Selecciona Edició
Connecta’t

“Aquí et prens la vida d’una altra manera”

El relat de dues famílies que van deixar la ciutat per la pandèmia. Com elles, quatre mil persones s’han empadronat a la Costa Brava des del març

El matrimoni Pau Barandiaran i Anna Morcillo a Port de la Selva.
El matrimoni Pau Barandiaran i Anna Morcillo a Port de la Selva. EL PAÍS

Anna Morcillo té 42 anys i és professora de secundària, originària de Selva de Mar (Alt Empordà), que fins aquest estiu vivia a Granollers amb el seu marit Pau Barandiaran i el seu fill Biel. La pandèmia i el destí van fer que venguessin el seu pis i en lloguessin un al Port de la Selva (Alt Empordà), on s’han establert. S’estan adaptant bé a viure en ple Cap de Creus i, contràriament al que podria semblar, a ella és a qui li costa més. “Aquí et prens la vida d’una altra manera”, diu. Luís Soler, un barceloní que al maig es va empadronar a Begur, viu amb la seva dona cinc dies a la setmana a la cala de Sa Tuna on teletreballen i dos dies a la setmana van a Barcelona. L’objectiu d’ambdós és jubilar-se en aquesta localitat. Com aquestes dues famílies, unes 4.000 persones s’han empadronat a la Costa Brava des del març.

El Port de la Selva ha estat perdent població l’última dècada. Tanmateix, des del març, el padró ha passat de 953 a 1.022 persones censades. Són tant propietaris de segona residència com gent que ja vivia allà i ho ha fet oficial. El perfil va des de jubilats a persones de mitjana edat amb professions liberals que teletreballen, fins a parelles joves amb fills menors a qui han matriculat a l’escola, com l’Anna, el Pau i el petit Biel de 4 anys.

L'arribada del coronavirus i altres avatars de la vida van portar el Pau a voler traspassar-se la consulta de fisioteràpia que tenia des de feia 25 anys a Santa Perpètua de Mogoda i buscar un lloc més tranquil en un entorn rural. Va ajudar també la sort que l’Anna trobés feina en un Institut de l’Alt Empordà. Van posar el seu pis a la venda al juny i els el van comprar en 15 dies. “Van passar una successió de coses que semblava que sortís tot rodat”, assegura l’Anna. Així, al juliol es van trobar vivint de lloguer al Port de la Selva, on ella havia passat la seva infantesa i on tota la vida ha estiuejat. Les restriccions pel virus han ajornat l’obertura de la consulta del Pau a la zona, però preveuen fer-ho per Setmana Santa. Els envaeix la incertesa sobre l’acollida que tindrà, però la confiança que estan fent el que desitgen és més gran.

“El Pau tenia moltes ganes de viure aquí”, assegura l’Anna. Explica que a Granollers ell tenia poca vida social, però jo en tenia molta i “m'ha costat una mica més adaptar-me”. Però té clar que “la vida de poble també té coses meravelloses”. El petit s’hi ha adaptat perfectament. A l’hivern, tots els caps de setmana anaven a Camprodon a la recerca de tranquil·litat i natura: “Ara aquí ho tenim tot, tranquil·litat i un entorn fantàstic amb mar i muntanya”.

A Luís Soler, de 67 anys, i a la seva esposa, l’estat d’alarma els va agafar a Sa Tuna i van optar per confinar-se allà. Quan va ser possible, el Luís s’hi va empadronar. Van decidir que era més fàcil així, i anar a treballar a Barcelona i tornar, cosa que fan dos dies a la setmana. Ambdós teletreballen i s’han encarregat de tenir fibra òptica. “Que a Begur estigui tot tancat ho portem bé, només vaig a l’estanc, al supermercat, i això si, quan es pot, esmorzo sempre al Bar de Plaça”. Té la seva mare de 92 anys al poble i els seus tres fills emancipats a Barcelona. “Aquest any els ornaments de Nadal els hem posat a Sa Tuna. Com vaig veure que l’Ajuntament no havia posat cap decoració al carrer, la vaig demanar i el mateix dia van il·luminar els fanals per a les 6 o 7 cases que estan obertes”, explica el Luís agraït.

“Fa 60 anys que estiuejo a Begur, estic arrelat, tinc amics, i no trobo a faltar unes relacions socials que ara tampoc no es poden tenir. La qualitat de vida és la que ens agrada”, diu. S’intueix un gran somriure a la seva cara quan informa que aquest desembre va ser elegit President del Club Marítim de Sa Tuna. Té unes 70 boies i 100 socis. La voluntat de la nova junta, assegura, és “donar bon servei, que els socis estiguin contents i preservar tant la cala com la posidònia”. Se sent a casa.

La protesta del comerç de Platja d’Aro

El comerç de Castell - Platja d’Aro (Girona) va aixecar les persianes ahir de manera simbòlica com a protesta pel confinament municipal decretat a Catalunya i l’obertura limitada el cap de setmana als sectors essencials. Segons va informar l’Associació d’Empresaris d’aquesta localitat de la Costa Brava, les restriccions adoptades pel Govern s’aprecien com un greuge comparatiu en mesurar de la mateixa manera localitats d’aquest tipus i grans ciutats.

L’acció, denominada Aixequem persianes, la va impulsar el petit comerç, tot i que compta amb el suport d’altres establiments del sector de la restauració i, fins i tot, essencials, que van penjar en els seus locals el cartell de l’acte reivindicatiu. La campanya de protesta, que va arrencar amb l’inici del període de rebaixes, esgrimeix també el rigor en les mesures de seguretat adoptades pels comerços.

Per la seva banda, la candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat, Àngels Chacón, va criticar el Govern perquè “improvisa” a l’hora de decretar restriccions i no dona prou ajuts ni “dialoga” amb la restauració.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >