Selecciona Edició
Connecta’t

El Delta de l’Ebre demana l’empara de la UE per l’“abandonament” de la Generalitat i el Govern central

Set Ajuntaments i dues comunitats de regants denuncien l’incompliment de la normativa de protecció mediambiental europea a l’espai protegit

Arrossars del Delta de l'Ebre inundats d'aigua.
Arrossars del Delta de l'Ebre inundats d'aigua.

Les entitats i els alcaldes del Delta de l’Ebre ja no atenen més promeses i passen a l’acció. Els set ajuntaments i les dues comunitats de regants que integren la Taula de Consens pel Delta han decidit acudir a instàncies europees per denunciar la “descoordinació” entre la Generalitat i el Govern central per protegir un espai que compta amb el segell europeu més important de protecció mediambiental: la Xarxa Natura 2000.

Ahir, després d’un acte organitzat per recordar que ha transcorregut un any dels estralls que va causar el temporal Gloria, l’organització va anunciar que demanarà empara a la Comissió Europea per la “inacció de les administracions”. “És dels últims recursos que ens queden, ja no sabem què més fer”, manifesta Xavier Curto, portaveu de la Taula. “Estem pendents de la reunió amb la Comissió per mostrar tota la informació tècnica recopilada”, afirma Rafa Sánchez, assessor tècnic. “Hem passat de l’esperança a la indignació”, afegeix Lluís Soler, alcalde de Deltebre.

El descontentament és generalitzat a tots dos costats de la desembocadura. Els ajuntaments d’Amposta, Sant Jaume d’Enveja i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i Deltebre, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla (Baix Ebre), juntament amb les dues comunitats de regants, ho denuncia. “Tant l’Estat com la Generalitat tenen firmats compromisos sobre la bona conservació d’aquest espai, i no és que li donin bona o mala conservació, simplement l’han abandonat i està desapareixent”, sintetitza Curto. El xoc sobre com s’ha de protegir el Delta és constant entre el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Generalitat. Damià Calvet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, repeteix insistentment que l’administració estatal actua de manera “unilateral”. Mentrestant, el ministeri respon que la Generalitat no presenta projectes concrets per a la protecció de la zona. El xoc bloqueja una acció per minimitzar el desgast la costa.

El 1998, alguns dels espais de més valor mediambiental van aconseguir el reconeixement de Xarxa Natura 2000. “Tenim identificat el retrocés en hàbitats d’interès comunitari prioritari”, apunta Sánchez. Des del 1998, han quedat submergides 70 hectàrees d’aiguamolls de l’illa de Buda. A la boca de la desembocadura, s’ha encongit més del 60% de la superfície de l’illa de Sant Antoni. Un altre exemple són les dunes de la platja de la Marquesa, que també han desaparegut sota l’avenç del mar. “És una zona d’altíssim valor ecològic”, afegeix.

“La Directiva Hàbitats és molt clara”, apunten des de la Taula, i se cita la norma europea que obliga a “adoptar totes les mesures necessàries” per aconseguir un estat de conservació. El procediment per infracció de la normativa comunitària disposa que, si la Comissió observa indicis, se subroga al paper acusador i eleva el cas davant del Tribunal de Justícia Europeu. El Delta de l’Ebre confia en el pes dels seus arguments per aconseguir l’empara legal. “A més, la Unió Europea ha invertit diners en el Delta de l’Ebre a través de diferents programes, com el LIFE o els fons Feder”, raona Rafa Sánchez.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ