_
_
_
_
_

Els crims de la BCNegra es cometen en ‘streaming’

La pandèmia obliga a un festival de novel·la virtual i sense públic però que permet una participació rècord de 120 autors

Cartell del festival BCNegra del 2021, obra de José Luis Merino.
Cartell del festival BCNegra del 2021, obra de José Luis Merino.

La Rambla de Barcelona, per antonomàsia teló de fons criminal de la capital catalana (tant en l’àmbit literari com en el real), havia de ser l’escenari de la nova edició del Festival BCNegra, d’acord amb la voluntat del Consistori de rehabilitar la gran artèria barcelonina. Però com que la Rambla ha quedat gairebé desèrtica, afectada pel pic de la tercera onada de la pandèmia, la trobada narrativa, fins al 31 de gener, serà totalment virtual, via streaming des del Palau de la Virreina, espai que farà de plató, sempre sense públic, per emetre els actes des de la web del festival. Això quedarà compensat amb la participació més alta de les 16 edicions fins ara, amb 120 autors en 52 taules rodones i noms com els de David Peace, Juan Gómez-Jurado, Claudia Piñeiro i Hideo Yokoyama, entre d’altres. En aquesta línia, per primera vegada, l’entrega del premi Carvalho es farà sense la presència del guardonat, al contrari del que estableixen les bases. La nord-americana Joyce Carol Oates, la reconeguda aquest any, mantindrà una conversa després de l’entrega, totes dues virtuals (dilluns, 25).

Más información
La violència quotidiana del món de Joyce Carol Oates obté el premi Carvalho
Paco Camarasa, dossier confidencial
BCNegra ‘escorcolla’ la ciutat recòndita

Oates (amb nou llibre, Delatora), no és l’única gran estrella de la BCNegra. El comissari del festival, Carlos Zanón, parlarà amb un dels pocs autors espanyols amb un milió d’exemplars venuts, Juan Gómez-Jurado, autor de Reina roja, Loba negra i Rey blanco (divendres, 29), "una balena blanca del gènere, entre la novel·la tradicional i el thriller més popular", segons l’entrevistador. Supervendes és també el japonès Hideo Yokohama, qui, amb el seu Seis Cuatro, parlarà amb Peace, autor de l’aclamada Trilogía de Tokio. El moderador, un dels 40 del festival, serà Antonio Lozano, assessor editorial sobre el gènere i autor de l’enciclopèdic estudi Lo leo muy negro (dissabte, 30). L’argentina Claudia Piñero i Alicia Giménez-Bartlett confrontaran les seves poderoses experiències narratives en una de les trobades de l’última jornada del festival (diumenge, 31).

Altres cites versaran sobre noms rutilants. Seran els casos de les sessions destinades a la francesa Fred Vargas ––creadora de l’inspector Adamsberg i sobirana de la barreja entre el gènere negre i el sobrenatural–, amb la presència de la seva premiada traductora Anne-Hélène Suárez (dimarts, 27) i la dedicada al britànic China Miéville, un dels nous fenòmens de la ciència-ficció, gènere que ell repunta de narrativa policial, com a La ciutat i la ciutat(dimecres, 27): així ho disseccionaran el crític Rodrigo Fresán, el seu traductor Ferran Ràfols i els autors Laura Tomàs i Ricard Ruiz Garzón. En aquesta línia de barreja entre els dos àmbits juga també Elia Barceló, que reflexionarà sobre aquesta fusió amb escriptors més purs del gènere com Rosa Ribas i Marcelo Luján (divendres, 29). El centenari del naixement d’una de les mares modernes de la novel·la negra, Patricia Highsmith, serà l’excusa per abordar la seva narrativa breu, de la qual llegirà fragments l’actriu Txell Bonet (dissabte, 30).

Infiltrat en una comissaria

Ratificant la seva tendència a obrir temàtiques i a ampliar catàleg, BCNegra permetrà conèixer la veu de l’autor angloindi Abir Mukherjee, que amb El hombre de Calcuta va iniciar una elogiada trilogia ambientada a l’Índia colonial que ara arriba a Espanya. Al seu costat, un debutant: Dov Alfon, amb Una noche muy larga (dissabte, 30). Exespia israelià, serà dels pocs autors estrangers presents físicament a Barcelona, com el xilè Boris Quercia (Hoy no quiero matar a nadie) i els veïns francesos Marion Brunet (El verano irrespirable) i Valentin Gendrot (Poli). Aquest últim, periodista, es va infiltrar en una comissaria francesa del conflictiu districte 19 de París per comprovar in situ la violència i el notable nombre de suïcidis que es produeixen entre les forces de seguretat gal·les. D’aquesta experiència i de les relacions entre periodisme i corrupció econòmica i institucional parlarà amb Emma Riverola, on apunten aquestes temàtiques en la seva Sal(diumenge, 31).

La corrupció institucionalitzada també és el cordó umbilical entre els llibres de Guillem Frontera (Sicília sense morts) i Jordi Amat (El fill del xofer), és a dir, Mallorca com a escenari real d’aquestes trames i la controvertida vida del periodista Alfons Quintà, tema sobre el qual Jordi Évole intentarà fer-los parlar més (dissabte, 30).

Poesia (dimarts, 26 amb Josep Pedrals, entre d’altres) i còmic (dissabte 30, amb Miguel Gallardo i Víctor Coyote), demostraran que no només la novel·la és negra, en aquest afany del festival per obrir finestres i confirmar tendències, com l’anomenat Tartan noir, gènere amb nom d’origen escocès, eix d’un debat en el qual participaran l’autor català d’origen anglès Toni Hill, la professora de ficció criminal anglesa Fiona Peters i el també professor de la universitat d’Edimburg José Saval (divendres, 29).

«Volíem tornar a la Rambla, escenari capital de l’educació sentimental i cultural, i fer que passessin coses perquè els barcelonins tornessin a baixar al passeig», ha afirmat Zanón durant la presentació del festival des de l’històric local Tablao Flamenco Cordobés de la Rambla per justificar l’eix temàtic de BCNegra, que manté l’epígraf pensat inicialment per a aquest any, La Rambla negra. I també les trobades que havien d’abordar, des de tots els punts possibles, la gran artèria vital de Barcelona, durant dècades el temut Districte Cinquè o Barri Xinès. Així, un dels punts serà veure’l com un històric escenari violent de moments com l’atemptat al Liceu amb bombes Orsini de Santiago Salvador (1893) o l’assalt al Banc Central (1981), aspecte que abordaran (dijous, 21) l’escriptor Alberto Valle (Soy la venganza de un hombre muerto) i els estudiosos de la ciutat Xavier Theros (La sisena flota a Barcelona) i Paco Villar (Cuando la riqueza se codeaba con el hambre). Un altre, com a exemple de marc de delimitació d’espais narratius, tema que afrontaran (diumenge, 24) els creadors Víctor del Árbol (Un millón de gotas), Sergio del Molino (La España vacía) i Olga Merino (diumenge, 24). I fins i tot apareixeran els temors de quan l’assassí és el veí, amb l’argentí Ernesto Mallo (La ciudad de la furia), el veterà Andreu Martín (Ara direu que estic boig) i Aro Sáinz de la Maza (Dócil), entre d’altres.

L’obligatòria virtualitat dels crims de la BCNegra, a més d’ampliar potencialment el nombre d’assistents, comportarà també un altre benefici: el Consistori ha invertit aquest any 115.000 euros en el pressupost del programa, en comparació amb els 170.000 euros de les dues últimes edicions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_