Barcelona, a la recerca del sol i fins a la bandera
El confinament municipal, sumat a la densitat de població i al bon temps, omple platges i parcs
Ajunteu una pandèmia amb un confinament municipal que no és el primer en els últims 10 mesos (ja hem perdut el compte). Una de les ciutats amb més densitat de població d’Europa com és Barcelona. Un formidable diumenge assolellat precedit per un altre de pluja i una setmana freda i gris. Nens i adults àvids d’estrenar patinets, bicicletes, cometes i xarxes de voleibol regalats pels Reis. I la sensació generalitzada d’‘aprofitem que potser empitjora’.
El resultat són hordes de veïns que volen veure el mar, que surten a fer un tomb, a comprar el diari, a buscar un pollastre a l’ast, que van amb els nens al parc, que aprofiten per estrenar els regals, que tenen ganes de prendre una canyeta al sol, que se citen per fer un pícnic... Per preguntar a un epidemiòleg què pensa de cada estampa.
Barcelona respirava aquest diumenge alegria ambiental i estava fins a la bandera a molts barris. Zones de gronxadors i tobogans dels parcs, parterres de la Ciutadella, qualsevol banc al sol, pistes per a patinadors i skaters... i les terrasses de bars i restaurants. Tot en ordre, tot el món amb la mascareta posada (menys a les taules de les terrasses), però una certa sensació d’aclaparament en els punts més plens. Entre els quals, el mai vist, els carrils bici de pujada i baixada al mar, com el passeig de Sant Joan o Marina: saturats.
Parcs infantils en interiors d’illa, tot el litoral ple —van sortir els venedors ambulants de pareos, llauners i rick-shaws—, pistes del parc del Clot al màxim, gimnasos dels espigons amb cua per pujar a fer flexions, els avis que juguen al dòmino i a les cartes a la plaça de Gaudí buscant cadires...
A la Barceloneta, plena, eren plens els bars de l’interior del barri; i els del passeig, al sol, era per veure-ho. Al restaurant Salamanca, els cambrers treien més taules a la terrassa. La cua de clients en espera, llarga. I això que els locals tenen tot just tres hores per obrir al migdia.
Terrasses també plenes al Raval, al passeig de Sant Joan, a la rambla del Poblenou (aquí, les distàncies entre taules són qüestionables en molts casos) o la plaça de Sarrià, amb gent asseguda també a les escales de l’església. El mateix a la plaça de la Virreina, a Gràcia, on també hi ha església i escales: amb gent, igual. Els bancs, ídem. Davant del Macba, grups aprofitant el sol. I els skaters no van faltar des de primera hora en punts com la Mar Bella o la plataforma del poliesportiu de la Ciutadella, al passeig de Circumval·lació.
Al Maremagnum, famílies, bicis i patinets, però sense aclaparaments. Poble Sec i Montjuïc, famílies de passeig, més bicis, portes obertes al museu Arqueològic, gent cantant al teatre Grec. També es van citar com cada diumenge músics a la plaça Font d’en Fargas.
En dies així, assolellats i de cel netíssim, a la gent no li fa mandra ni les altures. I aquí s’emporta la palma el Turó de la Rovira, mirador excepcional i també freqüentat. “La carretera de les Aigües també estava ahir a petar”, explicava l’Anna al parc de Glòries. Dalt del tobogan més gran hi havia cinc adults i 22 nens, comptats un a un per qui això escriu. “Sí que té un punt aclaparador, però al final som els del barri, hem de sortir amb els nens. Jo tinc un hort a Cabrera i no veig per què no puc anar-hi i he de ser aquí amb tanta gent”, lamentava l’Anna. “Som molts, en algun lloc caldrà posar-se, no?”, es preguntava la Marta des del Guinardó.
Entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, l’Alexandra, que va sortir amb uns amics i els nens en bici, també sentia aclaparament i criticava la gestió de les autoritats: “És absurd el tancament municipal, per què tanquen camins de muntanya, per què no podem anar a Castelldefels en bici... nosaltres som escaladors i podríem estar penjats i sols en una paret”, lamentava.
Sobre la firma
