant les intervencions. A mig debat, Fortes es va mostrar insatisfet amb la dinàmica de l’encontre. Veia els participants poc animats –i ho va dir– a la contraposició d’idees, al creuament de posicions. En un intent de retenir l’audiència, Fortes va anunciar que amb els propers blocs dedicats a aliances i a la relació entre Catalunya i Espanya... “ahora viene lo bueno”. Va arribar a prometre que ens divertiríem. Es va equivocar. Al final, però, en va fer un balanç de cortesia. “Ha estat força instructiu”, va concloure. Total: dues hores.

El decorat, un entorn blau amb punts de llum, era sedant com un planetari. Illa, Aragonès i Fernández van lluir corbata. Fernández i Garriga, una vegada cadascun, van dirigir-se a Illa dient-li Iceta, poc acostumats encara a la novetat socialista. Per acabar, una recomanació d’utillatge: poseu gots... perquè els ponents no es vegin obligats a beure de l’ampolla, quasi a galet.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >