Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda vigila el retir daurat dels ‘youtubers’ a Andorra

L'Agència Tributària indaga si la residència fiscal és real o fictícia i alerta sobre el missatge que dona als joves la sortida dels ‘influencers’

Un carrer d'Andorra la Vella.
Un carrer d'Andorra la Vella.

Andorra, el petit país del Pirineu, ha estat refugi tradicional de grans fortunes espanyoles que se senten asfixiades pel fisc. Artistes (Montserrat Caballé), famosos (Tita Cervera), tennistes (Arantxa Sánchez Vicario) i motoristes (Jorge Lorenzo) hi van traslladar la seva residència per pagar menys impostos. Tret d'excepcions, ho feien amb absoluta discreció. Uns hi vivien de debò bona part de l'any però d'altres no, així que l'Agència Tributària va indagar per descobrir-ho.

Hisenda té sota la lupa la nova fornada d'exiliats fiscals: els youtubers. A diferència d'aquella generació que, sense fer soroll, pretenia salvaguardar el fruit de la seva carrera, els youtubers no se n'amaguen. Justifiquen sense embuts la seva decisió de marxar a Andorra i mostren els xalets que compren o lloguen. En els últims anys, almenys cinc dels deu amb més audiència en aquesta plataforma han anat a viure entre les muntanyes d'un país al costat de Catalunya i a tres hores de cotxe des de Barcelona.

L'últim ha sigut Rubén Doblas, conegut com El Rubius, l'espanyol amb més subscriptors a YouTube (39,5 milions). Era una sortida anunciada. En un vídeo en directe amb els seus seguidors, es queixava amargament mentre jugava: “Hisenda ha intentat putejar-me perquè soc l'únic ximple que s'ha quedat a Espanya [...]. Si el Govern fa un hospital i l’anomena Rubén Doblas, potser els perdono i em quedo aquí.” Però al final El Rubius ha marxat, fet que ha avivat una polèmica que se situa entre l'ètica i la legalitat i que també ha desencadenat una petita guerra entre creadors de continguts digitals.

El canvi de domicili d'aquests nous rics preocupa Hisenda per la pèrdua d'ingressos per a l'erari, però també pel missatge que deixa a una legió de seguidors joveníssims. David Cánovas, àlies TheGrefg –va batre el rècord d'espectadors en directe a Twitch per parlar sobre el joc Fortnite–, va ser rotund: “Això és un xoc entre moralitat i legalitat, però donar la meitat del que guanyo perquè ‘estimo el meu país’... No ho acabo de veure clar”, va dir el 2018 en una entrevista a El Mundo. “Hi ha moltíssima natura i l'esquí és l’hòstia [...]. Andorra és youtuberlàndia”, va afegir, entre rialles, en una aparició al programa La Resistencia. A través del seu representant, ara diu que no vol parlar més del tema.

“Utilitzen serveis espanyols, no haurien de demonitzar els impostos, essencials per a l'Estat del benestar”, lamenta Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). “Si el que diuen aquests nois sobre els impostos és que paguen massa, no estan fent la millor pedagogia”, diu a EL PAÍS la subdirectora d'inspecció territorial, Azucena Hórreo. Almenys des del 2011, l'Agència Tributària prioritza “el control de trasllats de residència de grans patrimonis a altres països”, afegeix. Fonts d'aquest organisme confirmen que s'estan portant a terme inspeccions per comprovar si la residència fiscal dels influencers a Andorra és real –la qual cosa significa que viuen allà almenys 183 dies a l'any– o si només és una tapadora per pagar menys.

Les indagacions, ara per ara només en la via administrativa, inclouen l'anàlisi de viatges, consums i targetes de crèdit. No ho tenen fàcil. Els youtubers no s'han de desplaçar per fer concerts ni córrer curses de MotoGP: treballen des de casa, davant de l'ordinador. “El món digital és un repte per la dificultat de control. Però també una oportunitat, perquè el seu negoci es basa a exposar-se i a mostrar la seva vida”, afegeixen.

Cases i cotxes

De la seva notable exposició pública en dona fe Josep Garcia, responsable d'Advantia, una de les gairebé 500 empreses a Andorra que assessoren no només youtubers, sinó tota mena de professionals que s'han instal·lat allà. No viuen tots a la mateixa parròquia (n'hi ha set a Andorra), però es relacionen entre ells i es veuen sovint. “S'ha creat un caldo de cultiu entre youtubers i gent del comerç electrònic que munten negocis junts”.

Samuel de Luque (Vegetta777, segon en la classificació de youtubers espanyols amb 32 milions de subscriptors) i Guillermo Díaz (Willyrex, cinquè lloc) van ser-ne els pioners. “A mi no m'importaria quedar-me a Espanya si em fessin pagar un 15%. Però gairebé un 50%... No sé quant de temps podré continuar vivint de YouTube”, argumentava Vegetta777. A Andorra, explica Garcia, el tipus màxim per a l'IRPF és del 10% (davant el 47% d'Espanya), mentre que l'impost de societats és també del 10% en comparació amb el 25% espanyol; tot això, en termes generals.

Per optar a la residència activa –per treballar– cal disposar d'un domicili de lloguer o compra, invertir-hi 15.000 euros, administrar una empresa (així facturen la majoria de youtubers) i viure a Andorra almenys sis mesos. Fonts del món de les finances d'aquest país –que fa una dècada va deixar de ser considerat paradís fiscal– asseguren que els joves compleixen. “Viuen en cases grans, de vegades amb amics. No passen desapercebuts. Tenen un nivell de despesa molt alt. Són usuaris de cotxes de gamma alta amb els quals de vegades fan curses. Els decoren amb vinils i matrícules personalitzades, és fàcil reconèixer-los”, afirmen. Tot i que admeten que el seu objectiu és estalviar impostos, aquestes fonts assenyalen que gaudeixen d'altres atractius: l'esquí, la natura, la seguretat...

El Govern andorrà està encantat amb la seva presència pel que aporten a l'economia. La policia del país comprova que la residència sigui efectiva entrevistant-se amb els veïns i, si en tenen dubtes, analitzen les factures de subministraments. Però l'Agència Tributària ho comprova igualment pels seus propis mitjans.

El microestat que va deixar de ser un paradís fiscal

Andorra va sortir fa anys de la llista espanyola de paradisos fiscals. El 2011, el Principat va signar amb Madrid un acord d'intercanvi d'informació tributària i el 2015, un conveni de doble imposició. L'OCDE el va treure el 2012 de la seva llista negra i el 2018, la UE va deixar de considerar Andorra com un territori amb règim fiscal perniciós. “No hi ha una llista única de paradisos fiscals, cada institució en té la seva”, aclareix José María Peláez, inspector d'Hisenda de l'Estat. Segons la d’Espanya, hi ha 32 territoris considerats paradisos fiscals. Des de 1991 han anat sortint 15 països, entre els quals es troben Andorra i Singapur. La llei espanyola en vigor estableix que perquè una jurisdicció es consideri paradís fiscal ha de tenir nul·la o molt baixa tributació i absència d'intercanvi d'informació. Però aquesta normativa canviarà: el Govern està tramitant una nova llei contra el frau que farà que els seus criteris siguin més semblants als que apliquen les institucions internacionals i introduirà el concepte de règims fiscals perjudicials. “Pot ser que vulgui assemblar-se a la UE [que té 12 països en la llista negra] o que la llista d'Espanya sigui més dura”, diu Peláez.

Tot i que Andorra ja no es considera paradís fiscal, els seus impostos baixos en comparació amb els països de l'entorn continuen suposant un atractiu per als més adinerats. Segons l'organisme independent Tax Justice Network, el Principat treu cada any més de 15 milions d'euros a les arques públiques dels altres països per l'elusió fiscal de grans fortunes. Si un contribuent espanyol es muda a un territori considerat paradís fiscal, ha de continuar tributant a Espanya durant els quatre anys següents. En els altres casos, Andorra inclosa, aquesta clàusula no aplica. Però tampoc és tan fàcil com deixar de ser resident fiscal a Espanya. No només s'exigeix que els contribuents visquin de facto en un altre país durant més de la meitat de l'any, sinó que Hisenda també té en compte on hi ha el centre d'interessos vitals i econòmics de l'interessat –empreses, patrimoni, comptes, relacions familiars–. “Tots els famosos que han tingut problemes amb països com Andorra, Mònaco i Suïssa ha sigut perquè el trasllat era fictici i han anat deixant empremtes que demostraven que continuaven vivint a Espanya”, detalla Peláez. “El cas dels ‘youtubers’ és una novetat: els sistemes fiscals no estan pensats per a les activitats digitals. Si realment se'n van, es podrà dir que són insolidaris, però no que cometin frau”. / LAURA DELLE FEMMINE

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >