_
_
_
_
_

El concurs per dissenyar els nous carrers i places de l’Eixample rep 86 propostes

Les queixes d’arquitectes joves pels requisits de la licitació van obligar a modificar les bases

Clara Blanchar
Creuament entre Consell de Cent i Rocafort, a Barcelona.
Creuament entre Consell de Cent i Rocafort, a Barcelona.Joan Sánchez

El concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per redissenyar quatre places i quatre carrers de l’Eixample ha rebut 86 propostes (46 per a les places i 40 per als futurs “eixos verds”). Els guanyadors es coneixeran al març i en la fase actual del concurs el jurat només sap el lema de cada projecte, però no qui el presenta. El llançament del concurs, el novembre passat, va ser polèmic: les queixes de joves arquitectes contra algunes exigències que els impedien participar van forçar el consistori a modificar requisits de les bases. El concurs s’emmarca en el projecte Superilla Barcelona de l’alcaldessa Ada Colau, que consisteix a convertir un de cada tres carrers del districte de l’Eixample en un “eix verd”: sense més cotxes que els dels veïns, més vegetació i espai públic per a la vida veïnal al carrer. En el mandat actual, l’executiu municipal només s’ha compromès a “transformar” el carrer Consell de Cent i fragments de Rocafort, Borrell, Enric Granados i Girona. Les quatre noves places corresponen a les interseccions entre aquests carrers. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, celebra “l’expectativa i l’elevada participació que ha generat” el concurs al sector: “Arquitectes, enginyers, ambientòlegs, paisatgistes... Hi estan treballant i comparteixen el repte de redefinir els carrers i places del segle XXI”, explica. Formalment, el concurs el licita BIMSA, l’empresa municipal d’obres. El plec de clàusules administratives demanava que l’autor dels projectes hagi firmat anteriorment altres obres d’espai públic amb grans pressupostos, cosa que va encendre els ànims entre els arquitectes més joves. Indirectament, entenien que se’ls vetava la participació perquè per la seva curta carrera professional encara no havien pogut participar en projectes d’aquesta importància.

“Si els concursos públics demanen experiència prèvia, mai no podrem treballar, sempre hi ha una primera vegada”, explica el president de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), Jaume Pla. “La millora que vam aconseguir estableix un precedent per a tots els contractes de l’administració”, celebra ara, després de la modificació de les bases.

El problema va ser que les condicions per a les quatre places exigien que l’autor del projecte tingués tres anys d’experiència i hagués realitzat un projecte d’espai públic; i al seu equip tècnic, format per sis professionals, 10 anys d’experiència i haver participat en un projecte d’espai públic amb un pressupost mínim de 2,5 milions d’euros. Aquestes condicions es van rebaixar i es va eliminar l’exigència d’haver fet un projecte d’espai públic. En el cas dels carrers, les condicions amb prou feines es van canviar i exigeixen cinc anys d’experiència i un projecte anterior d’un milió, un requisit que l’AJAC continua considerant restrictiu.

La degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, va traslladar als responsables d’Urbanisme el malestar dels professionals més joves. Les queixes van aflorar durant una jornada que l’escola va organitzar per informar el col·lectiu professional sobre els concursos, relata. “Era una llàstima que els joves arquitectes no poguessin participar en un concurs interessant”. I celebra que la tinenta d’alcalde i l’arquitecte en cap, Xavi Matilla, flexibilitzessin les exigències. La degana conclou: “S’entén que l’administració vulgui garanties quan planteja una obra, però pot no ser tan exigent amb l’autor del projecte i en canvi assegurar-se de la solvència del seu equip”.

Els guanyadors supervisaran les obres

{Titular} Els guanyadors dels projectes dels futurs carrers i places també redactaran els avantprojectes, els projectes executius de l’obra i s’encarregaran de l’assistència tècnica en la direcció de l’obra. Després de l’aposta provisional del govern de Colau per transformar espais de l’Eixample amb urbanisme tàctic (amb tanques i pintures encara per provar els canvis), ara les obres passaran a ser definitives: “Urbanisme estructurant i estable”, l’anomenen a l’àrea. El pressupost total per a les quatre intervencions és de 38 milions i està previst que les obres comencin el 2022.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_