_
_
_
_
_
TELEVISIÓ
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Un monumental nyap

En l’intent d’alleujar el programa, 'Batalla monumental' de TV3 cau en la pallassada sense gràcia.

Una imatge del programa 'Batalla monumental' de TV3.
Una imatge del programa 'Batalla monumental' de TV3.

La cultura sembla que fa por. Cal amanir-la, dissoldre-la en xarops lleugers… tot menys menjar-la crua, no fos cas que ens agafessin rampes a l’estómac. Però el pitjor no és intentar baixar-ne la graduació, aigualint-la com si fos una potinga. El pitjor és que en l’intent d’afegir-hi amenitat es cau en la pallassada sense gràcia. Això és el que li passa a Batalla monumental.

Es tracta d’un concurs diferit (el resultat de cada competició no se sap fins la setmana següent!) entre monuments catalans. Cada set dies n’enfronta dos i l’audiència ha de decidir quin és el millor per participar en una gran final que triarà el principal monument de Catalunya. La primera batalla entre Empúries i Tàrraco la va guanyar Tàrraco.

BATALLA MONUMENTAL

TV3

Diumenges

22.50 hores

El fonament de la contesa és el conegut i ranci orgull local on es busquen raons per demostrar que un lloc té uns encants molt superiors a un altre, amb el qual el fan competir. De debò que amb aquests paràmetres de rivalitat veïnal es pot decidir què és millor, si el jaciment d’Empúries o la Tàrraco romana? De veritat té sentit preguntar-s’ho? “Ja els agradaria tenir aquestes vistes a Tàrraco”, s’argumenta en favor d’Empúries. Al final deriva en un torneig entre la Costa Brava i la Daurada. Que si una té una aigua clara, que si l’altra ofereix una sorra fina. En aquests trist invent participen la mateixa TV3, la revista Sàpiens (del grup comunicatiu Som) i el departament de Cultura de la Generalitat.

Cada monument té un presentador-patrocinador (Ivan Medina i Candela Figueras), uns convidats que donen les raons acadèmiques —que s’apunten, o no, a aquest fabricat antagonisme—, estadants coneguts de primera o segona residència i uns veïns que semblen triats per fer de comparses riallers i, alguns, particularment ignorants. No s’exclou que per donar algunes explicacions surti gent disfressada. De moment ja hem vist túniques gregues, gladiadors, miquelets i templers en simulacres de lluita i tir. L’emoció manifesta de Figueras després de rebentar un meló amb un fusell del XVIII és indescriptible. Roger de Gràcia és l’encarregat de la narració global. El programa engruna autèntiques perles: “Tàrraco, patrimoni mundial de la Unesco… com la meva veu”; “Els romans van decidir instal·lar-se a Empúries i això que no havien tastat ni les gambes ni les anxoves”… El segon capítol, que enfrontava el castell de Miravet i el de Cardona, el van resumir com una batalla de fantasmes. Potser per això van creure pertinent convidar un expert en fenòmens mistèrics. Tampoc en aquest episodi s’estalvien les frases contundents: “Cardona va ser el darrer lloc on Catalunya va ser com els catalans volien que fos”, en al·lusió al 1714.

Veient Batalla monumental em recordava de la gran Mary Beard i de com és capaç d’explicar-nos la història de Roma, i entretenir-nos, sense rebaixar ni els continguts ni la dignitat docent.

De com una malaltissa lleugeresa ha de dominar tot el concurs en són exemple les explicacions que es van donar sobre el rodatge de Campanades a mitjanit, d’Orson Welles, al castell de Cardona. Bàsicament, la perruquera va mostrar la cua postissa que li va posar a Marina Vlady i la seva sorpresa quan va veure el cul d’un actor protagonista. Sobre Welles i la pel·lícula, es va dir que van portar el whisky i els texans al poble. Ni una escena d’aquest superb film que pogués engrandir la iconografia del castell. Un monumental nyap.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_