Selecciona Edició
Connecta’t

La vida després de la vacuna

La residència Pare Vilaseca, d’Igualada, demana a Salut un protocol perquè una vegada vacunats els residents vacunats puguin recuperar una rutina més normal

La residència Pare Vilaseca d'Igualada.
La residència Pare Vilaseca d'Igualada. EL PAÍS

Un equip d’un CAP d’Igualada està aquest dimarts a la residència Pare Vilaseca preparant el material per posar la primera dosi de Pfizer a dos ancians que esperen que la vacuna els torni l’esperança després d’aquests mesos plens d’ombres. La Maria, de 95 anys, somriu i espera el seu torn acomodada en una butaca en una sala al costat d’un menjador ara buit. Un 91% dels residents ha acceptat vacunar-se i el centre no descarta que el 9% restant canviï d'opinió quan vegi la bona evolució dels seus companys.

Maria Àngels Riba, directora tècnica del Consorci sociosanitari d'Igualada, comença ara a veure la llum al final del túnel després del malson viscut. I pensa en el futur: en el protocol que vol que l’administració elabori per fer-li la vida més fàcil els avis i puguin recuperar la vida anterior a la pandèmia. La residència, de 7.000 metres quadrats sense comptar la zona enjardinada, compta amb 158 places i ara n’estan ocupades 113. El Centre de Dia en disposa de 40, però només funciona al 50%. “Amb el que hem passat, quan es posin les vacunes és com si es tornés obrir tot una altra vegada”, diu aquesta infermera que va treballar 20 anys en hospitals i que en fa 20 més que dirigeix la residència.

El Govern va confinar els municipis de la Conca d’Òdena el 12 de març i el dia 19, quan encara no hi havia ni PCR ni antígens ni cap control, el centre va patir el primer cas. Van viure després 40 dies terribles que van costar moltes vides. Des d’abril, només han tingut dos casos de covid més, al desembre i al gener, i han evolucionat bé. Però la primavera passada, el coronavirus va mostrar les seves mil i una cares i va aflorar en la residència de forma diferent i separada en el temps. En una primera fase, va afectar els residents amb problemes respiratoris; tres setmanes després un altre grup provocant-los desgana, apatia, febrícula i perduda del gust i en l'última onada van aparèixer dificultats circulatòries. “Vam ser oblidats i ens van deixar tirats”, afirma Riba en la línia de Cinta Pasqual, de la patronal del sector. “A ningú no se li ocorre enviar una persona a l’hospital quan no és viable. Van dir al Parlament que no va passar, però va ser així”.

Va passar a Catalunya, a la resta d’Espanya i a molts països europeus, i Riba així ho va traslladar a la consellera de Salut Alba Vergés, que és d’Igualada i treballadora en excedència del Consorci. Les coses van començar a funcionar millor quan les residències van deixar de dependre de Serveis Socials i van passar a dependre de Salut: a partir d’aquell moment ja no els van faltar les bates que els proveïdors, per ordre del Departament, van reservar als hospitals.

Tot això fa mal —”se'ns escolta poc als professionals; es baixa poc a la arena”—, però la residència mira amb esperança cap al futur. Riba demana un protocol que permeti tornar als ancians la dignitat perduda amb la covid: les visites són de mitja hora setmanals amb tres familiars que poden repetir la setmana següent. A la tercera, ja poden ser uns altres. Un vigilant és present perquè no es toquin. “No es poden fer ni un petó”, diu. “Haurien de flexibilitzar-se les visites i que tinguin intimitat”. No poden compartir la taula quatre comensals i la tele, per exemple, han de veure-la a dos metres de distància. Les teràpies amb els gossos també s'han cancel·lat.

Mentre espera el protocol i que Salut finalitzi la instal·lació d'oxigen als llits, Riba confia que tots els residents es vacunin i els treballadors, també. Fins dimarts ho havien fet un 67%. Qui no ho va dubtar va ser la Nicolasa, feliç i alleujada, que es va palpar —”Ja està?”—la part superior del braç després de ser vacunada entre les carícies de les infermeres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >