_
_
_
_
_

‘Adú’, ‘Aquelarre’ i ‘Las niñas’ lideren les nominacions als Goya 2021

La gala se celebrarà el 6 de març a Màlaga en una cerimònia “escarida i adequada als temps” segons l'Acadèmia de Cinema

Un fotograma de la pel·lícula 'Adú'.
Un fotograma de la pel·lícula 'Adú'.
Gregorio Belinchón

Adú, de Salvador Calvo (14 candidatures); Aquelarre, de Pablo Agüero (9 nominacions); Las niñas, de Pilar Palomero (9 candidatures), i La boda de Rosa, d'Icíar Bollaín (8 candidatures), lideren les nominacions als premis Goya. La cerimònia se celebrarà el 6 de març a Màlaga, presentada i codirigida per Antonio Banderas i María Casado, i tindrà subseu a València —on se celebrarà el 2022, i on arrencarà l'any Berlanga, ja que el 2021 se celebra el centenari del seu naixement. Segons el president de l'Acadèmia de Cinema, Mariano Barroso, serà un acte escarit i adequat a les circumstàncies marcades per la pandèmia. No hi haurà festes ni de nominats ni celebracions relacionades amb les pel·lícules. Ja hi ha dos premis anunciats: el d'honor per a Ángela Molina, i el de llarg d'animació, per a La gallina Turuleca, ja que és l'única que competeix en la seva categoria.

En la competició a millor pel·lícula han entrat Adú; Ane, de David Pérez Sañudo; La boda de Rosa, Las niñas i Sentimental, de Cesc Gay. Al Goya a millor direcció competeixen Juanma Bajo Ulloa (Baby), Isabel Coixet (Nieva en Benidorm), Salvador Calvó (Adú) i Icíar Bollaín (La boda de Rosa). En direcció debutant hi ha Pilar Palomero, per Las niñas; David Pérez Sañudo per Ane, Bernabé Rico per El inconveniente, i Nuria Giménez Lorang per My Mexican Bretzel.Sumant les vuit nominacions en direcció, l'Acadèmia ha optat per la paritat. En canvi, els acadèmics que han votat han perdut l'oportunitat històrica d'incloure en la grossa el de millor llargmetratge, un documental, El año del descubrimiento, de Luis López Carrasco, que per repercussió crítica i recorregut festivaler (amb nombrosos premis) semblava cridat a més nominacions que les dues úniques rebudes: millor documental i millor muntatge.

En la part d'interpretació, en millor actor protagonista han entrat Mario Casas per No matarás, Javier Cámara per Sentimental, Ernesto Alterio per Un mundo normal i David Verdaguer per Uno para todos; i en millor actriu protagonista el quartet el componen Amaia Aberasturi (Aquelarre), Patricia López Arnaiz (Ane); Kiti Mánver (El inconveniente) i Candela Peña (La boda de Rosa).

En interpretació de repartiment, els finalistes masculins són Álvaro Cervantes, per Adú; Sergi López, per La boda de Rosa; Juan Diego Botto, per Los europeos, i Alberto San Juan per Sentimental; i el quartet femení el componen Juana Acosta per El inconveniente; Verónica Echegui, per Explota Explota; Nathalie Poza, per La boda de Rosa, iNatalia de Molina per Las niñas. Juan Diego Botto, favorit en el seu apartat, mai no ha guanyat el Goya; quant a Natalia de Molina, si l'obtingués aconseguiria el seu tercer premi: ja el té per protagonista i revelació, i completaria així un trio només abans guanyat per Laia Marull.

Adú, de Salvador Calvo, s’inicia amb l'intent d'un nen al Camerun per arribar a Europa. Al seu torn, un activista mediambiental (Luis Tosar) lluita contra la caça furtiva i el retrobament amb la seva filla (Anna Castillo) acabada d’arribar d'Espanya. La tercera història del drama es desenvolupa a Melilla, on un grup de guàrdies civils es prepara per enfrontar-se a un gran número de subsaharians que ha iniciat l'assalt a la tanca. A Aquelarre, l'argentí Pablo Agüero es planta el 1609 per mostrar com un inquisidor tortura un grup d'adolescents d'un poble costaner mentre els homes de la vila són al mar. Elles només tenen un poder, el de la paraula, i intentaran fer-lo servir per escapar-se d'un destí funest, com si fossin Xahrazad a Las mil i una nits.

Las niñas, que es va estrenar en l'última edició de la Berlinale, i que va guanyar la Biznaga de Oro del festival de Màlaga, descriu a través de les vivències d'una nena en el seu salt a l'adolescència en la societat espanyola d'inicis dels anys noranta. La seva protagonista, Andrea Fandos, no pot ser candidata, ja que l'Acadèmia, des de Pa negre, va prohibir que els nens fossin seleccionables als premis. Després de la lectura de les nominacions, la directora, Pilar Palomero, es va mostrar molt satisfeta de les nou nominacions, sobre tot la de millor pel·lícula: “Engloba tot l'equip”. I sobre la forta connexió amb el públic, apuntava: “No tinc explicació clara. Sí que he descobert moltes Celias [nom de la nena protagonista] en els col·loquis posteriors a les projeccions, i que molta gent ha triat la nostra pel·lícula com la primera per veure després del confinament”. Las niñas es va reestrenar divendres passat, i fa dos dies va guanyar el guardó a millor pel·lícula en els premis Forqué, que atorguen els productors.

La boda de Rosa arrenca quan una modista decideix allunyar-se del remolí que l'engoleix: una feina que no la deixa descansar, un pare vidu necessitat d'afecte, uns germans que no l'escolten -i que la utilitzen, igual que els seus amics, com a minyona privada. La Rosa pitja el seu botó nuclear vital, i jura que serà fidel a si mateixa, a cuidar-se per si sola. I quin millor acte de reafirmació que un casament, però un casament amb si mateixa, al seu poble natal, Benicàssim, on trobarà refugi en la botiga abandonada de la seva mare.

En els apartats internacionals, a millor pel·lícula iberoamericana hi ha la xilena El agente topo, la colombiana El olvido que seremos (a l'Acadèmia Fernando Trueba, el seu director, que compleix anys el 18 de gener, va fer broma amb la seva estranya sensació de participar en aquesta categoria, encara que va ressaltar que és 100% colombiana i que representava amb orgull aquesta filmografia), la guatemalenca La lloronai la mexicana Ya no estoy aquí. I a millor pel·lícula europea hi ha la polonesa Corpus Christi, la francesa El oficial y el espia, i les britàniques El pare i Falling (el drama de Viggo Mortensen ha entrat amb aquesta nacionalitat).

Les candidatures han estat llegides aquest dilluns a la seu de l'Acadèmia per part d'Ana Belén i Dani Rovira, amb una setmana de retard respecte a la data inicialment prevista. L'ajornament va ser obligat pels estralls de la tempesta Filomena.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Gregorio Belinchón
Es redactor de la sección de Cultura, especializado en cine. En el diario trabajó antes en Babelia, El Espectador y Tentaciones. Empezó en radios locales de Madrid, y ha colaborado en diversas publicaciones cinematográficas como Cinemanía o Academia. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense y Máster en Relaciones Internacionales.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_