Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

La coça al cul de Luis Suárez

Els gols de l’uruguaià són una resposta al tracte rebut del Barça, que va gestionar malament una sortida necessària

Luis Suarez, de l'Atlètic de Madrid.
Luis Suarez, de l'Atlètic de Madrid. AFP7 vía Europa Press

Luis Suárez no necessita Messi per fer gols; sempre n’ha marcat molts, sol i acompanyat, de jove i ara que acaba de fer 34 anys, sigui l’entrenador Luis Enrique o el Cholo Simeone, amb el Nacional de Montevideo, el Groningen, l’Ajax, el Liverpool, el Barça i l’Atlètic de Madrid. L’uruguaià és un golejador de mena que ara triomfa al club que regenta el Wanda Metropolitano després de ser regalat pel Barcelona.

Al davanter l’estimulen especialment els reptes i res el motiva més que sentir-se maltractat, com ha passat ara amb el Barça i també al Mundial del Brasil. Luis Suárez va mossegar Chiellini, va ser sancionat amb nou partits i inhabilitat de qualsevol activitat relacionada amb el futbol, fins i tot de poder entrar al seu estimat Camp Nou quan el Barça havia apostat per ell després de ser expulsat de la Copa del Món. La seva resposta va ser guanyar la Champions al costat de Neymar i Messi.

Ara lidera el Pitxitxi amb l’Atlètic (12 gols en 18 rematades), quan una part de la seva milionària fitxa encara la paga el Barça. El club blaugrana no només va donar el jugador al club matalasser per estalviar-se el seu sou i rebaixar la massa salarial, sinó que va deixar que se n’anés a un rival que és el màxim candidat a guanyar la Lliga. Justament el contrari del que ha passat al bàsquet amb Heurtel: no l’han deixat fitxar ara pel Madrid després de ser descartat per Jasikevicius.

El que passa amb Luis Suárez ja es va donar també més o menys amb David Villa. La diferència és que aleshores el Barcelona va contractar Neymar i ara té Braithwaite, no pas Lautaro Martínez, el davanter de l’Inter, ni Memhis Depay, com volia Koeman. Aquest és el drama de l’equip, i no el d’haver prescindit de l’uruguaià, que si s’hagués quedat continuaria fent gols al Camp Nou. El problema és que difícilment haurien servit per guanyar títols si es tenen en compte els últims resultats que va tenir amb el Barcelona.

El club blaugrana necessitava deixar de pagar-lo i l’equip exigia canvis, de manera que Luis Suárez entrava en totes les operacions a fi que toqués el dos l’estiu passat. El Barça ha envellit malament i no ha sabut refer-se des que va perdre Neymar. Els tridents no són eterns, no acostumen a durar més de quatre temporades, com recordava en aquest mateix diari Diego Torres. Només cal veure què li passa al Liverpool amb Salah-Firmino-Mané.

Al Barça se’n va anar Neymar, després es va fer fora Luis Suárez i Messi va demanar la carta de llibertat, i ara espera a veure què farà el 30 de juny. A Messi, que no para d’enyorar Neymar —i Neymar no para de dir que tornarà a jugar amb Messi—, li va doldre la sortida del seu amic Luis Suárez. No era fàcil per al Barça mantenir aquella societat perquè ja no garantia títols i a més a més condicionava el joc de l’equip i la vida al vestidor, fins al punt que es va crear un ecosistema que convenia canviar sense demora. Les revolucions futbolístiques exigeixen un cap de turc que sovint acostuma a ser aquell jugador amb què es va iniciar una època victoriosa. Ja va passar per exemple amb Ronaldinho.

Al Barça li convenia despendre’s de Suárez i Suárez necessitava anar-se’n del Camp Nou. Arribats en aquest punt, i a diferència del club, el jugador va saber trobar un sentit a la seva sortida, va capgirar una situació que li anava en contra i que ara l’afavoreix tant com perjudica el Barça. Cada rematada de gol que fa és una resposta a la coça al cul que li van donar al Camp Nou després d’una operació que va deixar en evidència Bartomeu. L’Atlètic no ha tingut millor client que l’expresident del Barça si es tenen en compte els casos de Luis Suárez, Griezmann i els calés pagats encara no se sap molt bé per una opció de compra de Saúl. Aquest és un dels molts misteris econòmics del Barcelona, un club avui arruïnat i ara apuntat pel Pistoler que va fer fortuna disparant des del Camp Nou.

Al jugador li riuen avui totes les gràcies després que li hagin recordat tots els defectes quan era blaugrana. A cada partit es demanava que el sancionessin per jugar brut o simular faltes i penals, i que el multessin perquè desafiava l’entrenador quan el canviava, o anteposava els seus interessos als del club amb decisions com la d’operar-se el genoll. Ara les lesions el respecten, es porta bé i lidera l’ofensiva de l’Atlètic juntament amb Llorente, un jugador que va descartar el Madrid.

Luis Suárez és de moment un àngel al paradís de Simeone després de ser expulsat del cel de Messi com si fos el dimoni.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >