Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA A PERE ARAGONÈS

“La millor manera d’evitar sospites d’il·legitimitat sobre el 14-F és ajornar-lo”

El president en funcions de la Generalitat defensa que les eleccions haurien de ser el 30 de maig

El President en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, al seu despatx.
El President en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, al seu despatx.

Els més de cinc milions de catalans cridats a les urnes no saben encara si podran votar o no el 14 de febrer. Els comicis estan pendents de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que té fins al dia 8 per resoldre els recursos contra l'ajornament de les eleccions proposat per la Generalitat. El president en funcions i candidat per ERC, Pere Aragonès (Pineda de Mar, Barcelona, 38 anys), insisteix que el dispositiu és segur però creu que la garantia real en termes sanitaris i de qualitat democràtica és votar el 30 de maig, amb una part significativa de la població ja vacunada.

Pregunta. La justícia obre la porta que el Govern aprovi un nou decret. Ho faran?

Resposta. Defensem el decret que ajornava les eleccions i les dades epidemiològiques del conjunt de l'Estat ens donen motiu per ajornar. Celebrar els comicis el 14-F pot afectar el nivell de participació.

P. Hi haurà un altre decret o no?

R. No, sobretot després de veure que el TSJC defensa raons d'oportunitat política, no tant la qüestió jurídica.

P. Té sobre la taula demanar un confinament total?

R. No es preveu però no s’ha de descartar, segons l'evolució de la pandèmia. La proposta l'hauran de fer els tècnics.

P. Se sabia des del principi que es votaria enmig de la pandèmia. Ha faltat preparació?

R. No. El Govern, des del punt de vista logístic, ha fet tota la feina necessària i té l'aval dels experts, però les mesures poden ser insuficients si les condicions sanitàries són extremadament dures. I ho són. Quan es van suspendre les eleccions a Galícia i al País Basc tenien 200 casos de covid a les UCI. Ara en tenim 640.

P. Què li diria a una persona que ha estat elegida com a presidenta de taula per al 14-F?

R. Que aplicarem els protocols que s'han aprovat i estarà protegida. Però insisteixo que la millor garantia és ajornar els comicis a una data més adequada des del punt de vista epidemiològic. Un altre cop, una decisió dels tribunals interfereix en la política catalana.

P. Vostè és advocat de formació i entén com funciona la justícia i com és el tràmit d'unes mesures cautelaríssimes. No és electoralista dir que és un atac a la Generalitat?

R. De cap manera. Ens trobem amb una Fiscalia que hauria de representar l'interès general, però de vegades representa el de l'Estat, i que va demanar mantenir la data del 14 de manera cautelar. Hi ha un vot particular d'un dels magistrats del TSJC que avala ajornar-la.

P. Quines proves té per afirmar que existeix aquest atac?

R. El PSC era l'únic partit que estava en contra d'ajornar. Després va canviar de plantejament però no va avalar el 30 de maig. Van ser entitats de l'entorn socialista les que es van moure per presentar els recursos. El president Pedro Sánchez va parlar el dia abans que el tribunal es pronunciés i va dir clarament que la data les eleccions no es podia canviar. És evident l'interès socialista de mantenir les eleccions.

P. Si augmenta l'abstenció, es poden qüestionar uns resultats per il·legitimitat?

R. Hem de treballar perquè això no passi, ni al febrer ni al maig. Volem la participació més alta possible; establir un percentatge [mínim] seria temerari.

P. Però té aquest temor?

R. La millor manera d'evitar qualsevol temptació com aquesta és que es pugui votar amb seguretat i llibertat. I la millor solució és ajornar la data. Insisteixo, estem preparats per al 14-F i cal avançar tots els vots possibles per correu.

P. Vostè votarà per correu?

R. És una de les opcions que estem considerant, depenent de la situació epidemiològica. Caldrà assegurar que Correus, com se'ns ha dit, ofereix tots els mitjans materials per assegurar aquesta via.

P. ERC defensava que es votés l'octubre passat. Aquesta situació és culpa de la decisió de Torra de no haver convocat eleccions?

R. Vam dir que era millor que les convoqués, però ell va considerar oportú exercir fins a la inhabilitació i nosaltres respectem la decisió de les institucions catalanes. Aquesta data va sorgir quan va caure la sentència i els mecanismes del Parlament. Com a vicepresident, tenia clar que en una situació de crisi no era moment de defugir responsabilitats.

P. Demana un front ampli per governar amb independentistes i amb Catalunya en Comú-Podem. No inclou el PSC.

R. Perquè no només no està a favor de l'amnistia i del referèndum, sinó que va defensar el 155. I un dels membres que ho va fer amb més vehemència va ser Salvador Illa.

P. Critica els vots “gratuïts” de Manuel Valls a Ada Colau, amb els quals va blindar l'alcaldia. Què faria si el PSC li donés els seus?

R. El PSC ha deixat molt clar que mai donarà suport a un Govern independentista, i el meu ho serà.

P. La CUP s'obre ara a entrar al Govern. Se’n refia?

R. La CUP pot encaixar-hi perfectament i hauria de participar-hi més. Aspirem a guanyar però tenim molt clar que s'hi hauran d'incorporar més veus.

P. Li ve de gust repetir Govern amb Junts?

R. No estem en política per fer el que ens vingui de gust, sinó el que és més útil per als ciutadans de Catalunya. Hi ha opcions de construir un futur per a aquest país, això és el que em ve de gust.

P. No han sigut excessivament cauts amb la despesa durant la pandèmia?

R. Els convido a fer una estadística dels euros per habitant que ha gastat cada comunitat i veurà que Catalunya és al capdavant.

P. Del que ha destinat la Generalitat, el 80% és estatal.

R. S’hi han invertit 3.800 milions més i un finançament extra de 3.200 milions de fons covid (estatals). Cal afegir-hi 1.500 milions de caiguda d'ingressos, la qual cosa ens ha obligat a generar dèficit molt per sobre del 0,2% autoritzat inicialment.

P. Hi ha comunitats que sumen més dèficit, com la Comunitat Valenciana, que preveu un 1,6%, el doble que Catalunya.

R. S'ha de comparar amb el dèficit del 2019 i el seu va ser superior a l'1,6%.

P. Llavors no hi havia més capacitat de despesa?

R. Fins a l'octubre no vam saber formalment que podíem gastar més.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >