Selecciona Edició
Connecta’t

L’altra cara de la superilla de l’Eixample

Uns 25 carrers del districte suportaran el gruix del trànsit que creua la ciutat i el pla preveu eliminar 45 carrils que ara són per als cotxes

La nova estructura viària projectada per a l'Eixample de Barcelona.
La nova estructura viària projectada per a l'Eixample de Barcelona.

El pla del govern de l’alcaldessa Ada Colau, a una dècada vista, per convertir l’Eixample de Barcelona en una gran superilla, amb 21 carrers horitzontals i verticals (un de cada tres) convertits en “eixos verds” gairebé sense trànsit, té una cara B: els 25 carrers que suportaran el gruix dels cotxes que creuen la ciutat. Les anomenades “vies bàsiques” (Còrsega, Rosselló, Mallorca, València, Aragó, Gran Via, Urgell, Muntaner, Aribau, Balmes, Pau Claris, Llúria, per citar-ne algunes).

Al mig, hi haurà 13 carrers que seran “vies locals”, d’ús veïnal per a recorreguts curts (com Indústria, Diputació, Casp, Calàbria, passeig de Sant Joan i l’avinguda de la Diagonal entre Glòries i Francesc Macià el tram on està previst unir els tramvies). Les vies bàsiques i locals són també per on circulen els autobusos.

El mapa amb la futura estructura viària figura en la documentació tècnica del concurs per al disseny dels nous eixos verds del programa Superilla Barcelona, que a més de millorar l'espai públic té també com a finalitat reduir la contaminació atmosfèrica i acústica. Amb l’excepció de l’any passat, per la pandèmia i les restriccions de mobilitat, el districte supera sistemàticament les concentracions de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

El document és un compendi, ple de dades, de la visió que per al futur de l’Eixample té l’oficina Superilla Barcelona, que capitaneja l’arquitecte en cap, Xavier Matilla. “El document ha permès condensar amb solidesa feina de fa anys que amb l’empenta de la primera fase, fins al 2023, pot permetre transformar tota la ciutat”, defensa.

En l’apartat sobre la reorganització de la mobilitat, en el qual també ha participat la consultora VAIC Mobility, el document assenyala que, malgrat la jerarquia de carrers, “el programa preveu la millora de tots els carrers, també les vies bàsiques, que es converteixen en via de connectivitat per a totes les maneres de transport, prioritzant transport públic i bicicletes”.

Els mapes dibuixen nous carrils bici en la majoria de vies bàsiques,

Els mapes dibuixen nous carrils bici en la majoria de vies bàsiques, en la línia dels que ja estan operatius en carrers amb tant trànsit com Indústria, València, Aragó, Pau Claris, Llúria (relativament nous) o altres de més veterans, com Urgell, Marina o passeig de Sant Joan.

El projecte està pensat per a una dècada, però el govern dels comuns i el PSC només s’ha compromès a finalitzar quatre carrers i quatre places abans del 2023. Són Consell de Cent, Girona, Rocafort, Borrell i les seves interseccions. Si es materialitzés, el projecte busca reduir el “trànsit motoritzat privat” amb actuacions que “van més enllà de la intervenció en eixos verds i noves places”. Matilla assegura que, malgrat la jerarquia de carrers amb més o menys trànsit, el projecte “beneficia tothom: a qui viu en un eix verd, però també en l’entorn, perquè permet als vianants entrar en una continuïtat d’espai públic de qualitat”.

En total, la idea és que els carrils de l’Eixample destinats al trànsit privat passin de 113 a 68: una reducció de 45 carrils, el 40%. Alguns ja han desaparegut per a l’ús dels cotxes, com els carrils bici que s’han creat durant la desescalada del primer estat d’alarma de la pandèmia: en carrers horitzontals com València o Aragó, o verticals com Pau Claris, Roger de Llúria o Castillejos.

En la primera fase de la creació d’eixos verds (Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona), es passarà de 113 carrils per a cotxes a 96, una retallada que està alineada amb el Pla de Mobilitat Urbana 2020-2024, que preveu una reducció de trànsit privat del 25%, recorda Matilla. Prèviament, entre les actuacions d’emergència de la desescalada de la primera onada de la pandèmia i intervencions en entorns escolars es van eliminar vuit carrils de cotxes. “Aquestes primeres actuacions han demostrat que la reducció del trànsit pot ser assimilada”, assenyala Matilla.

El mapa de la futura jerarquia de carrers també pinta en gris algunes vies (senceres o parcialment). Són casos en estudi, “se n’ha de concretar el rol”. El carrer de Nàpols, de dalt a baix, o parts de Còrsega i Bruc, són els trams més llargs pendents de definir.

No es podran fer recorreguts en línia recta, perquè estaran interromputs per les places

La idea de Superilla Barcelona és que la creació d’eixos verds pacificats i amb prioritat per als vianants “es converteixin en una xarxa d’itineraris preferents per a la mobilitat dels vianants”. I en les seves interseccions, es creen places que no es poden creuar amb cotxe (només cap amunt o cap avall) de 2.000 metres. Matilla assenyala que el fet que en els eixos no es podran fer recorreguts en línia recta, perquè estaran interromputs per les places, “serà dissuasiu” per als conductors.

El pla preveu que totes les grans intervencions (eixos per als vianants i places) vagin acompanyades de plans d’usos de les plantes baixes “que caracteritzin la ciutat mixta i protegeixin i potenciïn els serveis de proximitat”. En altres paraules, intentar impedir el tancament de comerç local o la proliferació de monocultius, com poden ser els locals amb terrassa un rere l’altre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >