_
_
_
_
_
Del pujolisme al procés

“Necessitava pertànyer al grup”

Mariana Boadella va explicar fa 18 anys en una sèrie d'entrevistes electorals d'EL PAÍS que havia estat independentista. Avui és regidora de Ciutadans

Cristian Segura
Mariana Boadella.
Mariana Boadella. Eva Marí Marí

Mariana Boadella (Barcelona, 1980) es va criar entre gent del teatre i independentistes. Segons com es miri, poden ser el mateix. La mateixa Boadella ho va explicar el 2003 en una sèrie d'entrevistes d'EL PAÍS amb motiu de les eleccions catalanes d'aquell any. Boadella va créixer a Jafre, el poble de la província de Girona on el seu pare, el dramaturg Albert Boadella, tenia la seu de la seva companyia, Els Joglars. Ella, segons admetia en aquella entrevista de fa 18 anys, era aquells dies independentista perquè “necessitava pertànyer al grup”, i el grup, al seu poble de 300 habitants i al seu institut a la veïna Torroella de Montgrí, era independentista.

Boadella és avui regidora de l'Ajuntament de Ciudad Real (Castella-la Manxa) per Ciutadans (Cs), el partit que el seu pare va ajudar a fundar el 2005 com a reacció al nacionalisme català, de vegades amb més nacionalisme –en aquest cas, espanyol. La Mariana va participar en una sèrie d'articles electorals d'aquest diari que va donar veu a joves catalans sota l'epígraf “la generació del pujolisme”. En aquells dies era una estudiant de Veterinària. El 2007 li va sorgir l'oportunitat de doctorar-se a l'Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics (IREC), un important centre de recerca de fauna salvatge de la Universitat de Castella-la Manxa. Ciudad Real li va agradar tant que s'hi va quedar, i és on ha format una família. A més de ser regidora de Sostenibilitat de la ciutat, Boadella és la directora de l'empresa de sanitat animal Sabiotec, especialitzada en la transmissió de malalties d'animals salvatges a domèstics.

El pujolisme fa 18 anys era per a Boadella un sistema de depredació i destrucció de l'entorn natural. "La depredació contínua. I a molts nivells. Però des del punt de vista de la conservació i la cura del medi ambient, els efectes del pujolisme han estat colpidors”, assenyalava aquells dies. L'opinió que li mereix avui l'expresident Jordi Pujol i el seu llegat és fins i tot pitjor del que ho era llavors: “El temps ha confirmat que el pujolisme era una mena de màfia familiar. I va ser el germen del que hem vist [l'auge de l'independentisme], una manipulació des de l'educació i des dels mitjans de comunicació”.

El vot de Boadella va ser el 2003 per a Pasqual Maragall. L'exalcalde socialista de Barcelona va aconseguir en aquells comicis accedir a la presidència de la Generalitat formant un govern tripartit amb els ecosocialistes d'ICV i els independentistes d'ERC. Boadella diu que va votar “pel mal menor”. “Calia canviar un Govern [el de Pujol i la seva coalició, CiU], posar fi a un sistema de corrupció. El canvi en això va ser bo. Però l'herència del tripartit és la deriva que estem veient ara”, opina l'avui regidora de Cs, en referència al desenvolupament del nou Estatut de Catalunya.

És l'única dels 12 entrevistats el 2003 que ha fet carrera política. El seu vot per a aquestes eleccions autonòmiques, si visqués a Catalunya, seria per al seu partit. “És el vot contra el nacionalisme, contra el tribalisme”. Boadella no es planteja tornar a Catalunya. Afirma que Ciudad Real té una bona qualitat de vida i “ningú pregunta d'on vens ni quin idioma parles”.

El seu ideal seria que les forces constitucionalistes formessin un Govern. Preguntada per si això implica sumar Vox en un pacte entre el PSC, Cs i el PP, Boadella s'hi mostra contrària, encara que sense una resposta taxativa: “Vox té, al cap i a la fi, un punt nacionalista que no m'agrada. No s'ha de reaccionar al nacionalisme amb nacionalisme.”

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_