Selecciona Edició
Connecta’t

Mor als 91 anys el compositor Josep Maria Mestres Quadreny

Considerat un savi del patrimoni musical català, va ser president de la Fundació Joan Brossa

El compositor Josep Maria Mestres Quadreny.
El compositor Josep Maria Mestres Quadreny.

Poc després del migdia d'aquest dilluns, la Fundació Joan Brossa va emetre un breu comunicat en el qual anunciava la mort, als 91 anys, del seu president, el compositor Josep Maria Mestres Quadreny. Poques paraules però plenes de significat: “Diem adeu a la música visual, als ulls plens de llum d'un savi del patrimoni musical català”. Suficients per descriure una de les personalitats més obertes, inquietes i estèticament arriscades de tota la producció peninsular del segle XX que ens ha deixat per no haver pogut superar les complicacions d'una intervenció quirúrgica.

Amb la defunció de Josep Maria Mestres Quadreny pràcticament es tanca una de les èpoques més importants, estèticament i conceptualment, i productives de la música catalana. Una època de llibertat en la qual confluïen la gran eclosió de l'electrònica musical, l'arribada dels primers ordinadors, l’ús d'instruments i objectes sonors totalment aliens a l'estètica encara imperant i, sobretot, la interrelació entre les diverses disciplines artístiques, ja fossin plàstiques o literàries. Mestres, fundador el 1973 de l'avançat a la seva època Laboratorio Phonos, va destacar en totes aquestes llibertats creant un corpus de més de 300 obres que van de la tradició instrumental al so més electroacústic i infinitat d'accions musicals (ara ja en diem performances) amb companys de tant presència com els integrants de Dau al Set, Joan Brossa (junts van crear des de suites bufa fins a una òpera), Joan Miró, Antoni Tàpies i Carles Santos (amb qui va fundar el recordat Grup Instrumental Català). També va escriure dues bandes sonores per a Pere Portabella (No compteu amb els dits i Nocturn 29) i en diverses partitures va incloure la participació espontània del públic tocant instruments encara que no en sabés, una idea totalment inusual en la seva època.

Josep Maria Mestres Quadreny havia nascut a Manresa el 4 de març de 1929 i va estudiar Química a la Universitat de Barcelona abans de prendre la decisió de dedicar-se exclusivament a la música a finals de la dècada de 1940. Animat pels ensenyaments del mai ben ponderat Cristòfor Taltabull (mestre també d'altres grans compositors com Josep Soler, Joan Guinjoan, Carles Santos i Xavier Benguerel), Mestres es va obrir ràpidament a les noves tendències que arribaven del centre d'Europa, tot i que ell sempre va confessar que rebia més influència de Tàpies i Miró que de compositors com Xenakis. Ja en aquell moment, al si de Dau al Set, va iniciar la seva productiva amistat amb Joan Brossa.

Els vuit minuts de la seva Peça per a serra mecànica de 1965 van ser el primer exemple de música totalment electrònica creada al nostre país. Quatre anys després, la seva composició Ibèmia per a orquestra de cambra va ser la primera partitura creada per ordinador seguint conceptes estrictament matemàtics. Mestres es va mantenir actiu fins a finals del segle passat escrivint diversos tractats de musicologia i una biografia sobre el seu admirat Robert Gerhard que es va publicar el 2011. Les seves últimes composicions, publicades l'any 2000, mostraven el ventall estètic en el qual encara es movia el compositor manresà, incloent-hi una peça per a quatre flautes, una altra per a piano a quatre mans, un duo per a guitarra i acordió, música per a diversos percussionistes i cinc poemes per a rapsode i flauta. Aquell any se li va concedir el Premi Nacional de Música de la Generalitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >