_
_
_
_
_

Noves claus de per què la covid mata el doble d’homes que de dones

La genètica femenina té efectes protectors contra aquest coronavirus

Vacunació al personal d'una residència a Polinyà.
Vacunació al personal d'una residència a Polinyà.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

La covid mata molts més homes que dones. Malgrat un any d'investigació sobre el virus encara no se sap per què. Se sap que l'edat avançada és un dels factors de risc principals, però la mortalitat entre homes grans arriba a ser el doble que entre les dones de la mateixa edat. Això passa amb moltes altres malalties i en part es deu a factors externs de comportament i estil de vida. Però tot i així la diferència és tan brutal que hi ha d'haver alguna cosa més. I hi és: el sexe biològic.

Les diferències entre sexes van molt més enllà dels òrgans sexuals. El sexe biològic influeix de forma determinant en el funcionament del sistema immune, una cosa observada tant en animals com en humans. En general, les femelles tenen sistemes immunes més efectius que els mascles. Per exemple, les dones generen més immunitat contra la grip que els homes després de ser vacunades, mentre que els homes amb el VIH solen tenir més càrrega viral que les dones infectades, recorden aquest dijous Takehiro Takahashi i Akiko Iwasaki, immunòlegs de la Universitat de Yale (EUA), en un article publicat a Science. Aquesta fortalesa immune es dona des dels primers mesos de vida: les nenes de poca edat són molt més resistents que els nens en cas d'infeccions, guerres, fam i altres calamitats.

Tot això és important perquè la mort per covid no es deu tant al coronavirus com a la reacció disfuncional del pacient. Dies després de la infecció, hi ha persones que comencen a produir gran quantitat de proteïnes inflamatòries que, en teoria, haurien d'alertar els cossos d'elit del sistema immune. Però aquesta sobrecàrrega inflamatòria acaba col·lapsant les defenses i dinamitant el funcionament dels pulmons. És la ja famosa tempesta de citocines, el nom de les molècules inflamatòries que poden agreujar la malaltia fins a la mort.

El més interessant és que la producció d'aquestes molècules és molt més comuna en homes que en dones, sobretot en edats avançades. A més, els homes grans generen menys limfòcits T capaços d'identificar i destruir les cèl·lules infectades. I fa només uns mesos un estudi va demostrar que alguns malalts de covid generen anticossos defectuosos que empitjoren el seu estat i poden provocar la mort. El 95% dels casos coneguts eren homes. És com si el sistema immune masculí en una edat avançada es posés obstacles a si mateix.

Des d'un punt de vista biològic un home es caracteritza per tenir un sol cromosoma X, heretat de la mare, i un cromosoma Y, del pare, mentre que una dona té dues còpies del cromosoma X, una de cada progenitor. Els cromosomes —els humans en tenim 23 parells— són com els volums en què es divideix el conjunt de tot el nostre genoma, la seqüència única amb més de 3.000 milions de lletres genètiques que contenen tota la informació que configura una persona i que li permet respirar, moure's, reproduir-se, viure. El cromosoma X conté diversos gens fonamentals per al funcionament correcte del sistema immune. Fa uns mesos, un equip de metges d'Holanda va analitzar parells de germans, tots homes, joves d'uns vint anys, que van emmalaltir de covid greu i fins i tot un d'ells va morir. L'anàlisi genètica va descobrir un defecte en el gen TLR7. “Aquest gen produeix proteïnes molt importants per detectar l'entrada d'un virus a l'organisme”, ressalta Anna Planas, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC). “Aquest gen està situat al cromosoma X”. Els homes afectats només tenien una còpia del gen i era defectuosa. En canvi les dones tenen un important avantatge en aquest sentit.

Encara que normalment només una de les dues còpies del cromosoma X és activa, no és sempre la mateixa. “Aquest fenomen suposa que més o menys un 50% de les cèl·lules d'una dona utilitzaran la còpia del cromosoma X que li va passar el pare i l'altre 50% utilitzarà la de la mare”, explica José Luis Labandeira, catedràtic d'Anatomia Humana de la Universitat de Santiago de Compostel·la. “Si una dona té un defecte en un dels gens del sistema immune del cromosoma X, es podria corregir perquè no totes les seves cèl·lules utilitzaran la còpia malmesa”, detalla.

Al cromosoma X també hi ha altres gens que poden permetre muntar una resposta immune més equilibrada en les dones que en els homes, sobretot en edats avançades. Com la resta del cos, el sistema immune envelleix, però no al mateix ritme. Els homes experimenten un debilitament de les seves defenses a partir dels 63 anys aproximadament. Un dels canvis més destacats és que la funció inflamatòria del sistema immune es fa més forta mentre es debilita la immunitat adaptativa, que és la segona línia de defensa i la més sofisticada, ja que inclou cèl·lules especialitzades per fabricar anticossos contra nous virus i també cèl·lules de memòria que els recordaran i destruiran si tornen a aparèixer. Aquesta senectut del sistema immune també succeeix en dones, però arriba uns cinc anys més tard.

L'estrogen —una hormona femenina— regula el funcionament de molts tipus de cèl·lules del sistema immune. Una de les formes d'aquesta hormona contribueix a baixar els nivells de proteïnes inflamatòries, una cosa que pot ser clau quan un és a les portes de la tempesta de citocines. L'estrogen també augmenta la producció d’ACE2, la proteïna de la superfície cel·lular que el coronavirus utilitza com a porta d'entrada a les nostres cèl·lules. “Al principi es va pensar que produir més ACE2 seria perjudicial, però hem vist que no és així”, explica Labandeira. “Aquesta proteïna també té altres efectes antiinflamatoris. Si les dones produeixen més d'aquesta proteïna pot tenir efectes positius. És una cosa que també hem demostrat amb fàrmacs que augmenten l’ACE2, com l'ibuprofèn. No tenen efectes perjudicials”, detalla. També hi ha indicis del contrari: la teràpia que redueix la producció d'hormones sexuals masculines redueix el risc d'infecció per SARS-CoV-2, ressalta el treball de Science.

En qualsevol cas, l'efecte protector de les hormones femenines duraria només fins a la menopausa, de manera que no pot ser gaire determinant per explicar la mortalitat per sexes en edats de 70 o 80 anys, adverteix Vicente Rubio, investigador de l'Institut de Biomedicina de València (CSIC). “La mortalitat per covid es multiplica per vuit a partir dels 55 anys i en persones de més de 65 és 64 vegades més elevada”, explica. “La gran incògnita és entendre per què amb l'edat hi ha aquesta pujada tan brutal. Encara no podem explicar-la del tot, ni tampoc la mortalitat més elevada en homes, encara que probablement sigui a causa d’aquesta reacció inflamatòria desmesurada en presència de la infecció”, destaca.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Nuño Domínguez
Nuño Domínguez es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo Científico por la Universidad de Boston (EE UU). Antes de EL PAÍS trabajó en medios como Público, El Mundo, La Voz de Galicia o la Agencia Efe.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_