Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Les elèctriques i l’aporofòbia

Les grans companyies deixen sense llum de manera permanent o intermitent una dotzena llarga de barris de tot Espanya que dibuixen la geografia de la pobresa i la precarietat

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, a la nau incendiada de Badalona.
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, a la nau incendiada de Badalona. EFE

Quan el 1962 Juan Goytisolo va escriure La Chanca, la premsa franquista va atacar el descarnat testimoni de l’autor barceloní sobre les condicions de vida en aquest barri d’Almeria. El llibre estava prohibit. Tanmateix, corria per sota mà en haver estat publicat per la Librairie Espagnole de París. Van passar els anys i el 2007 Goytisolo va tornar al barri. Va escriure en aquest diari que les fronteres invisibles amb la resta de la ciutat d’Almeria no havien desaparegut. Els veïns no disposaven de contenidors d’escombraries, a més que a determinades zones del barri les rates campaven al seu aire. Els murs aixecats per la precarietat i la pobresa havien estat blanquejats, però allà continuaven drets. Ara La Chanca apareix juntament amb una dotzena de zones de tot Espanya que les grans companyies elèctriques deixen sense subministrament de manera permanent o repetitiva. El mapa és una autèntica geografia de la pobresa. La Cañada Real (Madrid); Distrito Norte (Granada); Font de la Pólvora (Girona); El Puche, La Chanca o El Quemadero (Almeria); Sant Roc (Badalona); Polígono Sud o Torreblanca (Sevilla) o El Culubret (Figueres) són algunes de les zones afectades.

El ranci menyspreu al pobre es transforma, però no desapareix. Explicava Goytisolo que quan el 2007 va tornar al barri d’Almeria i va denunciar la falta de serveis una ciutadana el va increpar: “si no els posen contenidors és perquè se’ls emporten, els venen o els destrueixen”. Dotze anys després, els mantenidors de l’ideari benpensant alimenten el mantra que aquests barris es queden sense llum perquè els veïns punxen directament l’electricitat per a les seves plantacions de marihuana. Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid, va assegurar a començaments de desembre que a La Cañada (1.800 menors sense llum) no pagaven la factura elèctrica però tenien “els porsches allà aparcats”. El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, va cridar l’atenció a les autoritats madrilenyes per utilitzar “arguments fal·laços, perillosos que victimitzen la majoria de persones afectades i incorren en aporofòbia”, un terme encunyat fa uns anys per Adela Cortina per posar nom a l’odi i rebuig del pobre. Tots tenim tendències aporòfobes. Cal estar atents perquè no aflorin i es posin en pràctica, afirma la catedràtica de la Universitat de València. I un bon remei, apunta la mateixa Cortina en Aporofobia, el rechazo al pobre: Un desafío para la democracia és estar oberts a l’esperit i a la lletra de la Declaració Universal dels Drets Humans. Potser els governants democràtics haurien de prendre nota i evitar els exabruptes populistes.

Als barris citats hi pot haver i hi ha plantacions de marihuana. Fa uns dies l’alcalde de Badalona donava compte que quatre policies locals havien estat “brutalment agredits amb pals i navalles” en descobrir un d’aquests cultius a causa d’un incendi per sobrecàrrega de la xarxa. La “brutal agressió” —que afortunadament no va passar de contusions i ferides lleus— ha servit per alimentar el mantra. García Albiol va escriure fa uns dies a les xarxes socials: “Podem afirmar que els talls diaris d’electricitat que es produeixen en un carrer de Sant Roc des de fa anys estan provocats al 100% per pisos ocupats que s’utilitzen per a plantacions de marihuana. Que els traficants ho tinguin clar: anem contra ells”.

El cert és que cap dels incendis amb víctimes succeïts en els últims anys al barri de Sant Roc té a veure amb la droga ni el cultiu extensiu o intensiu. És molt més senzill: marginació i precarietat van de la mà i molts veïns que no poden pagar un lloguer a preu de mercat ocupen habitatges. Com que no tenen contracte es veuen obligats a punxar directament la llum. Sense negar el problema, no s’ha d’elevar l'anècdota a categoria. Les administracions haurien de pactar amb les elèctriques la instal·lació de comptadors socials per evitar incendis als habitatges per sobrecàrregues a la xarxa i garantir així l’accés en condicions a un dret bàsic. Ja succeeix en algunes zones de Catalunya amb l’aigua. Però la denominada i publicitada responsabilitat social corporativa no és el fort de les elèctriques, més preocupades per repartir bons i dividends que pel manteniment de la xarxa en condicions. Un total de 390.000 veïns de 29 municipis catalans estan afectats des de fa setmanes per talls de llum per part d’Endesa. Les dades recopilades pel PSC posen en relleu que el subministrament falla fins i tot entre els qui paguen religiosament els seus rebuts a l’oligopoli elèctric espanyol, sense entrar en el debat sobre l’augment de tarifes. Amb aquests precedents i l’hivern a sobre, no és difícil imaginar quin és el panorama per als qui no poden accedir legalment al servei.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >